Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Plaça Rei 1-6, 7-9, 10, 11
Carrer Veguer 4
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431221,00000 | UTM Y: 4581730,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Dins el projecte de remodelació de la zona arqueològica del subsòl de la plaça del Rei es dugué a terme aquesta intervenció arqueològica amb tres objectius bàsics; millorar l’estat de conservació del jaciment i aturar el degradació que patia, ampliar el coneixement sobre el conjunt arqueològic i avançar en el de la ciutat romana i finalment, fer més entenedores les restes millorant la difusió a partir de les dades obtingudes.
La primera fase de l’actuació va consistir en la retirada d’una capa de primal que havia estat aplicada com a consolidant d’estructures i talls estratigràfics. La segona fase es va concretar en una neteja sistemàtica de totes les estructures per tal de procedir al registre estratigràfic dels paviments conservats, tècniques constructives etc... i en la realització d’algunes cales per tal d’ampliar la informació estratigràfica que es tenia fins al moment.
Els treballs realitzats van permetre posar de relleu l’existència d’estructures pertanyents a dos edificis successius de caire religiós que es pogueren datar cap a finals del segle VI-inicis del segle VII.
L’edifici, de planta de creu, va ser transformat pocs anys després de la seva construcció. La troballa, d’altra banda justificà i donà sentit a la coneguda necròpolis de la plaça del Rei.
Es documentaren, així, dues fases cronològico-constructives pertanyents a l’església.

Primera fase: la primera església i els seus annexes es van aixecar sobre una factoria de salaó i garum que va estar en funcionament com a mínim fins a la segona meitat del segle V o inicis del segle VI.
Els murs pertanyents a aquesta primera església tenen una amplada mitjana d’uns 45 cm. i estan obrats amb tècnica senzilla; pedres de mida mitjana i petita amb material ceràmic constructiu lligat amb un aglomerat terrós pobre en calç.
D’aquesta primera fase només resta part de la capçalera rectangular i el braç nord, encara que el mur nord-est de la capçalera es conservava in situ en el moment de l’excavació, actualment pot apreciar-se el seu negatiu. A centre del creuer es localitzen les restes d’una base d’altar amb una caixa on anirien disposades les relíquies.
Junt a la capçalera es situen dues sales rectangulars, comunicades entre sí, amb una entrada exterior que dona a l’antic cardo minor. La construcció d’aquestes dues estances va suposar l’ocupació definitiva de l’espai porticat del cardo minor, els pilars queden integrats en la nova construcció.
A l’est hi ha un espai obert delimitat per dos murs de tanca, originàriament un jardí, reaprofitat després com a cementiri.

Segona fase: pocs anys després de la construcció de la primera església van començar les obres de la segona. La tècnica emprada en aquest edifici presentà unes característiques molt diferents de les descrites per la primera fase; unes fonamentacions corregudes de gran fondària, més de 2 m. Per sota del nivell de circulació, s'hi troben les fonamentacions, amb banquetes esglaonades que sovint superen els 80 cm. d’amplada. Per a la seva construcció es van practicar rases prou amples per poder treballar.
Els fonaments que defineixen la planta cruciforme presenten bases quadrangulars i pilars integrats a les parets, recordant l’opus africanum. Les característiques físiques de les fonamentacions indiquen que l’edifici s’aixecava a gran alçada.
Sembla que la construcció de l’edifici suposà l’aixecament del nivell de circulació en, almenys, 50 cm.
Als peus de l’església es situaven un seguit d’estances lligades a l’edifici de culte. Malauradament totes aquestes estructures foren desmuntades als anys 50.
Les obres de l’església de la segona fase afectaren al jardí situat a la capçalera, ara convertit en necròpolis.
Actualment es tenen 22 tombes documentades, d’aquestes set foren practicades en àmfora i quinze en teguale, amb una major concentració de tombes a l’angle nord-est del recinte.
La revisió i estudi del material amfòric utilitzat als enterraments situà la necròpolis entre finals del segle VI i un moment poc avançat de la primera meitat del segle VII.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Plaça del Rei

