Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Lledó 7, 11, 13, 15-17

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Lledó 7, 11, 13, 15-17
Carrer Sotstinent Navarro 14, 16, 18-20
Baixada Caçador 6
Plaça Traginers 4
Baixada Viladecols 1, 3
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431371,00000 | UTM Y: 4581614,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

Edificis adossats a la muralla romana de Barcelona en el sector dels carrers Lledó, Sotstinent Navarro i Baixada de Caçador.

Baixada de Caçador, 6
La primera referència explícita de la finca data de 1884, i versa sobre la demanda interposada per Carme Font, llavors propietària del solar, per la feixa de terreny cedida en motiu de l'alineació oficial (i posterior reedificació) de l'edifici preexistent. Tal vegada, fou Antoni Terri l'artífex de la traça. Aleshores, Carme Font també endegà les obres de reconstrucció de la casa veïna dels carrers Lledó, núm. 5, i Baixada Caçador, núm. 2-4, sota la direcció del mestre d'obres Josep Deu. L'edifici ocupa una parcel·la irregular que s'estén des de Baixada de Caçador fins a la finca de Lledó, núm. 7 (sud), a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana i embolcallar la torre núm. 27 (est); la finca va ser objecte d'una intervenció arqueològica, consulteu la fitxa núm. 39/1959.

Lledó, 7
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat de la finca i no pas de l'edificació. Tal vegada, l'edifici objecte d'estudi va ser construït en època baixmedieval i posteriorment reformat (segles XVI-XVII?); s'hi van lovalitzar uns revestiments murals policromats datables als volts del segle XII. L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla les torres núm. 28 i 29.

Lledó, 11
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat de la finca i no pas de l'edificació. Les germanes de Nostre Senyora del Carme, aleshores propietàries de la finca, van sol·licitar permís per addicionar un tercer pis l'any 1863. L'anàlisi, l'observació de l'estereotomia del carreus evidencien l'antigor de l'edifici vers el segle XVIII(?). L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla les torres núm. 29 i 30 (la finca va ser objecte d'una intervenció arqueològica, consulteu la fitxa núm. 091/1985).

Lledó, 13
Manel de Figuerola, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a reedificar un antic casal gòtic (segle XVI) l'any 1857, sota la direcció de Josep Gallart. La façana presenta tres obertures en cadascun dels nivells d'alçat: portals escarsers als baixos i balcons als quatre pisos. L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla les torres núm. 30 i 31 (la finca va ser objecte d'una intervenció arqueològica, consulteu la fitxa núm. 090/1985).

Lledó, 15 i 17
Completament remodelada al segle XIX, aquest edifici d'habitatges té cinc pisos d'alçada. Els elements supervivents de l'anterior construcció del segle XVIII es concentren a la planta baixa (als enteixinats del segle XIII i XIV es conserven al MNAC). L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla la torre núm. 32.

Sotstinent Navarro, 14
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat de la finca i no pas de l'edificació. Tal vegada, Esteve Maigmon, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a enderrocar l'edifici preexistent i construir un altre cap a la primera meitat del segle XIX. L'edifici ocupa una parcel·la regular que s'estén des del carrer Sotstinent Navarro fins a la finca de Baixada de Caçador, núm. 6 (oest), a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana entre les torres núm. 27 i 28. Les seves característiques edificatòries són pròpies de l'arquitectura civil barcelonina de la primera meitat de segle XIX.

Sotstinent Navarro, 16
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat de la finca i no pas de l'edificació. No obstant això, aquest edifici plurifamiliar guarda relació (a nivell de disseny) amb la construcció veïna de Sotstinent Navarro, núm. 14., i per tant no seria descabellat datar-la cap als anys centrals del segle XIX. L'edifici ocupa una parcel·la rectangular que s'estén des de carrer Sotstinent Navarro (oest) fins al límit de la finca Lledó, núm. 7, a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana entre les torres núm. 28 i 29. Les seves característiques edificatòries són pròpies de l'arquitectura civil barcelonina de la primera meitat de segle XIX.

Sotstinent Navarro, 18-20
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat, així com de les diferents obres de reforma realitzada a la finca entre els anys 1834 i 1838. Mercè Bell-lloch, aleshores propietària de la finca, va sol·licitar permís per enderrocar l'edifici preexistent i construir una altre de nova planta l'any 1844, sota la direcció de Joan Soler Cortina. La traça del terrat del projecte originari va ser modificat per l'arquitecte Josep Oriol Mestres. L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla les torres núm. 29 i 30.

Plaça del Traginers, 4
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat, així com de les diferents obres de reforma realitzada a la finca entre els anys 1735 i 1903. L'edifici ocupa una parcel·la allargassada que s'estén des de la plaça Traginers fins el pati que separa els edificis dels carrers Lledó, núm. 13, i Sotstinent Navarro, núm. 22-24, a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana entre les torres núm. 31 i 32 (la finca va ser objecte de diferents intervencions arqueològiques, consulteu les fitxes núm. 069/1967 i 70/1968).

Baixada Viladecols, 1
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat, així com de les diferents obres de reforma realitzada a la finca entre els anys 1761 i 1868. Josep Claramunt, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a reedificar l'edifici preexistent i construir un altre de nova planta l'any 1871, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Portusach. L'edifici ocupa una parcel·la allargassada que s'estén des de la Baixada de Viladecols fins a la plaça Traginers, a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana.

Baixada Viladecols, 3
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat, així com de les diferents obres de reforma realitzada a la finca entre els anys 1783 i 1797. Sebastià Anglí, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a reedificar l'edifici preexistent (de cronologia incerta). Poc després, el 1797, Gaietà Anglí va addicionar un tercer i quart pis.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Baixada de Viladecols

    El nom és de família catalana anterior al segle XIII. Un membre de la família establí un forn al carrer, ja citat en documents de 1281, que donà lloc al fet que es digués carrer 'del forn d'en Viladecols', i més tard carrer o baixada 'de Viladecols'.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Carrer Lledó

    Antiga família establerta a l'indret, que donà importants personatges a la ciutat des del segle XV. Entre d'altres: Cristòfor Lledó i Carreres (Barcelona segles XVII-XVIII). Militar i polític. Conseller segon de Barcelona durant la Guerra de Successió.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Muralles romanes.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
1991
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez / Teresa Navas - Veclus, S.A.
Motivació:
Documental
Promotor/propietari:
MUHBA/ Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona