Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció al solar comprès entre els carrers Reina Amàlia, Hort de la Bomba, Carretes i Sant Pau, era conseqüència de la prospecció realitzada amb anterioritat el mateix any pel mateix director. L’excavació es va realitzar en quatre fases. En la primera es va practicar un rebaix mecànic del sector afectat fins la cota dels nivells arqueològics. La segona fase implicava el rebaix manual del terreny i es va excavar part de les estructures documentades. La tercera fase, va consistir en el control i excavació del perímetre de seguretat que s’havia mantingut. La darrera fase va comportar l’excavació de la llenca de terra mantinguda, per seguretat, sota la façana. Amb la intervenció es va poder establir dues fases d’ocupació de l’espai durant l’època romana i una fase molt més moderna.
La primera fase romana es situava en l’Alt Imperi i estava definida per les restes d’una possible vil•la de caire agrícola. D’aquesta es van documentar sitges, pous i fonaments amb una datació al voltant del segle I d.C. fins la primera meitat del segle II.
La segona fase estava definida per la utilització de la zona com a necròpolis romana durant el segle IV i VII. Es van documentar i excavar un total de 26 enterraments, dels quals 21 estaven realitzades amb contenidors de tegulae a doble vessant, de les quals 8 presentaven un recobriment horitzontal en opus signimun, la funció de la qual era la de senyalitzar-les; dues més estaven realitzades en fossa simple amb alineacions de pedres petites dimensions en el fons marcant el seu perímetre; dues més en fossa simple i coberta de lloses, i una darrera en àmfora.
La següent fase cronològica s’ubicava al segle XVII i es trobava representada per un pou, una fossa sèptica i una rasa que es van interpretar com indicadors d’una ocupació de la zona que es veurà densificada al segle XIX. Les restes més modernes corresponien al segle XX i es tractava de fonamentacions, fosses sèptiques, pous d’aigua dels edificis enderrocats.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de les Carretes
El carrer és ja citat l'any 1383 en una escriptura, com a camí que va del monestir de Sant Pau al carrer del Pedró. Una ordenació de l'any 1583 estableix els arbitris que devien pagar els carros, carretes i corrues per transitar per la ciutat 'per raó que malmeten els empedrats'. El nom del carrer és, evidentment, d'origen popular, i molt antic.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data:
Carrer de l'Hort de la Bomba
A començament del segle XIX, la zona on es troba aquest carrer era plena d'horts provinents de la darrera partió de l'horta inferior de Sant Pau del Camp. Els hortolans treien l'aigua dels seus pous a braços. I fou notícia l'establiment en un hort contigu a aquest carrer d'una bomba per elevar l'aigua. El carrer s'obrí l'any 1806.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/601
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona