Descripció:

Edificis adossats a la muralla romana de Barcelona en el sector dels carrers Lledó, Sotstinent Navarro i Baixada de Caçador.

Baixada de Caçador, 6
La primera referència explícita de la finca data de 1884, i versa sobre la demanda interposada per Carme Font, llavors propietària del solar, per la feixa de terreny cedida en motiu de l'alineació oficial (i posterior reedificació) de l'edifici preexistent. Tal vegada, fou Antoni Terri l'artífex de la traça. Aleshores, Carme Font també endegà les obres de reconstrucció de la casa veïna dels carrers Lledó, núm. 5, i Baixada Caçador, núm. 2-4, sota la direcció del mestre d'obres Josep Deu. L'edifici ocupa una parcel·la irregular que s'estén des de Baixada de Caçador fins a la finca de Lledó, núm. 7 (sud), a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana i embolcallar la torre núm. 27 (est); la finca va ser objecte d'una intervenció arqueològica, consulteu la fitxa núm. 39/1959.

Lledó, 7
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat de la finca i no pas de l'edificació. Tal vegada, l'edifici objecte d'estudi va ser construït en època baixmedieval i posteriorment reformat (segles XVI-XVII?); s'hi van lovalitzar uns revestiments murals policromats datables als volts del segle XII. L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla les torres núm. 28 i 29.

Lledó, 11
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat de la finca i no pas de l'edificació. Les germanes de Nostre Senyora del Carme, aleshores propietàries de la finca, van sol·licitar permís per addicionar un tercer pis l'any 1863. L'anàlisi, l'observació de l'estereotomia del carreus evidencien l'antigor de l'edifici vers el segle XVIII(?). L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla les torres núm. 29 i 30 (la finca va ser objecte d'una intervenció arqueològica, consulteu la fitxa núm. 091/1985).

Lledó, 13
Manel de Figuerola, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a reedificar un antic casal gòtic (segle XVI) l'any 1857, sota la direcció de Josep Gallart. La façana presenta tres obertures en cadascun dels nivells d'alçat: portals escarsers als baixos i balcons als quatre pisos. L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla les torres núm. 30 i 31 (la finca va ser objecte d'una intervenció arqueològica, consulteu la fitxa núm. 090/1985).

Lledó, 15 i 17
Completament remodelada al segle XIX, aquest edifici d'habitatges té cinc pisos d'alçada. Els elements supervivents de l'anterior construcció del segle XVIII es concentren a la planta baixa (als enteixinats del segle XIII i XIV es conserven al MNAC). L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla la torre núm. 32.

Sotstinent Navarro, 14
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat de la finca i no pas de l'edificació. Tal vegada, Esteve Maigmon, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a enderrocar l'edifici preexistent i construir un altre cap a la primera meitat del segle XIX. L'edifici ocupa una parcel·la regular que s'estén des del carrer Sotstinent Navarro fins a la finca de Baixada de Caçador, núm. 6 (oest), a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana entre les torres núm. 27 i 28. Les seves característiques edificatòries són pròpies de l'arquitectura civil barcelonina de la primera meitat de segle XIX.

Sotstinent Navarro, 16
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat de la finca i no pas de l'edificació. No obstant això, aquest edifici plurifamiliar guarda relació (a nivell de disseny) amb la construcció veïna de Sotstinent Navarro, núm. 14., i per tant no seria descabellat datar-la cap als anys centrals del segle XIX. L'edifici ocupa una parcel·la rectangular que s'estén des de carrer Sotstinent Navarro (oest) fins al límit de la finca Lledó, núm. 7, a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana entre les torres núm. 28 i 29. Les seves característiques edificatòries són pròpies de l'arquitectura civil barcelonina de la primera meitat de segle XIX.

Sotstinent Navarro, 18-20
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat, així com de les diferents obres de reforma realitzada a la finca entre els anys 1834 i 1838. Mercè Bell-lloch, aleshores propietària de la finca, va sol·licitar permís per enderrocar l'edifici preexistent i construir una altre de nova planta l'any 1844, sota la direcció de Joan Soler Cortina. La traça del terrat del projecte originari va ser modificat per l'arquitecte Josep Oriol Mestres. L'edifici s'adossa al circuit de la muralla romana i embolcalla les torres núm. 29 i 30.

Plaça del Traginers, 4
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat, així com de les diferents obres de reforma realitzada a la finca entre els anys 1735 i 1903. L'edifici ocupa una parcel·la allargassada que s'estén des de la plaça Traginers fins el pati que separa els edificis dels carrers Lledó, núm. 13, i Sotstinent Navarro, núm. 22-24, a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana entre les torres núm. 31 i 32 (la finca va ser objecte de diferents intervencions arqueològiques, consulteu les fitxes núm. 069/1967 i 70/1968).

Baixada Viladecols, 1
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat, així com de les diferents obres de reforma realitzada a la finca entre els anys 1761 i 1868. Josep Claramunt, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a reedificar l'edifici preexistent i construir un altre de nova planta l'any 1871, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Portusach. L'edifici ocupa una parcel·la allargassada que s'estén des de la Baixada de Viladecols fins a la plaça Traginers, a més de coincidir amb el circuit de la muralla romana.

Baixada Viladecols, 3
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la propietat, així com de les diferents obres de reforma realitzada a la finca entre els anys 1783 i 1797. Sebastià Anglí, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a reedificar l'edifici preexistent (de cronologia incerta). Poc després, el 1797, Gaietà Anglí va addicionar un tercer i quart pis.