Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Arxiu Administratiu

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
6
Codi d'illa:
1418
Adreces:
Carrer Bisbe Caçador 4
Baixada Caçador 3-3 bis
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431349,00000 | UTM Y: 4581608,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Arxiu Administratiu

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

En aquesta intervenció es va practicar un sondeig en el límit que es deixà a l’excavació de l’any 1994, en la zona del soterrani de l’antic edifici. En aquesta zona, en intervencions anteriors, van aparèixer unes estances de la domus que es van relacionar i interpretar com a part del seu complex termal privat. Així, la futura ubicació a la zona d’un dels punts de fonamentació obligà a realitzar una cala de 3,50 m. de llargada per 2,50 m. d’amplada, per tal de documentar part de la planta i les dimensions de la piscina i el seu estat de conservació. D’aquesta manera, es va posar al descobert de la piscina un dels seus extrems i part de l’accés amb una graonada. Les seves parets es conservaven fins més enllà del metre i estaven construïdes amb un opus caementicium. A la vegada, tota l’estructura de la piscina estava revestida per una capa de morter de calç, després per una de cendres i per últim una capa barreja de calç, sorra i fragments de ceràmica de mida petita. Aquesta estructura es trobava amortitzada als voltants dels segles V–VI d.C, moment en que es va documentar un enderroc, passant el sector a ser una zona de circulació que es va datar entre els segles VII i VIII d.C. Un tercer moment cronològic estava definit per un recreixement ràpid i potent del terreny en el qual es va produir l’obertura d’una sitja de planta circular i secció ovoide. Cronològicament aquesta es va adscriure entre els segles VIII – XI d.C. En una quarta fase, la sitja va ser tallada per la fonamentació de l’edifici corresponent als segles XVI i XVII. Per últim, la construcció de l’edifici del segle XVIII arrasaria amb els murs moderns.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Retolat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
2 - 19 de maig de 1995
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Emili Revilla i Cubero
Motivació:
Realització de sondejos als punts de fonamentació del projecte arquitectònic.
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • GARCÍA - ENTERO, V, 2005 - 2006. "Las transformaciones de los balnea rurales domésticos durante la antigüedad tardía en Hispania (ss. IV – VI)". Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid. Núm 31 – 32, pp 61 - 82
  • GARCÍA - ENTERO, V, 2006. Los "Balnea" privado domésticos: ámbito rural y urbano en la Hispania Romana. CSIC.
  • MARTÍN, A.; MIRÓ, N.; REVILLA, E., 2000. "El complejo termal privado de la domus de la calle Bisbe Caçador de Barcelona", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 283-287.
  • MIRÓ, C.; PUIG, F., 2000. "Edificios termales públicos y privados en Barcino", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 171-178.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona