Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La remodelació de l’edifici situat al núm. 5 del carrer de Sant Sever i núm. 2-4 del carrer de Sant Felip Neri va comportar una actuació arqueològica previa a la consecució del projecte. Aquesta va consistir en la realització de 13 cales, de les quals les cales 2, 3, 8 i 10 van donar restes de caràcter edilici pertanyents a cronologies que anirien des d’època romana fins a un moment emmarcable pels volts de la baixa edat mitjana. Així, la cala 2 es va ubicar a l’àmbit de l’entrada i pati central, en el punt on es localitza l’escala principal de la finca núm. 5 del carrer Sant Sever. Aquí, que es va identificar com a sector 200, inicialment es va practicar la cala 2 per localitzar la claveguera general de l’edifici, per passar posteriorment a l’obertura total de l’àmbit. La zona on es va ubicar la cala 3 també es va obrir en extensió. La cala 8 va consistir en la realització d’un sondeig de 2,10 m. x 1,20 m. i per uns 2,45 m. de profunditat. La realització d’aquesta cala va posar de manifest l’existència en el subsòl de la finca de restes estructurals probablement pertanyents a una domus d’època romana. Aquest fet va determinar la posterior realització d’una excavació en extensió en la totalitat de l’àmbit on s’havia d’ubicar la nova cuina de l’hotel. La cala 10 també va comportar la identificació d’estructures amb la qual cosa es va plantejar l’obertura en extensió del sector, unint-se al sector de la cala 8. Amb aquests treballs es van identificar un total de 6 fases constructives diferents a partir de les restes documentades. La fase més antiga es va ubicar en època romana i estava representada per diversos murs construïts amb diferents tècniques. D’altra banda, també es va poder localitzar un fragment d’un mosaic amb motiu vegetal, del qual en destacaven les tessel•les de colors. La cronologia d’aquesta primera fase venia donada per un nivell d’amortització de les estructures que s’ubicava entre els segles IV i VII .
De la segona fase, d’època tardoantiga, també es van poder documentar diversos murs, dels quals caldria destacar-ne un que presentava un angle i unes mesures força importants, i que ens podria donar una idea de les dimensions relatives de l’àmbit que conformava.
La tercera fase es va situar entre els segles IX i XIII. D’aquesta, caldria destacar la presència d’un turculus localitzat in situ junt amb restes d’un paviment d’opus signinum. Sembla que podrien formar part del sistema de suport de les peces que conformaven una premsa i que indicaria la possibilitat que es realitzés alguna activitat industrial en aquest espai. També d’aquesta època es van localitzar diversos retalls d’ús indeterminat i restes de murs aïllats, un d’ells que es relacionava amb un paviment de lloses amortitzat al segle XII – XIII. Per últim, destacar d’aquest mateix període una cisterna de contenció de líquids, que presentava una coberta de volta i un revestiment hidràulic de bona qualitat. Per les característiques constructives es podria parlar d’una datació propera al segle XIII. Una quarta fase, amb una cronologia d’entre els segle XVII – XVIII , venia determinada per una seqüència estratigràfica que va permetre documentar les restes d’un pou, d’un dipòsit, d’un mur que dividia l’espai en dos habitacions i el basament d’un pilar que destacava per la utilització d’elements petris d’època medieval en la seva construcció. Ja dins l’època contemporània es van diferenciar dues fases. La més antiga entre els segles XVIII – XIX, en la qual es va localitzar un retall de forma aproximadament rectangular. I la més recent, amb una cronologia dels segles XIX – XX que correspondria a les restes d’estructures relacionades amb el sistema d’evacuació d’aigües de l’edifici existent; clavegueres, pous i dipòsits que en cap cas tenien una cronologia anterior al segle XIX.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
