Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Fossar de les Moreres

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Ciutat Vella
Pend: prop_95:
Passeig Born
Placeta Montcada
Carrer Sombrerers
Carrer Fossar de les Moreres
Pend: prop_151:
UTM X: 431645,00000 | UTM Y: 4581741,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Fossar de les Moreres

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Pend: prop_34:

Aquesta intervenció arqueològica es va efectuar al subsòl del Passeig del Born i els entorns de l’església de Santa Maria del Mar (Placeta de Montcada i Plaça del Fossar de les Moreres). Les tasques eren la continuació de les realitzades al llarg dels mesos de gener a maig del 2001 i que es van dur a terme sota la direcció arqueològica de Marta Fàbregas i Espadaler. Les actuacions van consistir en:
- Un sondeig de 6 m. x 2 m. i 3 m. de profunditat a tocar del número 10 de la Plaça del Fossar de les Moreres (S.13).
- Un sondeig de 6,40 m. x 2,40 m. i 3 m. de profunditat davant el núm. 5 de la Placeta de Montcada. (S.14)
- Cinc sondeigs de 2 m. x 2 m. i 1,5 m. de profunditat al llarg de la calçada del Passeig del Born (S.15, 16, 17, 18 i 19).
- Un sondeig de 3 m. x 2,10 m. i 80 cm de profunditat al centre de la Plaça del Fossar de les Moreres, allà on actualment es troba el pebeter (S.20)
- Una rasa de connexió entre el sondeig del Fossar de les Moreres i el de la Placeta de Montcada (R.21) i una segona rasa des de la confluència del Passeig del Born amb el carrer Flassaders fins al número 36 del carrer del Rec, que era la continuació de la realitzada per l’arqueòloga M. Fàbregas al llarg del Passeig del Born (R.22)
Aquests treballs van permetre documentar una seqüència d’utilització d’alguns espais de l’actual barri de la Ribera al llarg de la història. Les evidències més antigues van correspondre a una necròpolis tardorromana que s’estenia des del lloc que avui ocupa Santa Maria del Mar fins al mercat del Born.
Es van localitzar un total de 24 enterraments amb una distribució molt variable. Pel que fa a la tipologia de les tombes es van documentar tres models: enterraments en fossa simple, enterraments en caixa de fusta i per últim enterraments infantils en àmfora. El material arqueològic associat a aquests estrats va ser molt poc i estava format majoritàriament per fragments de ceràmica comuna romana força rodats, ceràmica africana de cuina i fragments d’àmfora de procedència africana i tarraconense. El següent període cronològic corresponia a l’època altmedieval. Es tractava de quatre enterraments documentats a la Placeta de Montcada, dels quals, només un tenia fossa. Les restes ceràmiques associades corresponien majoritàriament a olles de cos globular i perfil en s. També es va trobar algun fragment de ceràmica espatulada dels segles IX-X. Aquestes inhumacions es trobarien vinculades, per la cronologia i la seva situació, a l’espai de sagrera de Santa Maria del Mar, ja documentada al segle X. Per últim, el període cronològic més modern del qual se’n va tenir constància seria una data molt concreta, el 1714. Al Fossar de les Moreres s’hi va poder excavar una petita part de la gran fossa on van ser inhumades les víctimes del setge de la ciutat de Barcelona per les tropes de Felip V. La disposició en que es van trobar les restes antropològiques van confirmar el fet que els cadàvers van ser abocats. Per tal de fer una aproximació al número d’individus inhumats es va decidir comptabilitzar les diàfisis, epífisis proximals - caps de fèmur- i epífisis distals – còndils – drets i esquerres. El número més elevat va correspondre a epífisis distals esquerres, donant 13 com a N.M.I en una superfície de 4 metres cúbics. Del mateix moment de colmatació de les fosses es va documentar gran quantitat de ceràmica.

Pend: prop_74:

  • Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 01/01/1865

    Passeig del Born

    Pren el nom actual de bornar, o sigui tornejar, lloc on es duien a terme els tornejos. Tingué una especial significació en la vida barcelonina dels segles XIII al XVII per tal com s'hi celebraven, a més dels tornejos, justes, festes populars, processons, etc.

  • Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 01/01/1865

    Carrer del Fossar de les Moreres

    Antic cementiri parroquial de Santa Maria del Mar, on foren enterrats molts morts del setge de 1714.

  • Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 01/01/1865

    Carrer dels Sombrerers

    En el segle XVIII s'hi van instal·lar els síndics del Gremi dels Capellers, les ordenances del qual daten de 1545. L'any 1658 el gremi es diu 'dels barreters', com consta en el nomenament del síndic dels barreters de la ciutat. El nom de sombrerers devia adoptar-se cap a final del segle XVII.

Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Pend: prop_163:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Pend: prop_163:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Pend: prop_163:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Pend: prop_163:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Ossera

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Eliminat / Amb control arqueològic

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Protecció Física

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Declarat BCIN / BIC
Pend: prop_58:
Lloc històric
Pend: prop_60:
09-03-1999
Pend: prop_64:
03-05-1999
Pend: prop_65:
(R.I.) - 54 - 0000061 - 00000
Pend: prop_67:
Fossar de les Moreres
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Protecció Legal
Pend: prop_141:
Clases

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
juny a desembre del 2001
Pend: prop_115:
Excavació
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Daria Calpena i Marcos - Atics, s.l
Pend: prop_118:
Adeqüació dels Serveis existents i del paviment i instal•lació de sistemes de recollida pneumàtica
Pend: prop_119:
Proinosa / Ajuntament de Barcelona

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_Docu:

Llicència de Creative CommonsPend: CC_Doc_1 Pend: CC_Doc_2

Pend: Prop_bibliography:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • CASAS BLASI, J. , 2009. “Una terrisseria del Pla de Barcelona: l’excavació del carrer de la Princesa, número 21” .Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 63-88

Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona