Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Sant Cugat del Rec

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
34
Codi d'illa:
1422
Adreces:
Carrer Fonollar
Plaça Sant Cugat
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431390,00000 | UTM Y: 4582011,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Sant Cugat del Rec

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta intervenció es conseqüència de l’efectuada al 1998 (081/98) en la qual es va documentar les restes d’un enterrament romà. Arran d’això es va engegar una segona intervenció a l’exterior de l’angle nord-oest del nou edifici. L'àrea excavada tenia forma trapezoidal i unes mesures de 2,9 x 3,4 x 2,6 x 3,6 m. I es va arribar a una profunditat màxima de 3,2 m. En aquesta intervenció es van documentar un total de 4 fases històriques que es situen cronològicament entre l’època tardoromana i el segle XX. Dins de la primera es va documentar diferents moments d’ocupació. Un primer, ubicat a la segona meitat del segle IV d.C., format per un gran terraplenament del terreny de funció desconeguda. Un segon moment, cronològicament situable amb un post quem de la segona meitat del segle IV d.C., que usava aquest espai com a necròpolis. Es van documentar un total de 8 inhumacions en tombes retallades dintre el nivell de terraplenament abans citat. Per la tipologia de la seva fossa, els enterraments localitzats,es van diferenciar en tres grups:
- aquells que estaven mancats de fossa, ja que el seu estat de conservació era molt precari, i només conservaven part dels ossos i molts d’ells estaven en desconnexió anatòmica.
- els enterraments que es trobaven situats a l’entorn del pou i tallats per aquest. Llurs fosses eren de tegulae, encara que en cap dels cassos es conservaven senceres. Cal esmentar la peculiaritat de la fossa de l’individu 131, que es tractava d’una caixa feta d’obra, de la qual només se’n va poder documentar una petita part, ja que per una banda quedava tallada pel pou, i per l’altra restava fora els límits del sondeig.
- i l’individu 181 que era l’únic que es trobava en bon estat de conservació i tenia una fossa molt complerta.
També d’època romana van aparèixer les restes d'un possible mur; una estructura formada per una filada de pedres irregulars i cobertes per un nivell de fragments d’àmfores. Malauradament, no es va poder conèixer la totalitat d’aquesta estructura ja que s’ampliava cap al nord, traspassant l’àrea del sondeig. Aquestes dades van permetre situar la zona dins de l’àrea cimenterial suburbana de Barcino, ubicada fora de muralles, a banda i banda d’un eix viari importantíssim, el brancal de la Via Augusta, fossilitzat en els actuals carrers de Corders i Carders. Per últim, es va documentar un tercer moment d’ocupació d'època romana tardana, també amb un post quem cronològic de la segona meitat del segle IV d.C., format per una nova anivellació del terreny que amortitzava la zona com a necròpolis i un gran retall, el qual s'interpretà que estava relacionat amb l'extracció d'argiles.
El segon moment cronològic documentat s’ubicava dins de l’època baix medieval (segle XV) i es va determinar a partir de la documentació d’un pou amb una part construïda amb carreuons i l’altra retallada al terreny. Per la tipologia d’aquest, així com pel moment de la seva amortització (segle XV), es va situar la construcció del pou entre els segles XIV i XV. Dins de l’època moderna – contemporània es va documentar un terraplenament o anivellament del terreny de poc més de mig metre de profunditat i dos murs enmarcats durant el segle XVIII, i per últim dins del segle XIX i principis del segle XX es va documentar restes de murs relacionats amb habitatges i un retalls farcit amb material constructiu del moment.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1023

    Construcció de l'església de Sant Cugat del Rec.

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1962

    Antoni Arribas / Ana Maria Adroer

    Va consistir en fer una sèrie de cales a la plaça i al possible lloc de la sagristia de l'església de Sant Cugat del Rec.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1627

    Es refé de nou l'església de Sant Cugat del Rec.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Desconeguda

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases

Actuacions:

Data:
1 al 22 d'octubre de 1999,
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Marta Fàbregas Espadaler - ATICS SL
Motivació:
Obres de construcció d'un edifici
Promotor/propietari:
Procivesa

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona