Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Dins el projecte de remodelació de la zona arqueològica del subsòl de la plaça del Rei es dugué a terme aquesta intervenció arqueològica amb tres objectius bàsics; millorar l’estat de conservació del jaciment i aturar el degradació que patia, ampliar el coneixement sobre el conjunt arqueològic i avançar en el de la ciutat romana i finalment, fer més entenedores les restes millorant la difusió a partir de les dades obtingudes.
La primera fase de l’actuació va consistir en la retirada d’una capa de primal que havia estat aplicada com a consolidant d’estructures i talls estratigràfics. La segona fase es va concretar en una neteja sistemàtica de totes les estructures per tal de procedir al registre estratigràfic dels paviments conservats, tècniques constructives etc... i en la realització d’algunes cales per tal d’ampliar la informació estratigràfica que es tenia fins al moment.
Els treballs realitzats van permetre posar de relleu l’existència d’estructures pertanyents a dos edificis successius de caire religiós que es pogueren datar cap a finals del segle VI-inicis del segle VII.
L’edifici, de planta de creu, va ser transformat pocs anys després de la seva construcció. La troballa, d’altra banda justificà i donà sentit a la coneguda necròpolis de la plaça del Rei.
Es documentaren, així, dues fases cronològico-constructives pertanyents a l’església.
Primera fase: la primera església i els seus annexes es van aixecar sobre una factoria de salaó i garum que va estar en funcionament com a mínim fins a la segona meitat del segle V o inicis del segle VI.
Els murs pertanyents a aquesta primera església tenen una amplada mitjana d’uns 45 cm. i estan obrats amb tècnica senzilla; pedres de mida mitjana i petita amb material ceràmic constructiu lligat amb un aglomerat terrós pobre en calç.
D’aquesta primera fase només resta part de la capçalera rectangular i el braç nord, encara que el mur nord-est de la capçalera es conservava in situ en el moment de l’excavació, actualment pot apreciar-se el seu negatiu. A centre del creuer es localitzen les restes d’una base d’altar amb una caixa on anirien disposades les relíquies.
Junt a la capçalera es situen dues sales rectangulars, comunicades entre sí, amb una entrada exterior que dona a l’antic cardo minor. La construcció d’aquestes dues estances va suposar l’ocupació definitiva de l’espai porticat del cardo minor, els pilars queden integrats en la nova construcció.
A l’est hi ha un espai obert delimitat per dos murs de tanca, originàriament un jardí, reaprofitat després com a cementiri.
Segona fase: pocs anys després de la construcció de la primera església van començar les obres de la segona. La tècnica emprada en aquest edifici presentà unes característiques molt diferents de les descrites per la primera fase; unes fonamentacions corregudes de gran fondària, més de 2 m. Per sota del nivell de circulació, s'hi troben les fonamentacions, amb banquetes esglaonades que sovint superen els 80 cm. d’amplada. Per a la seva construcció es van practicar rases prou amples per poder treballar.
Els fonaments que defineixen la planta cruciforme presenten bases quadrangulars i pilars integrats a les parets, recordant l’opus africanum. Les característiques físiques de les fonamentacions indiquen que l’edifici s’aixecava a gran alçada.
Sembla que la construcció de l’edifici suposà l’aixecament del nivell de circulació en, almenys, 50 cm.
Als peus de l’església es situaven un seguit d’estances lligades a l’edifici de culte. Malauradament totes aquestes estructures foren desmuntades als anys 50.
Les obres de l’església de la segona fase afectaren al jardí situat a la capçalera, ara convertit en necròpolis.
Actualment es tenen 22 tombes documentades, d’aquestes set foren practicades en àmfora i quinze en teguale, amb una major concentració de tombes a l’angle nord-est del recinte.
La revisió i estudi del material amfòric utilitzat als enterraments situà la necròpolis entre finals del segle VI i un moment poc avançat de la primera meitat del segle VII.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça del Rei
El nom prové del fet que hi dóna al davant el palau reial dels comtes de Barcelona i la seva capella, anomenada de Santa Àgata. Data, almenys, del segle XIII. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/902
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona