Pend: view_geo_situation
- Pend: prop_145:
- Zona urbana
- Pend: prop_146:
- Ciutat Vella
- Pend: prop_148:
- 2
- Pend: prop_149:
- 12172
- Pend: prop_95:
- Carrer Sant Honorat 1-3
- Pend: prop_151:
- UTM X: 431126,00000 | UTM Y: 4581566,00000
Pend: view_description_notes
Pend: prop_33: Positius. Sense rebaix del subsòl
Pend: prop_34:
Els edificis del carrer Sant Honorat, núm. 1 i 3, es localitzen a l'illa de cases delimitada pels carrers de la Fruita, del Call i Sant Domènec del Call. Les dues finques estan situades en una de les àrees urbanes més significatives de la ciutat a nivell històric i geopolític (plaça de Sant Jaume). La trama urbana de l'actual plaça de Sant Jaume té els seu orígens el període romà. En aquest sentit, les finques objectes d'estudi s'assenten en l'encreuament del Kardo i el documanus maximus (i per tant estan relacionades directament amb els límits del fòrum romà). La urbanística i història d'aquest sector de la ciutat vindrà també determinada per la presència del call o del barri jueu, els límits del qual incloïen els terrenys d'aquestes finques. Tanmateix, la fisonomia de la plaça suara citada és fruit de les profundes reformes realitzades a la primera meitat del segle XIX.
-Carrer Sant Honorat, 1:
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca entre els segles XVIII i XIX. La família Moxó, aleshores propietaria de la finca, va sol·licitar permís per construir un edifici de nova planta l'any 1863, sota la direcció de l'arquitecte Narcís Josep M. Bladó. Es tracta d'un edifici d'inspiració neoclàssica i consta de planta baixa, entresòl i tres pisos. En efecte, la composició de la façana presenta un ritme vertical definit per la presència de pilastres amb capitells d'ordre jònic que emmarquen cadascuna de les obertures.
-Carrer Sant Honorat, 3:
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca entre els segles XVI i XIX. L'edifici dels carrers Sant Honorat, núm. 3, i de la Fruita, núm. 4, té el seu origen en la reedificació de l'immoble portada a terme per Joaquim Morell l'any 1851, sota la direcció de l'arquitecte Josep Oriol Mestre. L'anàlisi, l'observació i les mostres de parament (cales muràries) apunten restes estructurals i elements escultòrics baix-medievals.
Pend: view_type_crono
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos
- Pend: prop_163:
- Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
- Pend: prop_164:
- Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat
Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Palau Generalitat
- Pend: prop_163:
- Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat
- Pend: prop_164:
- Cronologia
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos
- Pend: prop_163:
- Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
- Pend: prop_164:
- Cronologia
Pend: view_techinfo_legal
Pend: prop_37:
- Pend: prop_124:
- Parcialment eliminat / Amb control arqueològic
Pend: prop_49:
Pend: prop_50:
- Pend: prop_51:
- Museitzat
Pend: prop_55:
Pend: prop_56:
- Pend: prop_57:
- Protecció Legal
- Pend: prop_58:
- Clases
Pend: prop_139:
- Pend: prop_140:
- Nivell B
- Pend: prop_141:
- Clases
- Pend: prop_142:
- Conjunt especial del sector de les muralles romanes.
Pend: prop_87:
- Pend: prop_114:
- 1999
- Pend: prop_115:
- Documentació / Estudi històric
- Pend: prop_116.:
- Preventiva
- Pend: prop_117:
- Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez / Núria Nolasco - Veclus, S.L.
- Pend: prop_118:
- Rehabilitació de l'edifici
- Pend: prop_119:
- Presidència. Generalitat de Catalunya
Pend: view_attach_documentation
Pend: No_Content
Pend: No_attach_documentation
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/906
Pend: resume_project1
