Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: prop_145:: Zona urbana
Pend: prop_146:: Ciutat Vella
Pend: prop_148:: 6
Pend: prop_149:: 14181

Pend: prop_95:: Carrer Bisbe Caçador 4; Baixada Caçador 3-3 bis

Pend: prop_151:: UTM X: 431349,00000 | UTM Y: 4581608,00000

Pend: prop_28: Arxiu Administratiu

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Pend: prop_34:

En aquesta intervenció es va practicar un sondeig en el límit que es deixà a l’excavació de l’any 1994, en la zona del soterrani de l’antic edifici. En aquesta zona, en intervencions anteriors, van aparèixer unes estances de la domus que es van relacionar i interpretar com a part del seu complex termal privat. Així, la futura ubicació a la zona d’un dels punts de fonamentació obligà a realitzar una cala de 3,50 m. de llargada per 2,50 m. d’amplada, per tal de documentar part de la planta i les dimensions de la piscina i el seu estat de conservació. D’aquesta manera, es va posar al descobert de la piscina un dels seus extrems i part de l’accés amb una graonada. Les seves parets es conservaven fins més enllà del metre i estaven construïdes amb un opus caementicium. A la vegada, tota l’estructura de la piscina estava revestida per una capa de morter de calç, després per una de cendres i per últim una capa barreja de calç, sorra i fragments de ceràmica de mida petita. Aquesta estructura es trobava amortitzada als voltants dels segles V–VI d.C, moment en que es va documentar un enderroc, passant el sector a ser una zona de circulació que es va datar entre els segles VII i VIII d.C. Un tercer moment cronològic estava definit per un recreixement ràpid i potent del terreny en el qual es va produir l’obertura d’una sitja de planta circular i secció ovoide. Cronològicament aquesta es va adscriure entre els segles VIII – XI d.C. En una quarta fase, la sitja va ser tallada per la fonamentació de l’edifici corresponent als segles XVI i XVII. Per últim, la construcció de l’edifici del segle XVIII arrasaria amb els murs moderns.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Pend: prop_163:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Pend: prop_164:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Pend: prop_163:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Pend: prop_164:: Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Pend: prop_163:: Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Pend: prop_164:: Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Pend: prop_163:: Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:: Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Pend: prop_163:: Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Pend: prop_164:: Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:: Bo

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:: Retolat

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:

Pend: prop_57:: Protecció Legal
Pend: prop_58:: Clases

Pend: prop_139:

Pend: prop_140:: Nivell B
Pend: prop_141:: Clases
Pend: prop_142:: Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:: 2 - 19 de maig de 1995
Pend: prop_115:: Excavació
Pend: prop_116.:: Preventiva
Pend: prop_117:: Emili Revilla i Cubero
Pend: prop_118:: Realització de sondejos als punts de fonamentació del projecte arquitectònic.
Pend: prop_119:: Ajuntament de Barcelona

Pend: Prop_bibliography:

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
CARRERAS, C. , 2009. “Les marques d’àmfores produïdes als tallers de Barcino” Barcino I.Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 21-44.
GARCÍA - ENTERO, V, 2005 - 2006. "Las transformaciones de los balnea rurales domésticos durante la antigüedad tardía en Hispania (ss. IV – VI)". Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid. Núm 31 – 32, pp 61 - 82
GARCÍA - ENTERO, V, 2006. Los "Balnea" privado domésticos: ámbito rural y urbano en la Hispania Romana. CSIC.
MARTÍN, A.; MIRÓ, N.; REVILLA, E., 2000. "El complejo termal privado de la domus de la calle Bisbe Caçador de Barcelona", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 283-287.
MIRÓ, C.; PUIG, F., 2000. "Edificios termales públicos y privados en Barcino", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 171-178.

Pend: view_intervention: Arxiu Administratiu

Pend: view_geo_situation

Pend: view_description_notes