Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Arxiu Administratiu

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
6
Codi d'illa:
14181
Adreces:
Carrer Bisbe Caçador 4
Baixada Caçador 3-3 bis
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431349,00000 | UTM Y: 4581608,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Arxiu Administratiu

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

En aquesta intervenció es va practicar un sondeig en el límit que es deixà a l’excavació de l’any 1994, en la zona del soterrani de l’antic edifici. En aquesta zona, en intervencions anteriors, van aparèixer unes estances de la domus que es van relacionar i interpretar com a part del seu complex termal privat. Així, la futura ubicació a la zona d’un dels punts de fonamentació obligà a realitzar una cala de 3,50 m. de llargada per 2,50 m. d’amplada, per tal de documentar part de la planta i les dimensions de la piscina i el seu estat de conservació. D’aquesta manera, es va posar al descobert de la piscina un dels seus extrems i part de l’accés amb una graonada. Les seves parets es conservaven fins més enllà del metre i estaven construïdes amb un opus caementicium. A la vegada, tota l’estructura de la piscina estava revestida per una capa de morter de calç, després per una de cendres i per últim una capa barreja de calç, sorra i fragments de ceràmica de mida petita. Aquesta estructura es trobava amortitzada als voltants dels segles V–VI d.C, moment en que es va documentar un enderroc, passant el sector a ser una zona de circulació que es va datar entre els segles VII i VIII d.C. Un tercer moment cronològic estava definit per un recreixement ràpid i potent del terreny en el qual es va produir l’obertura d’una sitja de planta circular i secció ovoide. Cronològicament aquesta es va adscriure entre els segles VIII – XI d.C. En una quarta fase, la sitja va ser tallada per la fonamentació de l’edifici corresponent als segles XVI i XVII. Per últim, la construcció de l’edifici del segle XVIII arrasaria amb els murs moderns.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Retolat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
2 - 19 de maig de 1995
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Emili Revilla i Cubero
Motivació:
Realització de sondejos als punts de fonamentació del projecte arquitectònic.
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentación

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • CARRERAS, C. , 2009. “Les marques d’àmfores produïdes als tallers de Barcino” Barcino I.Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 21-44.
  • GARCÍA - ENTERO, V, 2005 - 2006. "Las transformaciones de los balnea rurales domésticos durante la antigüedad tardía en Hispania (ss. IV – VI)". Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid. Núm 31 – 32, pp 61 - 82
  • GARCÍA - ENTERO, V, 2006. Los "Balnea" privado domésticos: ámbito rural y urbano en la Hispania Romana. CSIC.
  • MARTÍN, A.; MIRÓ, N.; REVILLA, E., 2000. "El complejo termal privado de la domus de la calle Bisbe Caçador de Barcelona", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 283-287.
  • MIRÓ, C.; PUIG, F., 2000. "Edificios termales públicos y privados en Barcino", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 171-178.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona