Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Carrer Marlet 5

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Ciutat Vella
Pend: prop_148:
3
Pend: prop_149:
11179
Pend: prop_95:
Carrer Marlet 5
Carrer Sant Domènec del Call 7
Pend: prop_151:
UTM X: 431084,00000 | UTM Y: 4581556,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia exhaurida

Pend: prop_34:

La intervenció arqueològica fou motivada per la situació de la finca, al bell mig del nucli antic de Barcelona, en un espai ocupat des d’època romana i que, a l’edat mitjana, formava part del recinte del call jueu.
Diversos estudis afirmaven l'existència de la sinagoga major de Barcelona en el lloc motiu de la intervenció. Malgrat la remodelació de l’edifici a partir del segle XVII, la propietat tenia interès en documentar el subsòl per si encara es poguessin localitzar restes anteriors a aquesta data, tal com havia quedat demostrat en el sondeig realitzat per l’arqueòleg Pere Lluís Artigues l’any 1997.
L’anàlisi de l’estratigrafia i les relacions entre les diferents unitats estratigràfiques permeteren observar alguns trets que calgué tenir en compte a l’hora de redactar els resultats de la intervenció arqueològica.
1.No hi havien estrats purs o tancats. Entenent per “estrat pur o tancat” qualsevol estrat al qual tot el material arqueològic que s’hi documenti correspongui a un mateix període històric.
2.Indefinició ceràmica. Tot i haver-hi molts fragments de ceràmica, un elevadíssim percentatge no tenien forma.
3.Estructures aïllades. Les poques estructures localitzades durant la intervenció estaven aïllades les unes de les altres. Generalment no hi havia contacte físic entre elles i només coincidien en el seu arrasament parcial en el moment de construir l’edifici del segle XVII.
4.Desaparició de seqüències cronològiques. La resposta la trobem en la construcció del semisoterrani de l’edifici que es va aixecar en el lloc a partir del segle XVII; l’extracció de terres per guanyar volum per sota la cota del carrer va facilitar la destrucció d’una àmplia seqüència històrica. És possible que els murs existents a finals de l’edat mitjana, si no tots, en part, fossin els mateixos que perduraven des de l’alta edat mitjana.
Durant la intervenció arqueològica es van poder diferenciar cinc fases històriques en l’evolució de l’indret.

Fase romana: es van localitzar tres murs que estaven en ús en època tardoromana. A banda d’aquestes estructures, hi havia uns carreus que formaven part del mur perimetral del carrer Marlet que tot i ser de factura romana, es deduí que no es trobaven in situ i que havien estat reaprofitats en època posterior.

Fase altmedieval: perduració de les diferents estructures en el temps i, com a conseqüència, l’orientació de les mateixes, tant si n’anul•len les anteriors com si se’n construeixen de noves.

Fase baixmedieval: es va documentar un retall, amb el seu posterior farciment, que corresponia a aquesta època. Se’n desconeixen estructures específiques construïdes de nova planta, però els resultats de la intervenció fan pensar que es mantindrien els murs provinents de la fase anterior. Cal tenir en compte que l’estratigrafia baix medieval va ser arrasada en el moment de construir el semisoterrani.

Fase moderna (segle XVII): Es construeix l’edifici actual. De les fases anteriors es conservava algun mur que s’aprofità per assenta-hi part del mur perimetral del carrer Marlet; la resta d’estructures estaven escapçades i anul•lades. D’aquest moment es pogué documentar un paviment de pedres i còdols, un altre paviment de rajoles que va servir per reparar l’anterior, un pou i un dipòsit.

Fase moderna/contemporània (finals s. XVIII-XX): Es produïren reformes interiors. Els paviments foren substituïts progressivament, s’anul•laren el pou i el dipòsit, es tallà l’accés interior amb la resta de l’edifici i s’obriren nous accessos des del carrer. També es construí una cisterna i tres clavegueres que hi comunicaven.

La dificultat radicà en vincular les estructures localitzades a l’edifici de la sinagoga major de Barcelona, ja que un edifici d’aquesta mena no té unes característiques especials que el poguessin diferenciar dels edificis veïns. Al lloc es van poder documentar estructures d’època altmedieval que, molt probablement, van perdurar fins a la construcció de l’edifici actual.

Pend: EnImatges

Pend: prop_74:

  • Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 12/06/1980

    Carrer de Sant Domènec del Call

    Anomenat, abans, 'de la Sinagoga Major', està situat a l'antic barri jueu de Barcelona, el call. Entrat a pillatge i saqueig el 5 d'agost de 1390, i expulsats els jueus que hi vivien, el carrer prengué el nou nom en record del primer convent de frares predicadors que sant Domènec establí, no molt lluny de l'indret, en la seva visita a Barcelona l'any 1219.


Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Pend: prop_163:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Pend: prop_163:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Dipòsit

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Eliminat / Amb control arqueològic

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Consolidat

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Protecció Legal
Pend: prop_58:
Clases
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Nivell B
Pend: prop_141:
Clases
Pend: prop_142:
Conjunt especial del sector de muralles romanes.

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
Agost i setembre del 1999
Pend: prop_115:
Excavació
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Josep Pujades i Cavalleria
Pend: prop_118:
Documentació de la Sinagoga Major
Pend: prop_119:
Miguel Iaffa

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_bibliography:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona