Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Com a resultats de les excavacions es pogueren documentar diverses fases constructives.
Fase I (1144/1171 – segle XIV). Al segle XII es construí l’església d’una única nau, amb volta de canó, absis semicircular i dues portes d’entrada una a ponent i l’altra a migdia. D’altra banda el paviment podia ser d’argila piconada i l’interior del temple era enlluït, segons sembla pels testimonis trobats en els fragments de paret vista colgats per estrats moderns i contemporanis.
L’àrea excavada de la sagrera proporcionà un conjunt de fosses d’inhumació senzilles i sense aixovar. Malgrat la documentació que fa referència a l’existència des de l’any 1188 d’un hospital de leprosos, cap dels individus exhumats presentava signes de lepra. D’altra banda no es documentà cap estructura d’aquesta cronologia vinculada a l’hospital.
Fase II (segle XIV). Fou en aquesta fase que es produïren reformes importants a l’hospital de mesells. L’excavació de la capella del sant sepulcre proporcionà ruïnes d’un mur d’excel•lent factura, gairebé paral•lel a la façana meridional del temple, lleugerament desviat cap al nord-est.
En segon lloc, la descoberta d’una obertura allargassada a tocar del presbiteri, s’interpretà com una finestra manada construir el 1314 pel bisbe de Barcelona per tal que els malalts poguessin contemplar els oficis religiosos.
Fase III (segle XV). Durant aquesta fase s’amplià el presbiteri s’obrí una porta al mur nord i s’afegiren tres arcs faixons a l’intradós de la coberta dels quals es trobaren restes d’algunes de les pilastres en què es recolzaven.
A l’interior de l’església es van trobar algunes sepultures que es podien datar dels segles XV i XVI.
Fase IV ( 1652/1654 - 1714/1736). Poc després de la Guerra dels segadors el temple es repavimentà de nou amb argila batuda i es bastí una sagristia que es comunicava amb el temple a través d’una porta, avui paredada però visible, situada al costat del presbiteri. En aquest moment el presbiteri tornà al seu lloc original per tal de poder acollir un nombre més gran de fidels.
Fase V (1714/1736 – 1821). Després de la Guerra de Successió va tenir lloc una altra reforma important; es bastí la capella de migdia, dedicada al Sant Sepulcre, que suposà l’arrasament i anul•lació de l’hospital baixmedieval, el qual, segons es creu, fou substituït per un de nou situat al carrer del Carme. En aquest moment també es canvià la coberta del temple, es bastí l’actual volta de rajols i es construí un cor als peus de la nau i es pavimentà el presbiteri amb un sòl de cairons.
Tipus: Notícies / documents | Data: Entre 1144 i 1171
Es construí l'església
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça del Pedró
Pedró equival a obelisc o suport d'un monument. A la plaça hi ha, des de l'any 1673, el monument a santa Eulàlia, el qual substituí una antiga imatge de sant Hipòlit. Possiblement, el monument inicial fou una creu.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/900
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona