Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Arc de Sant Ramon del Call 5

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
10
Codi d'illa:
1117
Adreces:
Carrer Arc de Sant Ramon del Call 5
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431061,00000 | UTM Y: 4581519,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica efectuada a la finca núm. 5 del carrer Arc de Sant Ramon del Call, vingué motivada per la rehabilitació de l’edifici existent.
Els treballs van centrar-se en la realització d’una sèrie de cales al terreny i de repicats parietals a banda de l’excavació en extensió d’una habitació d’11’57 m² i un pati interior de 30’76 m².
Arran de l’excavació a l’habitació es documentà, sota una capa de runa, un paviment de morter de calç datat del s. XIV i altres capes de sediments que reblien el trespol del pas de ronda de la muralla d’època tardana, de la qual es conservava aquí, 4’30 m. de llargada per 2’55 m. d’ample, al qual s’ha d’afegir els 0’32 m. que es troben a la façana de l’edifici que s’obre al carrer del Call.
Sembla que l’espai de circulació del pas de ronda estava resolt amb un paviment d’opus signinum que comptava amb una lleugera inclinació en direcció a la porta d’accés de la ciutat i a l’interior de la mateixa. Sembla evident que el pendent estigué relacionat amb l’evacuació d’aigües pluvials.
A la paret oest de l’habitació fou possible documentar un mur, la primera filada del qual es trobava en contacte directe amb el paviment d’opus signinum i un llenç de forma quadrangular, de 0’80 m. d’alçada, bastit amb carreuó de mida mitjana. L’aresta nord coincidia amb el caire d’un carreu ben acabat inserit dins el paviment de signinum.
Aquest mur s’interpretà com a part del parapet de la muralla, formant en aquest cas un merlet obrat a l’espai lliure que queden entre els carreus d’opus quadratum que coronen la muralla.
En repicar la paret est de l’habitació també aparegué un mur de factura antiga. Es bastí sobre el paviment d’opus signinum i les restes d’opus vittatum de la muralla fundacional. Aquest nou mur s’interpretà com un reforçament del parapet interior de la fortificació que fou bastit a partir del s. VI, és a dir a un moment posterior a la construcció del pas de ronda.
Finalment, amb la intervenció al pati de la casa, de 5’70 m. d’amplada per 4’85 m. de llargada, es va localitzar el parament intern de la torre núm. 62 de la muralla. La torre és de planta quadrangular i la seva construcció és de les mateixes característiques que la resta de torres de la muralla.
S’ha de dir que en el repicat de l’arrebossat que es va fer a tres de les parets del pati no es va localitzar el parament dels pisos superiors de la torre, encara que a la paret interior hi havia alguns petits carreus que, potser, podrien pertànyer a l’opus vitatum amb que està bastida la part superior de les torres de la muralla.
D’altra banda, en alguns punts del pati es pogueren documentar restes d’opus signinum pertanyents al paviment intern de la torre i al pas de ronda. Entre els dos paviments hi havia una diferència de cota d’uns 0’20 m., salvada mitjançant un graó format per la darrera filada d’opus quadratum del parament inferior de la torre. En aquest graó aparegué un encaix semiesfèric probablement pertanyent a amb el llindar de la porta que donava accés a la torre.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 31/12/1864 (Abans de 1865)

    Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call

    En homenatge a sant Ramon de Penyafort, barceloní confessor de Jaume I. Canonitzat a començament del segle XVII. L'any 1222 s'aposentaren en unes cases d'aquest carrer els frares dominicans, i fou lloc d'estada del futur sant Ramon.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51- 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
Febrer - març 1996
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Núria Miró i Alaix
Motivació:
Remodelació de la planta principal
Promotor/propietari:
Cecile Steinbeck

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • MIRÓ, N., 2005 "Noves dades sobre la muralla romana de Bracino: el pas de ronda conservat al carrer de l'Arc de Sant ramon del Call",Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 59-67.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona