Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Argenteria

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Argenteria
Via Laietana
Plaça Santa Maria
Carrer Manresa
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431473,00000 | UTM Y: 4581667,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’objectiu d’aquesta intervenció era portar a terme el control arqueològic dels rebaixos realitzats per a la instal·lació de la recollida pneumàtica d’escombraries. El projecte d’intervenció afectava tot el carrer de l’Argenteria, des de la Via Laietana fins a la plaça de Santa Maria, i el carrer Manresa. També formava part de la mateixa obra, encara que realitzada en una fase prèvia, el carrer la Nau, la plaça Víctor Balaguer i part del carrer de l’Argenteria. Es realitzà l’excavació total als sectors on s’havien de situar els cinc dipòsits per encabir la maquinària trituradora d’escombraries, sectors 400, 500, 800, 900 i 1200, mentre que a les rases de connexió corresponents entre ells, obertes amb màquina retroexcavadora mixta, sectors 1100, 1300 i 1400, i per motius de seguretat, donat que es tractava de rases de 0,50 m. d’amplada per 2,50 m. de fondària, només es realitzà el control arqueològic, excavant o intervenint en zones puntuals on es localitzaven restes que calia documentar. D’aquesta manera, el sector 400 es trobava ubicat a la part alta del carrer de l’Argenteria, tocant a Via Laietana. Les seves dimensions eren de 4 m. de llargada per 3,20 m. d’amplada. El sector 500 s’ubicava al centre del carrer de l’Argenteria, entre els carrers de Gíriti i Grunyí, a prop de l’entrada de l’aparcament de la seu de CCOO. Les seves dimensions eren de 4 m. de llarg per 3,20 m. d’amplada. El sector 800 es localitzava a la plaça Jacint Reventós. Mesurava 4 m. de llargada per 3,20 m. d’amplada. Cal dir que també es va considerar part d’aquest sector, la mina que es va obrir sota la galeria de la Telefònica, i que unia el dipòsit amb la rasa 1400, per tal de fer les connexions de les màquines trituradores amb els tubs de recollida pneumàtica. El sector 900 es trobava ubicat al carrer Manresa gairebé a la cantonada amb el carrer de la Nau. Mesurava 4 m. de llargada per 3,20 m. d’amplada. El sector 1100 estava definit per la rasa que anava des del començament del carrer de l’Argenteria, tocant a la Via Laietana, paral·lela al primer dipòsit (sector 400). El sector 1200 es trobava situat a la confluència dels carrers Abaixadors i el de les Caputxes, darrera la font de Santa Maria. Les seves dimensions eren de 6,30 m. de llargada per 2,50 m. d’amplada. El sector 1300 s’ubicava al carrer Manresa, i es va fer per instal·lar els tubs de connexió que recullen pneumàticament les escombraries. El darrer sector, el 1400, estava format per la rasa dels tubs necessaris per la recollida pneumàtica de les escombraries, que es trobava al carrer de l’Argenteria.
Amb aquesta intervenció es va poder establir una seqüència estratigràfica que abastava des del segle I dC. fins l’època contemporània. La primera fase cronològica es va situar entre els segles I – IV dC. Durant aquest període es detectà l’inici d’activitat “urbana” en la zona. A aquesta època corresponien els primers nivells de reompliment de sediment i compactació de sorres en una zona de maresma i la realització de les primeres obres d’infraestructura de serveis amb la instal·lació de canonades d’aigua potable. No es va poder determinar si aquestes es van fer en una zona de caire rural o si pel contrari es tractava d’una barriada extramurs. No obstant, es va considerar que per la zona del carrer Argenteria hi havia una via que sortia de la ciutat en direcció al mar al segle I dC.
La segona fase, durant els segles IV – VI dC., es va documentar una àrea cementirial. Es van localitzar un total de 31 enterraments dels quals només se'n van excavar 26. Aquests es repartien entre el sector 500 (5 enterraments), el sector 800 (12 enterraments), el sector 1200 (9 enterraments) i el sector 1400 (5 enterraments). Aquesta necròpolis corresponia a la necròpolis que es trobava al voltant de la via que anava en direcció al mar. Eren enterraments d’inhumació, no reutilitzats, disposats en bateria, paral·lels a la via i la seva orientació era en direcció sud-est/nord-oest. La necròpolis estava coberta per nivells corresponents als segles IV i V dC. i tallava nivells corresponents als segles II – IV dC. Per aquest motiu es va datar entre els segles IV i V dC., malgrat que la tipologia d’enterrament no fos igual a d’altres necròpolis properes cronològica i territorialment parlant.
La tercera fase es desenvolupava entre els segles VI – XIV. Van ser poques les restes documentades amb aquesta cronologia. L’únic indici que es tenia era la presència de restes de ceràmica andalusí, concretament corda seca, en la preparació d’un nivell de terra trepitjada que formava part dels fonaments d’un mur, que es situava entre els segles XI i XIII.
La quarta fase va suposar l’ocupació de l’espai amb edificacions entre els segles XIV i XV.
La cinquena fase, entre els segles XVI – XVII, va suposar la urbanització del carrer tal i com ho documentava la localització de nombrosos fonaments de murs d’edificacions, així com les restes dels pous morts.
La sisena fase, segles XVIII – XIX es va caracteritzar per la reforma d’algunes cases, obrint-se soterranis. Durant la segona meitat del segle XIX es comencen a realitzar obres d’infraestructura de serveis com són la instal·lació de clavegueram i canalització d’aigua potable. També es va situar en aquest moment una zona d’activitat terrissera al carrer Manresa.
La darrera fase, en ple segle XX, va ser el moment de les grans remodelacions de la zona provocades per l’obertura de la Via Laietana. S’enderroquen els edificis de la banda que dóna al Llobregat, i s'utilitza gran part de la runa per a terraplenar el terreny i pavimentar els nous carrers. També es van practicar obres d’infraestructura de serveis (canalitzacions d’aigua, gas, electricitat, telèfon i clavegueram), les rases de les quals van malmetre les restes antigues que ja estaven soterrades.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 03/05/1927

    Carrer de Manresa

    Nom d'una important família catalana que donà personatges notables i consellers a la ciutat des del segle XIII. El carrer prengué el nom, a la segona meitat del segle XVIII, d'un 'Hostal d'en Manresa' que hi era establert, documentat el 1767 i enderrocat el 1909 amb motiu de 'la reforma', és a dir, l'obertura de la Via Laietana.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 31/12/1422 (Abans de 1423)

    Carrer de l'Argenteria

    El seu traçat correspon a l'antiga via del mar que sortia del Portal Major i es dirigia directament cap a la platja. L'any 998 ja existien a cada banda del camí edificacions que acabaren per tenir església pròpia: Santa Maria del Mar. En aquesta via s'hi establiren en major nombre els argenters. El nom del carrer ja s'anomenava com avui l'any 1423.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Artesanat

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Carrer

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Claveguera

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
Juliol - novembre de 1997
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Núria Miró i Alaix
Motivació:
Instal·lació de la recollida pneumàtica d’escombraries
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona