Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció realitzada dins de la Casa de Convalescència, actual seu de l’Institut d’Estudis Catalans, estava centrada a la planta baixa, concretament, a la zona del claustre o pati amb la cisterna, a les diferents dependències del voltant i a la reforma del jardí situat al pati superior. Els treballs arqueològics es van dur a terme en quatre fases d’intervenció. En una primera fase, es va fer el control de l’aixecament de pedres i posterior rebaix de terres del pati per tal d’instal·lar una grua (sector 800). La segona fase (sector 2000) va suposar el control arqueològic del rebaix de terres, realitzat amb màquina retroexcavadora, on s’havia de situar el fossar de l’ascensor, en una de les sales annexes, vessant nord-oest. La tercera fase (sector 1000, 1200, 1500) va implicar el control de l’aixecament de la pavimentació i posterior rebaix. La darrera fase, va consistir en el control de la reforma realitzada al jardí situat a la primera planta de l’edifici que afectava les voltes del pis inferior. Les restes més antigues documentades es van situar al segle XV i es tractava d’un mur de fabricació gòtica que es va poder associar a un nivell de cendres amb restes arqueològiques (ceràmica...); i de dos pous. Es van associar a les restes d’una possible casa amb hort i que hauria ocupat la zona abans de la construcció de l’Hospital de la Santa Creu. El següent moment cronològic estaria relacionat amb la construcció de la Casa de Convalescència al segle XVII. A partir de les restes arqueològiques i del plànol del “Llibre de Taula” de l’any 1674, es va poder determinar que les restes localitzades corresponien a les dependències menys nobles de l’edifici. Es tractava del celler, rebost, llenyer i graner. Cal destacar també la localització del claustre de l’edifici amb material ceràmic dels segles XIV i XVII i restes òssies (871 fragments) humanes que podrien relacionar-se amb alguna àrea d'enterrament propera.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer del Carme
Pel convent del Carme, on estaven establerts, ja d'abans de l'any 1294, els religiosos de l'orde de la Verge del Mont Carmel (carmelites calçats). En l'edifici, després de l'exclaustració, s'hi establí la Universitat Literària.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/599
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona