Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Sant Joan de Jerusalem

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
3
Codi d'illa:
1221
Adreces:
Via Laietana 35
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431119,00000 | UTM Y: 4581904,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Sant Joan de Jerusalem

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’any 1920 el periodista Antoni Rovira i Virgili demanava a l’Ajuntament de Barcelona la recerca del sepulcre de Pau Claris, aprofitant l’oportunitat d’ésser urbanitzat l’indret de l’antiga església de Sant Joan de Jerusalem. En aquest any, ja no restava res de l’església, ja que es coneixia que estava malmesa del 1835, fou venuda el 1881 i enrunada seguidament per l’edificació de cases al seu lloc.
El traçat de la Via Laietana havia obligat a l’enrunament de les cases i deixava un espai lliure coincident amb la suposada ubicació del sepulcre de Pau Claris. Recollida la petició d’Antoni Rovira i Virgili, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar la cerca de la tomba a l’Arxiu Històric de la Ciutat sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere.
Pau Claris havia estat enterrat a l'església de Sant Joan de Jerusalem a l’any 1641, en la sepultura familiar que hi havia davant la capella del Sant Crist, que era la primera capella a mà esquerra entrant a l’església.
La intervenció va poder identificar el sepulcre de Pau Claris, però les restes humanes havien estat traslladades, probablement, en ésser enderrocada l’església. Així, l’enrunament de l’església no permeté una investigació acurada per esbrinar si es conservaven vestigis de la tomba, d’acord amb les referències documentals que se’n tenien. Els obrers que varen realitzar la recerca eren Eduard Tàmaro i Josep Llorens.
A tocar a la sepultura es varen documentar la impressió de les rajoles quadrades que havien pavimentat la capella, algunes de les quals eren encara clavades en el seu lloc originari i ostentaven el senyal familiar dels Claris: la mitja lluna i l’estrella.
Entre la runa de la capella va ser possible recollir una peça de ferro en forma d’escut, amb la mitja lluna sobreposada i mostrant el lloc d’on fou despresa l’estrella.
El bocatge de la sepultura es veia afegit en la seva part superior de tal manera que s’elevava uns trenta centímetres per damunt del sòl vell de l’església. Una paret del fonament de les cases edificades damunt les runes de l’església de Sant Joan la seccionava. Els constructors d’aquesta paret degueren en primer lloc buidar la sepultura per tal de treballar-hi. Així va aparèixer reomplerta de les mateixes runes de l’església, sense que hi fos trobada la més petita resta humana.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Sense control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1920
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere
Motivació:
Obertura de la Via Laietana
Promotor/propietari:
Arxiu Històric de la Ciutat

Documentació

Bibliografia:

  • BOFARULL, A. de., 1855. Guia-Cicerone de Barcelona, aumentado, correjido y vindicado, Imp. hispana de V. Castaños, Barcelona.
  • COMAS, R. N., 1914. "Sobre la tomba de Pau Claris", Revista de l’Ateneu Obrer, [del districte segon], 9, Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • DURAN I SANPERE, A., 1925. "La tomba de Pau Claris", Revista de Catalunya, III, Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1961. "L’església de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona", Analecta Sacra Tarronensia, XVXIV, Barcelona.
  • ROCA FARRERAS, J. N. , 1886. “Los restos del diputado Claris y el derribo de la iglesia de San Juan”, La Publicidad, 17 d’agost de 1866, Barcelona.
  • ROVIRA I VIRGILI, A., 1920. "Als regidors de Barcelona. La tomba d’en Pau Claris", La Publicidad, 13 de març de 1920, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona