Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Paradís 5

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
15
Codi d'illa:
13182
Adreces:
Carrer Paradís 5
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431201,00000 | UTM Y: 4581638,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’any 1835, per encàrreg de la Junta de Comerç, l’arquitecte Antoni Celles Azcona va ser el responsable de la demolició d’una sèrie d’estructures que emmascaraven les columnes del temple romà, així com la realització d’una excavació a l’entorn de les restes conservades.
El temple estava incorporat a cases particulars, que el dissimulaven i en part el protegien. Aquest temple hexàstil presentava part de l’estilobat i un angle de la columnata exterior, elements suficients per a determinar amb exactitud la situació i les grans proporcions del conjunt.
En aquesta intervenció es va poder documentar part del basament, diversos fragments de bases, capitells, motllures del “podium” i l’arquitravat. Les referències bibliogràfiques sobre el temple romà són abundants, remuntant-se des del segle XVI l’estudi per part d’erudits i investigadors. A partir de l’estudi d’Antoni Celles, es va intentar reconstruir el seu indret, arrel de l’aparició de diversos fragments de la cornisa, com el fet d’apuntar la dedicació d’August i la seva cronologia, que la situava entre el final de l'època republicana i a inicis de la imperial.
Els treballs efectuats l’any 1835 mencionaren els indrets del temple on es varen realitzar els sondatges, per determinar amb exactitud les seves característiques. A l’excavació es va trobar els fonaments de la paret en la qual es recolzava la volta que aguantava l’escalinata d’accés al temple i que, segons Antoni Celles, constaria de 13 esglaons; la seva alçada corresponia a un terç de l’alçada total de la columna, incloent basa i capitell.
La ubicació del temple es situava a la part més alta de la ciutat, en el “forum”, amb la façana al “decumanus maximus”. Les restes més importants conservades –part del “podium” sobre el qual s’assenten quatre columnes amb les bases i capitells corresponen i l’arquitravat –corresponen a l’angle nord-est del peristil i es troben “in situ” al pati de la casa núm. 5 del carrer Paradís, seu actual del Centre Excursionista de Catalunya. A tot això, cal afegir un capitell més i diversos fragments de cornisa, tots ells traslladats al Museu Arqueològic de Catalunya. El material utilitzat a la seva construcció és gres de Montjuïc, essent molt probable que en algunes parts estigués revestit d’estuc.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer del Paradís

    És el punt més alt del mont Tàber. A terra, davant del Centre Excursionista de Catalunya, hi ha una roda de molí que assenyala aquest fet. De les diverses versions de l'origen del nom escollim les següents: 1) Paradís equival a hort plantat d'arbres, és a dir, a jardí; 2) Paradís és un mot provinent de l'adulteració de pereis o perais, nom que deriva de pera, o pedra, i que vol dir lloc ple de pedres, com devia ser-ho l'indret després de la destrucció del temple romà per Almansor (985), que era situat on és avui el carrer.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Temple

Cronologia inicial:
Preurbà / 218 - 10 a.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Retolat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
27-12-1924
Núm. BOE:
30-12-1924
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000305 - 00000
Comentari:
Casa del carrer Paradís 10 i Temple romà d'August
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Columnes del Temple Romà

Actuacions:

Data:
1835
Tipus:
Conservació / Restauració
Tipus admin..:
Director / Autor:
Antoni Celles Azcona
Motivació:
Campanya de restauració i conservació
Promotor/propietari:
Junta de Comerç

Documentació

Bibliografia:

  • AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIÉ, F. P., 1948. "Catálogo Monumental de España. La ciudad de Barcelona", Archivo Español de Arqueología, 70-73, C.S.I.C., Madrid.
  • ANÒNIM., 1883. Album de dibujos de la Asociación Artística y Arqueológica, Barcelona.
  • BALIL, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1974. El Templo Romano de Barcelona, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1988. "Addenda a El Templo Romano de Barcelona", Espacio, Tiempo y Forma, Sèrie II, Història Antigua, t. I, pp. 317-322.
  • CABANES, J. M. de., 1838. Memoria sobre el templo de Hércules, Imprenta de la Viuda e Hijos de Antonio Brusi, Barcelona.
  • CARRERAS CANDI, F., 1916. Geografia General de Catalunya: la ciutat de Barcelona, Casa Editorial Alberto Martín, Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • FITA, F., 1875. "Estatua marmórea de estilo griego recién hallada en Barcelona", Revista histórica latina, 1 de juliol 1875, Barcelona.
  • GIMENO PASCUAL, J., 1983. "Barcino Augusta. Distribución de espacios urbanos y áreas centrales de la ciudad", Boletin del Museu Arqueológico Nacional, t. I, 1, pp. 9-30.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1987. "Notas sobre el estudio del Foro de la Colonia Barcino", Los Foros romanos de las provincias occidentales, Ministerio de Cultura, Madrid.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
  • GUTIÉRREZ BEHEMERID, M. A., 1992. "El templo romano de Barcino. Anàlisis de la decoración arquitectónica", Templos romanos de Hispania. Cuadernos de Arquitectura Romana, vol. 1, Universidad de Murcia, pp. 95-105.
  • HAUSCHILD, T., 1982. "Zur Tipologie römischer Tempel auf der Iberischen Halbinsel. Peripterale Anlage in Barcelona, Mérida und Evora", Homenaje a Saenz de Buruaga, RAYCAR, Madrid.
  • PERICOT GARCÍA, L., 1944. "La Barcelona antigua", Barcelona a través de los tiempos, Ed. Mercedes, Barcelona.
  • PERICOT GARCÍA, L.; CASTILLO, A del.; AINAUD, J.; VICENS, J., 1962. Barcelona a través de los tiempos, Mercedes, Barcelona.
  • PUIG I CADAFALCH, J., 1936. "El temple romà de Barcino: descoberta d’elements de la cornisa", Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VIII, pp. 89-97.
  • PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A.; GODAY, J., 1934. L’arquitectura romana a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona