Descripció:

Aquesta intervenció es conseqüència de l’efectuada al 1998 (081/98) en la qual es va documentar les restes d’un enterrament romà. Arran d’això es va engegar una segona intervenció a l’exterior de l’angle nord-oest del nou edifici. L'àrea excavada tenia forma trapezoidal i unes mesures de 2,9 x 3,4 x 2,6 x 3,6 m. I es va arribar a una profunditat màxima de 3,2 m. En aquesta intervenció es van documentar un total de 4 fases històriques que es situen cronològicament entre l’època tardoromana i el segle XX. Dins de la primera es va documentar diferents moments d’ocupació. Un primer, ubicat a la segona meitat del segle IV d.C., format per un gran terraplenament del terreny de funció desconeguda. Un segon moment, cronològicament situable amb un post quem de la segona meitat del segle IV d.C., que usava aquest espai com a necròpolis. Es van documentar un total de 8 inhumacions en tombes retallades dintre el nivell de terraplenament abans citat. Per la tipologia de la seva fossa, els enterraments localitzats,es van diferenciar en tres grups:
- aquells que estaven mancats de fossa, ja que el seu estat de conservació era molt precari, i només conservaven part dels ossos i molts d’ells estaven en desconnexió anatòmica.
- els enterraments que es trobaven situats a l’entorn del pou i tallats per aquest. Llurs fosses eren de tegulae, encara que en cap dels cassos es conservaven senceres. Cal esmentar la peculiaritat de la fossa de l’individu 131, que es tractava d’una caixa feta d’obra, de la qual només se’n va poder documentar una petita part, ja que per una banda quedava tallada pel pou, i per l’altra restava fora els límits del sondeig.
- i l’individu 181 que era l’únic que es trobava en bon estat de conservació i tenia una fossa molt complerta.
També d’època romana van aparèixer les restes d'un possible mur; una estructura formada per una filada de pedres irregulars i cobertes per un nivell de fragments d’àmfores. Malauradament, no es va poder conèixer la totalitat d’aquesta estructura ja que s’ampliava cap al nord, traspassant l’àrea del sondeig. Aquestes dades van permetre situar la zona dins de l’àrea cimenterial suburbana de Barcino, ubicada fora de muralles, a banda i banda d’un eix viari importantíssim, el brancal de la Via Augusta, fossilitzat en els actuals carrers de Corders i Carders. Per últim, es va documentar un tercer moment d’ocupació d'època romana tardana, també amb un post quem cronològic de la segona meitat del segle IV d.C., format per una nova anivellació del terreny que amortitzava la zona com a necròpolis i un gran retall, el qual s'interpretà que estava relacionat amb l'extracció d'argiles.
El segon moment cronològic documentat s’ubicava dins de l’època baix medieval (segle XV) i es va determinar a partir de la documentació d’un pou amb una part construïda amb carreuons i l’altra retallada al terreny. Per la tipologia d’aquest, així com pel moment de la seva amortització (segle XV), es va situar la construcció del pou entre els segles XIV i XV. Dins de l’època moderna – contemporània es va documentar un terraplenament o anivellament del terreny de poc més de mig metre de profunditat i dos murs enmarcats durant el segle XVIII, i per últim dins del segle XIX i principis del segle XX es va documentar restes de murs relacionats amb habitatges i un retalls farcit amb material constructiu del moment.