Descripció:

Les excavacions realitzades al solar de l’antic Mercat del Born de Barcelona van exhumar 8004 m². de l’antic barri de la Ribera, destruït a partir de l’any 1716 com a conseqüència de la construcció de la ciutadella militar un cop acabada la Guerra de Successió amb la victòria de Felip V.
Es documentà l’entramat urbà de l’època, on es veien clarament dues àrees ben diferenciades: la nord-oest i la sud-est, sent l’eix divisor el carrer “Qui va del Born al Pla d’en Llull”, una via de més d’11 m. d’ample, perfectament pavimentada, que travessava pel centre el solar. Destacava també a la meitat nord-est la presència del Rec Comtal que actua com a eix vertebrador de la zona, amb una longitud conservada de 72’62 m. i un ample que variava entre els 3’40 m. a l’extrem oest i els 4’20 m. de l’extrem est.
A la meitat nord-oest l’urbanisme es presentava irregular precisament com a conseqüència de l’adaptació al traçat preexistent del Rec Comtal. En canvi, la meitat sud-est presentava una major regularitat, amb un traçat ortogonal dels carrers.
Tot aquest conjunt urbanístic i arquitectònic presenta un excel•lent estat de conservació, fruit de l’enderroc intencionat del barri en un moment determinat. Amb el posterior anivellament, es convertí en una explanada militar davant la ciutadella, com a zona de seguretat. Aquesta explanada es mantingué inalterada fins a la construcció del Mercat entre els anys 1873 i 1876, el qual es caracteritzà per ser una estructura extremadament lleugera, pràcticament sense fonaments, el que va permetre l’alt nivell de conservació de les restes. S’ha de remarcar també que la presència del mercat va preservar la zona de la construcció de canalitzacions i serveis importants que podrien haver afectat el subsòl considerablement.
La intervenció fou dividida en set sectors que es correspongueren essencialment a illes de cases:

El sector 1 és un dels que veu marcat el seu urbanisme per la presència del Rec Comtal. S’estén per la part central de la meitat nord-oest de l’antic mercat del Born. L’espai correspon a l’illa de cases definida pels carrers “Na Rodés” al nord, “Ventres” al sud i “Jaume Negre” a l’oest (aquest carrer no va poder ser documentat, ja que es situava fora dels límits de l’excavació). Es pogueren documentar diferents forns i dipòsits de decantació, dins tot l’àmbit cronològic que va transcórrer des de la construcció fins l’enderroc del barri al segle XVIII.
L’origen d’aquestes vivendes s’ha d’ubicar a finals del segle XIII, principis del XIV, i en un primer moment es segueix el traçat del Rec Comtal.
En aquest sector no és tan evident la compartimentació de l’espai per la creació de noves vivendes, com ho és a la majoria de sectors excavats, sinó que les vivendes conserven, en bona part, l’estructura que tenien en origen i les transformacions internes estigueren relacionades amb els diferents usos que es donen als espais interiors.

El sector 2 es situa al nord de l’àrea nord-oest i queda definit pel carrer de “Na Rodés” al sud i pel “Pla d’en Llull” a l’est. Es localitzaren nou edificis d’origen gòtic que després de diverses divisions es transformaren en 13 vivendes al segle XVIII.
L’origen de les vivendes s’ha de situar a finals del segle XIII o molt a inicis del segle XIV. En el primer moment està format per vivendes de planta quadrada o rectangular on la divisió interna s’efectuava mitjançant arcades. Les primeres compartimentacions es realitzen ja al segle XIV, mentre que durant els segles XV i XVI es mantenen la majoria de vivendes sense alteracions importants. Les transformacions més importants començaren a produir-se a partir de mitjans del segle XVII. Moment en que es generalitzen les compartimentacions de les antigues vivendes amb obra de maçoneria, dividint-se l’espai i definint-se les noves vivendes.

El sector 3 és una altra illa de cases marcada per l’existència del Rec Comtal. El sector estava limitat pel Rec al nord, el carrer “Gensana” al sud i el carrer “Qui va del Born al Pla d’en Llull” a l’est. Malgrat que del moment constructiu de l’illa es definiren quatre vivendes, les compartimentacions provocaren que durant el segle XVII quedessin definides un total de 12 vivendes noves.
Els sectors 4, 5, 6 i 7 presenten una major regularitat respecte als sectors 1, 2 i 3 fruit de l’urbanisme ortogonal de la zona.

El sector 4 està situat a l’extrem sud-est de l’excavació definit entre el carrer de “Bonayre” i el carrer “Xuclés” i conformat per quatre illes de cases. En aquest cas, quedarien a l’interior el dos carrerons “ d’En Abella” i “d’En Malla”. Mentre les illes centrals son d’una gran superfície rectangular i estan orientades de nord a sud, les illes que conformen el sector 4 son molt més allargades i estretes amb una tipologia molt variada d’edificis.

El sector 5 és el que queda definit pels carrers de “Xuclés”, de “Dies Feiners” i de “Bonayre”. En origen estava format per tres vivendes de planta quadrada, de grans dimensions. No hi ha dubte que es tractaria de palauets. L’origen de les edificacions és de finals del segle XIII, principis del segle XIV.

El sector 6 és el que es troba al sud del carrer “Xuclés” i està format per les restes de dues illes de cases, una de les quals, situada a l’oest, es documentà molt perimetralment. En aquest sector, amb origen al segle XIV, s’han de marcar dos períodes molt clars per l’illa compresa entre el carrer “Bonayre” i de “Dies Feiners”: un anterior a mitjans del segle XVII i un altre posterior a aquest moment. Això és degut a que a mitjans del segle XVII totes les edificacions foren enderrocades i es tornaren a aixecar, amb una distribució i orientació totalment nova; totes les cases seran de planta rectangular amb una o dos portes orientades al carrer.

El sector 7 quedà emmarcat pel carrer “Qui va del Born al Pla d’en Llull”, el carrer “Xuclés” i el de “Dies Feiners”. De la mateixa manera succeeix amb el sector 5, la gran majoria de les habitacions documentades conserven els paviments de l’últim moment d’ús, el que impedí excavar bona part del sector.
L’excavació d les habitacions d’aquest sector va permetre datar els murs de façana entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. La característica principal del sector és la compartimentació de l’espai a tota l’illa de cases per formar noves vivendes, fenòmen que es produeix durant el primer quart del segle XVII.