Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 2
- Codi d'illa:
- 12172
- Adreces:
- Carrer Sant Honorat 1-3
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431126,00000 | UTM Y: 4581566,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
Descripció:
Els edificis del carrer Sant Honorat, núm. 1 i 3, es localitzen a l'illa de cases delimitada pels carrers de la Fruita, del Call i Sant Domènec del Call. Les dues finques estan situades en una de les àrees urbanes més significatives de la ciutat a nivell històric i geopolític (plaça de Sant Jaume). La trama urbana de l'actual plaça de Sant Jaume té els seu orígens el període romà. En aquest sentit, les finques objectes d'estudi s'assenten en l'encreuament del Kardo i el documanus maximus (i per tant estan relacionades directament amb els límits del fòrum romà). La urbanística i història d'aquest sector de la ciutat vindrà també determinada per la presència del call o del barri jueu, els límits del qual incloïen els terrenys d'aquestes finques. Tanmateix, la fisonomia de la plaça suara citada és fruit de les profundes reformes realitzades a la primera meitat del segle XIX.
-Carrer Sant Honorat, 1:
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca entre els segles XVIII i XIX. La família Moxó, aleshores propietaria de la finca, va sol·licitar permís per construir un edifici de nova planta l'any 1863, sota la direcció de l'arquitecte Narcís Josep M. Bladó. Es tracta d'un edifici d'inspiració neoclàssica i consta de planta baixa, entresòl i tres pisos. En efecte, la composició de la façana presenta un ritme vertical definit per la presència de pilastres amb capitells d'ordre jònic que emmarquen cadascuna de les obertures.
-Carrer Sant Honorat, 3:
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca entre els segles XVI i XIX. L'edifici dels carrers Sant Honorat, núm. 3, i de la Fruita, núm. 4, té el seu origen en la reedificació de l'immoble portada a terme per Joaquim Morell l'any 1851, sota la direcció de l'arquitecte Josep Oriol Mestre. L'anàlisi, l'observació i les mostres de parament (cales muràries) apunten restes estructurals i elements escultòrics baix-medievals.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos
- Cronologia inicial:
- Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
- Cronologia final:
- Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat
Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Palau Generalitat
- Cronologia inicial:
- Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat
- Cronologia final:
- Cronologia
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos
- Cronologia inicial:
- Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
- Cronologia final:
- Cronologia
Informació tècnica i legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Parcialment eliminat / Amb control arqueològic
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Museitzat
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Protecció Legal
- Classificació:
- Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Nivell B
- Data aprovació:
- Clases
- Comentari:
- Conjunt especial del sector de les muralles romanes.
Actuacions:
- Data:
- 1999
- Tipus:
- Documentació / Estudi històric
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez / Núria Nolasco - Veclus, S.L.
- Motivació:
- Rehabilitació de l'edifici
- Promotor/propietari:
- Presidència. Generalitat de Catalunya
Documentació
Sense contingut
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/906
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
