Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Mercat del Born

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1821
Adreces:
Carrer Comercial 12
Carrer Ribera 3
Carrer Comercial 2
Carrer Fusina 4
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431758,00000 | UTM Y: 4581911,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Mercat del Born

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Les excavacions realitzades al solar de l’antic Mercat del Born de Barcelona van exhumar 8004 m². de l’antic barri de la Ribera, destruït a partir de l’any 1716 com a conseqüència de la construcció de la ciutadella militar un cop acabada la Guerra de Successió amb la victòria de Felip V.
Es documentà l’entramat urbà de l’època, on es veien clarament dues àrees ben diferenciades: la nord-oest i la sud-est, sent l’eix divisor el carrer “Qui va del Born al Pla d’en Llull”, una via de més d’11 m. d’ample, perfectament pavimentada, que travessava pel centre el solar. Destacava també a la meitat nord-est la presència del Rec Comtal que actua com a eix vertebrador de la zona, amb una longitud conservada de 72’62 m. i un ample que variava entre els 3’40 m. a l’extrem oest i els 4’20 m. de l’extrem est.
A la meitat nord-oest l’urbanisme es presentava irregular precisament com a conseqüència de l’adaptació al traçat preexistent del Rec Comtal. En canvi, la meitat sud-est presentava una major regularitat, amb un traçat ortogonal dels carrers.
Tot aquest conjunt urbanístic i arquitectònic presenta un excel•lent estat de conservació, fruit de l’enderroc intencionat del barri en un moment determinat. Amb el posterior anivellament, es convertí en una explanada militar davant la ciutadella, com a zona de seguretat. Aquesta explanada es mantingué inalterada fins a la construcció del Mercat entre els anys 1873 i 1876, el qual es caracteritzà per ser una estructura extremadament lleugera, pràcticament sense fonaments, el que va permetre l’alt nivell de conservació de les restes. S’ha de remarcar també que la presència del mercat va preservar la zona de la construcció de canalitzacions i serveis importants que podrien haver afectat el subsòl considerablement.
La intervenció fou dividida en set sectors que es correspongueren essencialment a illes de cases:

El sector 1 és un dels que veu marcat el seu urbanisme per la presència del Rec Comtal. S’estén per la part central de la meitat nord-oest de l’antic mercat del Born. L’espai correspon a l’illa de cases definida pels carrers “Na Rodés” al nord, “Ventres” al sud i “Jaume Negre” a l’oest (aquest carrer no va poder ser documentat, ja que es situava fora dels límits de l’excavació). Es pogueren documentar diferents forns i dipòsits de decantació, dins tot l’àmbit cronològic que va transcórrer des de la construcció fins l’enderroc del barri al segle XVIII.
L’origen d’aquestes vivendes s’ha d’ubicar a finals del segle XIII, principis del XIV, i en un primer moment es segueix el traçat del Rec Comtal.
En aquest sector no és tan evident la compartimentació de l’espai per la creació de noves vivendes, com ho és a la majoria de sectors excavats, sinó que les vivendes conserven, en bona part, l’estructura que tenien en origen i les transformacions internes estigueren relacionades amb els diferents usos que es donen als espais interiors.

El sector 2 es situa al nord de l’àrea nord-oest i queda definit pel carrer de “Na Rodés” al sud i pel “Pla d’en Llull” a l’est. Es localitzaren nou edificis d’origen gòtic que després de diverses divisions es transformaren en 13 vivendes al segle XVIII.
L’origen de les vivendes s’ha de situar a finals del segle XIII o molt a inicis del segle XIV. En el primer moment està format per vivendes de planta quadrada o rectangular on la divisió interna s’efectuava mitjançant arcades. Les primeres compartimentacions es realitzen ja al segle XIV, mentre que durant els segles XV i XVI es mantenen la majoria de vivendes sense alteracions importants. Les transformacions més importants començaren a produir-se a partir de mitjans del segle XVII. Moment en que es generalitzen les compartimentacions de les antigues vivendes amb obra de maçoneria, dividint-se l’espai i definint-se les noves vivendes.

El sector 3 és una altra illa de cases marcada per l’existència del Rec Comtal. El sector estava limitat pel Rec al nord, el carrer “Gensana” al sud i el carrer “Qui va del Born al Pla d’en Llull” a l’est. Malgrat que del moment constructiu de l’illa es definiren quatre vivendes, les compartimentacions provocaren que durant el segle XVII quedessin definides un total de 12 vivendes noves.
Els sectors 4, 5, 6 i 7 presenten una major regularitat respecte als sectors 1, 2 i 3 fruit de l’urbanisme ortogonal de la zona.

El sector 4 està situat a l’extrem sud-est de l’excavació definit entre el carrer de “Bonayre” i el carrer “Xuclés” i conformat per quatre illes de cases. En aquest cas, quedarien a l’interior el dos carrerons “ d’En Abella” i “d’En Malla”. Mentre les illes centrals son d’una gran superfície rectangular i estan orientades de nord a sud, les illes que conformen el sector 4 son molt més allargades i estretes amb una tipologia molt variada d’edificis.

El sector 5 és el que queda definit pels carrers de “Xuclés”, de “Dies Feiners” i de “Bonayre”. En origen estava format per tres vivendes de planta quadrada, de grans dimensions. No hi ha dubte que es tractaria de palauets. L’origen de les edificacions és de finals del segle XIII, principis del segle XIV.

El sector 6 és el que es troba al sud del carrer “Xuclés” i està format per les restes de dues illes de cases, una de les quals, situada a l’oest, es documentà molt perimetralment. En aquest sector, amb origen al segle XIV, s’han de marcar dos períodes molt clars per l’illa compresa entre el carrer “Bonayre” i de “Dies Feiners”: un anterior a mitjans del segle XVII i un altre posterior a aquest moment. Això és degut a que a mitjans del segle XVII totes les edificacions foren enderrocades i es tornaren a aixecar, amb una distribució i orientació totalment nova; totes les cases seran de planta rectangular amb una o dos portes orientades al carrer.

El sector 7 quedà emmarcat pel carrer “Qui va del Born al Pla d’en Llull”, el carrer “Xuclés” i el de “Dies Feiners”. De la mateixa manera succeeix amb el sector 5, la gran majoria de les habitacions documentades conserven els paviments de l’últim moment d’ús, el que impedí excavar bona part del sector.
L’excavació d les habitacions d’aquest sector va permetre datar els murs de façana entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. La característica principal del sector és la compartimentació de l’espai a tota l’illa de cases per formar noves vivendes, fenòmen que es produeix durant el primer quart del segle XVII.

En imatges

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1715-1718

    Enderrocament del barri de la Ribera per ordre expressa del rei Felip V.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1716

    Inici de la construcció de la Ciutadella.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1868

    Enderroc de la Ciutadella.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1888

    Es decideix col•locar a la zona la Gran Exposició Internacional de 1888. Arrel d’això es traslladaran les tropes a les noves casernes del carrer de Wellington.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data:

    Carrer Comercial

    Nom atorgat al carrer simultàniament amb el del carrer del Comerç en inaugurar-se el mercat del Born, el 28 de novembre de 1870.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1900

    Carrer de la Fusina

    El nom equival, en català antic, a foneria, lloc de fosa. Una foneria donava aquest nom a un carrer que existia al costat dret del pla d'en Llull, al capdamunt del Born, sobre el rec Comtal, en la direcció de l'actual carrer de la Fusina.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Rec

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Carrer

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Palau

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Artesanat

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Comercial / Hostal

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Forn

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Aïllat / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Aïllat / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 715 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Comercial / Mercat

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Esplanada

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Consolidat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Zona arqueològica
Data Declaració:
28/02/2006
Comentari:
Aquesta classificació correspon a la zona arqueológica de l'Antic Mercat del Born.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
novembre del 2001- abril del 2002
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Pere Lluís Artigues Conesa / Antoni Fernández Espinosa - Còdex
Motivació:
Construcció Biblioteca Provincial de Barcelona
Promotor/propietari:
Ministerio de Cultura

Documentació

Documentació:

  • Memòria 003-02(044-01) - Memòria 003-02(044-01)
  • foto 1 - Vista general interior Mercat del Born foto 1
  • foto 2 - Detall de la trama urbana barcelonina anterior al 1714. foto 2

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; MIRÓ, N., 2008. "Les pipes de caolí del segle XVII trobades al jaciment de l’antic mercat del Born a Barcelona: importacions angleses i holandeses", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 138-157.
  • ENRICH, J.; [et al.]., 2008. "Analítiques realitzades als residus trobats a l’interior de pipes del jaciment arqueològic del mercat del Born", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 158-168.
  • ENRICH, J. et alii, 2007. "Dues activitats preindustrials documentades al jaciment del Born de Barcelona: aiguardent i cordes de viola", III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sabadell, 2006), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 119-129.
  • GARCIA ESPUCHE, A. , 2009. La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII). Ajuntament de Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO,J; MIRÓ ALAIX,N. , 2009. “Jugar a la Barcelona dels segles XVI-XVIII: objectes de joc i joguines trobats a les excavacions de la ciutat” a Jocs, triquets i jugadors. Barcelona 1700, Barcelona, pp.209-237.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. ; MIRÓ, N., 2010. The ceramics trade in Barcelona in the 16th-17th centuries. Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. , 2010. "Adroguers i adrogueries, tot un univers d'objectes", Drogues, dolços i tabac. Barcelona 1700, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 180-213
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. ; MIRÓ, N., 2007. "Els objectes de jocs i les joguines del jaciment del Born (Barcelona)", III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sabadell, 2006), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 925-930.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. ; MIRÓ, N., 2007. "Els objectes de vidre del jaciment del Born (Barcelona): vida domèstica i ornament", III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sabadell, 2006), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 894-903.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. , 2005. "Les mesures de ceràmica de Barcelona: tipologia i evolució (segles XIV-XVII)", Revista d’Arqueologia Medieval, 1, Barcelona. pp. 72-83
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J. ; MIRÓ, N., "El comerç als segles XVI-XVII a través dels materials arqueològics apareguts a Barcelona", XI Congrés d’Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona