Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica efectuada a la finca núm. 5 del carrer Arc de Sant Ramon del Call, vingué motivada per la rehabilitació de l’edifici existent.
Els treballs van centrar-se en la realització d’una sèrie de cales al terreny i de repicats parietals a banda de l’excavació en extensió d’una habitació d’11’57 m² i un pati interior de 30’76 m².
Arran de l’excavació a l’habitació es documentà, sota una capa de runa, un paviment de morter de calç datat del s. XIV i altres capes de sediments que reblien el trespol del pas de ronda de la muralla d’època tardana, de la qual es conservava aquí, 4’30 m. de llargada per 2’55 m. d’ample, al qual s’ha d’afegir els 0’32 m. que es troben a la façana de l’edifici que s’obre al carrer del Call.
Sembla que l’espai de circulació del pas de ronda estava resolt amb un paviment d’opus signinum que comptava amb una lleugera inclinació en direcció a la porta d’accés de la ciutat i a l’interior de la mateixa. Sembla evident que el pendent estigué relacionat amb l’evacuació d’aigües pluvials.
A la paret oest de l’habitació fou possible documentar un mur, la primera filada del qual es trobava en contacte directe amb el paviment d’opus signinum i un llenç de forma quadrangular, de 0’80 m. d’alçada, bastit amb carreuó de mida mitjana. L’aresta nord coincidia amb el caire d’un carreu ben acabat inserit dins el paviment de signinum.
Aquest mur s’interpretà com a part del parapet de la muralla, formant en aquest cas un merlet obrat a l’espai lliure que queden entre els carreus d’opus quadratum que coronen la muralla.
En repicar la paret est de l’habitació també aparegué un mur de factura antiga. Es bastí sobre el paviment d’opus signinum i les restes d’opus vittatum de la muralla fundacional. Aquest nou mur s’interpretà com un reforçament del parapet interior de la fortificació que fou bastit a partir del s. VI, és a dir a un moment posterior a la construcció del pas de ronda.
Finalment, amb la intervenció al pati de la casa, de 5’70 m. d’amplada per 4’85 m. de llargada, es va localitzar el parament intern de la torre núm. 62 de la muralla. La torre és de planta quadrangular i la seva construcció és de les mateixes característiques que la resta de torres de la muralla.
S’ha de dir que en el repicat de l’arrebossat que es va fer a tres de les parets del pati no es va localitzar el parament dels pisos superiors de la torre, encara que a la paret interior hi havia alguns petits carreus que, potser, podrien pertànyer a l’opus vitatum amb que està bastida la part superior de les torres de la muralla.
D’altra banda, en alguns punts del pati es pogueren documentar restes d’opus signinum pertanyents al paviment intern de la torre i al pas de ronda. Entre els dos paviments hi havia una diferència de cota d’uns 0’20 m., salvada mitjançant un graó format per la darrera filada d’opus quadratum del parament inferior de la torre. En aquest graó aparegué un encaix semiesfèric probablement pertanyent a amb el llindar de la porta que donava accés a la torre.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 31/12/1864 (Abans de 1865)
Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call
En homenatge a sant Ramon de Penyafort, barceloní confessor de Jaume I. Canonitzat a començament del segle XVII. L'any 1222 s'aposentaren en unes cases d'aquest carrer els frares dominicans, i fou lloc d'estada del futur sant Ramon.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/586
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
