Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
L’any 1835, per encàrreg de la Junta de Comerç, l’arquitecte Antoni Celles Azcona va ser el responsable de la demolició d’una sèrie d’estructures que emmascaraven les columnes del temple romà, així com la realització d’una excavació a l’entorn de les restes conservades.
El temple estava incorporat a cases particulars, que el dissimulaven i en part el protegien. Aquest temple hexàstil presentava part de l’estilobat i un angle de la columnata exterior, elements suficients per a determinar amb exactitud la situació i les grans proporcions del conjunt.
En aquesta intervenció es va poder documentar part del basament, diversos fragments de bases, capitells, motllures del “podium” i l’arquitravat. Les referències bibliogràfiques sobre el temple romà són abundants, remuntant-se des del segle XVI l’estudi per part d’erudits i investigadors. A partir de l’estudi d’Antoni Celles, es va intentar reconstruir el seu indret, arrel de l’aparició de diversos fragments de la cornisa, com el fet d’apuntar la dedicació d’August i la seva cronologia, que la situava entre el final de l'època republicana i a inicis de la imperial.
Els treballs efectuats l’any 1835 mencionaren els indrets del temple on es varen realitzar els sondatges, per determinar amb exactitud les seves característiques. A l’excavació es va trobar els fonaments de la paret en la qual es recolzava la volta que aguantava l’escalinata d’accés al temple i que, segons Antoni Celles, constaria de 13 esglaons; la seva alçada corresponia a un terç de l’alçada total de la columna, incloent basa i capitell.
La ubicació del temple es situava a la part més alta de la ciutat, en el “forum”, amb la façana al “decumanus maximus”. Les restes més importants conservades –part del “podium” sobre el qual s’assenten quatre columnes amb les bases i capitells corresponen i l’arquitravat –corresponen a l’angle nord-est del peristil i es troben “in situ” al pati de la casa núm. 5 del carrer Paradís, seu actual del Centre Excursionista de Catalunya. A tot això, cal afegir un capitell més i diversos fragments de cornisa, tots ells traslladats al Museu Arqueològic de Catalunya. El material utilitzat a la seva construcció és gres de Montjuïc, essent molt probable que en algunes parts estigués revestit d’estuc.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer del Paradís
És el punt més alt del mont Tàber. A terra, davant del Centre Excursionista de Catalunya, hi ha una roda de molí que assenyala aquest fet. De les diverses versions de l'origen del nom escollim les següents: 1) Paradís equival a hort plantat d'arbres, és a dir, a jardí; 2) Paradís és un mot provinent de l'adulteració de pereis o perais, nom que deriva de pera, o pedra, i que vol dir lloc ple de pedres, com devia ser-ho l'indret després de la destrucció del temple romà per Almansor (985), que era situat on és avui el carrer.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/742
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