    El nom prové del fet que hi dóna al davant el palau reial dels comtes de Barcelona i la seva capella, anomenada de Santa Àgata. Data, almenys, del segle XIII. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Desconeguda

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Fàbrica

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Consolidat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
1996-1997
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Júlia Beltrán de Heredia Bercero
Motivació:
Remodelació àrea arqueològica subsòl de la plaça del Rei
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

  • Memòria Subsòl Pl Rei - http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/24183/qmem3441_web.pdf?sequence=1&isAllowed=y Memòria Subsòl Pl Rei

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • ADROER, A. M., 1967. "Estudio de la ceràmica terra sigillata hallada al excavar la basílica paleocristiana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 153-173.
  • AINAUD, J., 1964. "Les fonts baptismals a la catedral romànica de Barcelona", Analecta sacra tarraconensia, 37, pp. 357-359.
  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 771-820.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nuovi dati sui battisteri di Barcellona", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 723-772.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
  • ,
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E., 2009. "Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 171-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1999. "El conjunt episcopal de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 179-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino", Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Ayuntamiento de Valencia, pp. 219-225.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone", Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, Roma, pp. 137-158.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Arqueología y arquitectura de los siglos VI y VII en Barcelona: la reforma y monumentalización del grupo episcopal", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo, Alcalá de Henares, pp. 135-160.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • GODOY, C., 1998. "El complejo episcopal de Barcino. Cuestiones sobre la función e identificación de los edificios", Madrider Mitteilungen 39, pp. 311-322.
  • GODOY, C.; GURT, J. M., 1998. "Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino", Madrider Mitteilungen 39, pp. 323-335.
  • GONZÁLEZ, R.; NICOLAU, A., 1995. "Arqueología urbana en Barcelona. Reapertura del subsuelo arqueológico de la Plaza de Sant Iu y de la calle de los Condes", Revista de Arqueología, 171, juliol, pp. 36-45.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; MAR, R., (1993-1994). Restitución arquitectónica y volumétrica del Baptisterio paleocristiano de Barcelona, Servei d’Arqueologia de la Ciutat, Seminario de Arquitectura y Arqueología del Master de Restauración de Monumentos de Arquitectura e Ingeniería Civil, Universidad Politécnica de Barcelona, Barcelona.
  • JÁRREGA, R., 2005. "Los contextos cerámicos tardoantiguos del Grupo Episcopal de Barcino", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo (2000), Alcalá de Henares, pp. 231-251.
  • VERRIÉ, F. P., 1967. "Las pinturas de la basílica paleocristiana de Barcelona. Resumen de la excavación IV-V", Excavaciones de la basílica paleocristiana de Barcelona. Actas 1ª Reunión nacional paleocristiana, Bol. Sancho el Sabio, Tomo X, Vitoria, pp. 21-36.
  • VERRIÉ, F. P., 1972. "Le baptistère de Barcelone", Actas del VIII Congreso Internacional de Arqueología Cristiana 1969, Barcelona, pp. 604-609.
  • VERRIÉ, F. P.; SOL, J.; ADROER, A. M.; PALOL, P., 1967. "Excavaciones en la basílica paleocristiana de Barcelona", Actas de I Reunión nacional de arqueología paleocristiana, Vitòria, pp. 43-82.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A., 2000. "La revalorización del patrimonio arqueológico de barcelona: El museo de historia de la ciudad" I congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos, Ciudad Arqueologia y Desarrollo, Alcalá de Henares, pp. 151-164.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2001. "Un museo de yacimiento bajo la plaza del Rei de Barcelona". Gestionando el cambio, el museo frente a los retos económicos y sociales, Actas de la conferencia general del ICMAH, Barcelona, pp. 87-90.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona