Descripció:

L’objectiu principal de l’actuació arqueològica consistia en la documentació de les restes arqueològiques, tenint en compte la presència d’una part de la Torre 67 de la muralla romana, i posar en evidència els seus elements arquitectònics. Per aquest motiu es va practicar un petit sondeig arqueològic (2,65 m. de llarg per 1,50 m. d’amplada) en l’angle nord-oest del petit dormitori de l’habitatge per tal de documentar possibles paviments o nivells d’ús i es va repicar i documentar el parament de la torre. Pel que fa al sondeig practicat (4 m²) es van documentar dues èpoques. Una corresponent als segles III-IV d.C. (Baix Imperi) representat per a una petita part de la torre de l’angle sud de la muralla, concretament l’opus caementicium i que es trobaria a l’interior de la paret de la torre. L’altra fase es situava dins del segle XIX-XX i corresponia a la fonamentació de l’edifici actual construït l’any 1892 i a algunes reformes posteriors del clavegueram i serveis. En el cas de l’estudi de la torre i muralla, es van poder establir diverses fases cronològiques a partir de les estructures arquitectòniques i les restes arqueològiques que es documentaren.
Època romana baix imperial: es va localitzar una de les torres, concretament la número 67, del recinte emmurallat de Barcino i es va identificar l’angle interior nord/oest del primer pis del cos superior d’aquesta construcció, format pel mur frontal oest i per la paret lateral nord . Època romana tardana / alt medieval: Dins d’aquest moment es va ubicar la transformació morfològica del nivell de circulació de la part interior de la torre, segurament en un moment en què la fortificació ja havia perdut la seva funcionalitat defensiva inicial. Es va documentar un estrat d’amortització d’aquest sòl, format per restes de carbons i cendres, en el qual es va localitzar una moneda (diner) de Jaume II que va facilitar un terminus post quem cronològic per l’abandó d’aquesta fase ocupacional de la torre. Època medieval: D’aquesta cronologia podrien ser algunes de les reformes existents en els paraments de les parets nord i oest, així com l’enlluït lateral que presentava la finestra més septentrional del mur oest. Època moderna: A aquest període correspondrien les grans transformacions de la morfologia de la propietat, ja que la fortificació romana quedava totalment emmascarada per la construcció de l’immoble actual. Es fan reparacions en les parets dels paraments de la torre romana, substituint-se carreuons per maons, es tapien les finestres amb maons i pedres reaprofitades i es refan els arcs de mig punt, canviant les dovelles originals. Segle XX: D’aquest segle van ser les darreres reformes documentades arqueològicament en les quals s’amortitzen i es retallen els anteriors sòls i es va aixecar 50 cm el nivell d’ús de l’immoble. Es va construir un nou paviment, fet de rajoles, i es va dividir la propietat en dos pisos (l’actual distribució). També es va realitzar, per la banda nord la construcció d’una paret mitjana per tal de crear el pati interior que existeix actualment.