Descripció:

L’any 1920 el periodista Antoni Rovira i Virgili demanava a l’Ajuntament de Barcelona la recerca del sepulcre de Pau Claris, aprofitant l’oportunitat d’ésser urbanitzat l’indret de l’antiga església de Sant Joan de Jerusalem. En aquest any, ja no restava res de l’església, ja que es coneixia que estava malmesa del 1835, fou venuda el 1881 i enrunada seguidament per l’edificació de cases al seu lloc.
El traçat de la Via Laietana havia obligat a l’enrunament de les cases i deixava un espai lliure coincident amb la suposada ubicació del sepulcre de Pau Claris. Recollida la petició d’Antoni Rovira i Virgili, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar la cerca de la tomba a l’Arxiu Històric de la Ciutat sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere.
Pau Claris havia estat enterrat a l'església de Sant Joan de Jerusalem a l’any 1641, en la sepultura familiar que hi havia davant la capella del Sant Crist, que era la primera capella a mà esquerra entrant a l’església.
La intervenció va poder identificar el sepulcre de Pau Claris, però les restes humanes havien estat traslladades, probablement, en ésser enderrocada l’església. Així, l’enrunament de l’església no permeté una investigació acurada per esbrinar si es conservaven vestigis de la tomba, d’acord amb les referències documentals que se’n tenien. Els obrers que varen realitzar la recerca eren Eduard Tàmaro i Josep Llorens.
A tocar a la sepultura es varen documentar la impressió de les rajoles quadrades que havien pavimentat la capella, algunes de les quals eren encara clavades en el seu lloc originari i ostentaven el senyal familiar dels Claris: la mitja lluna i l’estrella.
Entre la runa de la capella va ser possible recollir una peça de ferro en forma d’escut, amb la mitja lluna sobreposada i mostrant el lloc d’on fou despresa l’estrella.
El bocatge de la sepultura es veia afegit en la seva part superior de tal manera que s’elevava uns trenta centímetres per damunt del sòl vell de l’església. Una paret del fonament de les cases edificades damunt les runes de l’església de Sant Joan la seccionava. Els constructors d’aquesta paret degueren en primer lloc buidar la sepultura per tal de treballar-hi. Així va aparèixer reomplerta de les mateixes runes de l’església, sense que hi fos trobada la més petita resta humana.