Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Sant Honorat 1-3

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
2
Codi d'illa:
1217
Adreces:
Carrer Sant Honorat 1-3
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431126,00000 | UTM Y: 4581566,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

Els edificis del carrer Sant Honorat, núm. 1 i 3, es localitzen a l'illa de cases delimitada pels carrers de la Fruita, del Call i Sant Domènec del Call. Les dues finques estan situades en una de les àrees urbanes més significatives de la ciutat a nivell històric i geopolític (plaça de Sant Jaume). La trama urbana de l'actual plaça de Sant Jaume té els seu orígens el període romà. En aquest sentit, les finques objectes d'estudi s'assenten en l'encreuament del Kardo i el documanus maximus (i per tant estan relacionades directament amb els límits del fòrum romà). La urbanística i història d'aquest sector de la ciutat vindrà també determinada per la presència del call o del barri jueu, els límits del qual incloïen els terrenys d'aquestes finques. Tanmateix, la fisonomia de la plaça suara citada és fruit de les profundes reformes realitzades a la primera meitat del segle XIX.

-Carrer Sant Honorat, 1:

Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca entre els segles XVIII i XIX. La família Moxó, aleshores propietaria de la finca, va sol·licitar permís per construir un edifici de nova planta l'any 1863, sota la direcció de l'arquitecte Narcís Josep M. Bladó. Es tracta d'un edifici d'inspiració neoclàssica i consta de planta baixa, entresòl i tres pisos. En efecte, la composició de la façana presenta un ritme vertical definit per la presència de pilastres amb capitells d'ordre jònic que emmarquen cadascuna de les obertures.

-Carrer Sant Honorat, 3:

Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca entre els segles XVI i XIX. L'edifici dels carrers Sant Honorat, núm. 3, i de la Fruita, núm. 4, té el seu origen en la reedificació de l'immoble portada a terme per Joaquim Morell l'any 1851, sota la direcció de l'arquitecte Josep Oriol Mestre. L'anàlisi, l'observació i les mostres de parament (cales muràries) apunten restes estructurals i elements escultòrics baix-medievals.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Palau Generalitat

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Museitzat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
1999
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez / Núria Nolasco - Veclus, S.L.
Motivació:
Rehabilitació de l'edifici
Promotor/propietari:
Presidència. Generalitat de Catalunya

Documentació

Sense contingut

Aquesta Intervenció no té documentació adjunta


Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona