Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Arc de Sant Ramon del Call 11

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
1117
Adreces:
Carrer Arc de Sant Ramon del Call 11
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431026,00000 | UTM Y: 4581576,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’objectiu principal de l’actuació arqueològica consistia en la documentació de les restes arqueològiques, tenint en compte la presència d’una part de la Torre 67 de la muralla romana, i posar en evidència els seus elements arquitectònics. Per aquest motiu es va practicar un petit sondeig arqueològic (2,65 m. de llarg per 1,50 m. d’amplada) en l’angle nord-oest del petit dormitori de l’habitatge per tal de documentar possibles paviments o nivells d’ús i es va repicar i documentar el parament de la torre. Pel que fa al sondeig practicat (4 m²) es van documentar dues èpoques. Una corresponent als segles III-IV d.C. (Baix Imperi) representat per a una petita part de la torre de l’angle sud de la muralla, concretament l’opus caementicium i que es trobaria a l’interior de la paret de la torre. L’altra fase es situava dins del segle XIX-XX i corresponia a la fonamentació de l’edifici actual construït l’any 1892 i a algunes reformes posteriors del clavegueram i serveis. En el cas de l’estudi de la torre i muralla, es van poder establir diverses fases cronològiques a partir de les estructures arquitectòniques i les restes arqueològiques que es documentaren.
Època romana baix imperial: es va localitzar una de les torres, concretament la número 67, del recinte emmurallat de Barcino i es va identificar l’angle interior nord/oest del primer pis del cos superior d’aquesta construcció, format pel mur frontal oest i per la paret lateral nord . Època romana tardana / alt medieval: Dins d’aquest moment es va ubicar la transformació morfològica del nivell de circulació de la part interior de la torre, segurament en un moment en què la fortificació ja havia perdut la seva funcionalitat defensiva inicial. Es va documentar un estrat d’amortització d’aquest sòl, format per restes de carbons i cendres, en el qual es va localitzar una moneda (diner) de Jaume II que va facilitar un terminus post quem cronològic per l’abandó d’aquesta fase ocupacional de la torre. Època medieval: D’aquesta cronologia podrien ser algunes de les reformes existents en els paraments de les parets nord i oest, així com l’enlluït lateral que presentava la finestra més septentrional del mur oest. Època moderna: A aquest període correspondrien les grans transformacions de la morfologia de la propietat, ja que la fortificació romana quedava totalment emmascarada per la construcció de l’immoble actual. Es fan reparacions en les parets dels paraments de la torre romana, substituint-se carreuons per maons, es tapien les finestres amb maons i pedres reaprofitades i es refan els arcs de mig punt, canviant les dovelles originals. Segle XX: D’aquest segle van ser les darreres reformes documentades arqueològicament en les quals s’amortitzen i es retallen els anteriors sòls i es va aixecar 50 cm el nivell d’ús de l’immoble. Es va construir un nou paviment, fet de rajoles, i es va dividir la propietat en dos pisos (l’actual distribució). També es va realitzar, per la banda nord la construcció d’una paret mitjana per tal de crear el pati interior que existeix actualment.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1892

    Construcció de l'edifici

    Construcció de l'edifici.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 31/12/1864 (Abans de 1865)

    Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call

    En homenatge a sant Ramon de Penyafort, barceloní confessor de Jaume I. Canonitzat a començament del segle XVII. L'any 1222 s'aposentaren en unes cases d'aquest carrer els frares dominicans, i fou lloc d'estada del futur sant Ramon.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Muralles romanes.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
13 al 19 de desembre del 2000
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Busquets Costa - ATICS SL
Motivació:
Remodelació interior del pis Principal 2ª
Promotor/propietari:
Sr. William Jeffet

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona