Descripció:

L’objectiu d’aquesta intervenció era portar a terme el control arqueològic dels rebaixos realitzats per a la instal·lació de la recollida pneumàtica d’escombraries. El projecte d’intervenció afectava tot el carrer de l’Argenteria, des de la Via Laietana fins a la plaça de Santa Maria, i el carrer Manresa. També formava part de la mateixa obra, encara que realitzada en una fase prèvia, el carrer la Nau, la plaça Víctor Balaguer i part del carrer de l’Argenteria. Es realitzà l’excavació total als sectors on s’havien de situar els cinc dipòsits per encabir la maquinària trituradora d’escombraries, sectors 400, 500, 800, 900 i 1200, mentre que a les rases de connexió corresponents entre ells, obertes amb màquina retroexcavadora mixta, sectors 1100, 1300 i 1400, i per motius de seguretat, donat que es tractava de rases de 0,50 m. d’amplada per 2,50 m. de fondària, només es realitzà el control arqueològic, excavant o intervenint en zones puntuals on es localitzaven restes que calia documentar. D’aquesta manera, el sector 400 es trobava ubicat a la part alta del carrer de l’Argenteria, tocant a Via Laietana. Les seves dimensions eren de 4 m. de llargada per 3,20 m. d’amplada. El sector 500 s’ubicava al centre del carrer de l’Argenteria, entre els carrers de Gíriti i Grunyí, a prop de l’entrada de l’aparcament de la seu de CCOO. Les seves dimensions eren de 4 m. de llarg per 3,20 m. d’amplada. El sector 800 es localitzava a la plaça Jacint Reventós. Mesurava 4 m. de llargada per 3,20 m. d’amplada. Cal dir que també es va considerar part d’aquest sector, la mina que es va obrir sota la galeria de la Telefònica, i que unia el dipòsit amb la rasa 1400, per tal de fer les connexions de les màquines trituradores amb els tubs de recollida pneumàtica. El sector 900 es trobava ubicat al carrer Manresa gairebé a la cantonada amb el carrer de la Nau. Mesurava 4 m. de llargada per 3,20 m. d’amplada. El sector 1100 estava definit per la rasa que anava des del començament del carrer de l’Argenteria, tocant a la Via Laietana, paral·lela al primer dipòsit (sector 400). El sector 1200 es trobava situat a la confluència dels carrers Abaixadors i el de les Caputxes, darrera la font de Santa Maria. Les seves dimensions eren de 6,30 m. de llargada per 2,50 m. d’amplada. El sector 1300 s’ubicava al carrer Manresa, i es va fer per instal·lar els tubs de connexió que recullen pneumàticament les escombraries. El darrer sector, el 1400, estava format per la rasa dels tubs necessaris per la recollida pneumàtica de les escombraries, que es trobava al carrer de l’Argenteria.
Amb aquesta intervenció es va poder establir una seqüència estratigràfica que abastava des del segle I dC. fins l’època contemporània. La primera fase cronològica es va situar entre els segles I – IV dC. Durant aquest període es detectà l’inici d’activitat “urbana” en la zona. A aquesta època corresponien els primers nivells de reompliment de sediment i compactació de sorres en una zona de maresma i la realització de les primeres obres d’infraestructura de serveis amb la instal·lació de canonades d’aigua potable. No es va poder determinar si aquestes es van fer en una zona de caire rural o si pel contrari es tractava d’una barriada extramurs. No obstant, es va considerar que per la zona del carrer Argenteria hi havia una via que sortia de la ciutat en direcció al mar al segle I dC.
La segona fase, durant els segles IV – VI dC., es va documentar una àrea cementirial. Es van localitzar un total de 31 enterraments dels quals només se'n van excavar 26. Aquests es repartien entre el sector 500 (5 enterraments), el sector 800 (12 enterraments), el sector 1200 (9 enterraments) i el sector 1400 (5 enterraments). Aquesta necròpolis corresponia a la necròpolis que es trobava al voltant de la via que anava en direcció al mar. Eren enterraments d’inhumació, no reutilitzats, disposats en bateria, paral·lels a la via i la seva orientació era en direcció sud-est/nord-oest. La necròpolis estava coberta per nivells corresponents als segles IV i V dC. i tallava nivells corresponents als segles II – IV dC. Per aquest motiu es va datar entre els segles IV i V dC., malgrat que la tipologia d’enterrament no fos igual a d’altres necròpolis properes cronològica i territorialment parlant.
La tercera fase es desenvolupava entre els segles VI – XIV. Van ser poques les restes documentades amb aquesta cronologia. L’únic indici que es tenia era la presència de restes de ceràmica andalusí, concretament corda seca, en la preparació d’un nivell de terra trepitjada que formava part dels fonaments d’un mur, que es situava entre els segles XI i XIII.
La quarta fase va suposar l’ocupació de l’espai amb edificacions entre els segles XIV i XV.
La cinquena fase, entre els segles XVI – XVII, va suposar la urbanització del carrer tal i com ho documentava la localització de nombrosos fonaments de murs d’edificacions, així com les restes dels pous morts.
La sisena fase, segles XVIII – XIX es va caracteritzar per la reforma d’algunes cases, obrint-se soterranis. Durant la segona meitat del segle XIX es comencen a realitzar obres d’infraestructura de serveis com són la instal·lació de clavegueram i canalització d’aigua potable. També es va situar en aquest moment una zona d’activitat terrissera al carrer Manresa.
La darrera fase, en ple segle XX, va ser el moment de les grans remodelacions de la zona provocades per l’obertura de la Via Laietana. S’enderroquen els edificis de la banda que dóna al Llobregat, i s'utilitza gran part de la runa per a terraplenar el terreny i pavimentar els nous carrers. També es van practicar obres d’infraestructura de serveis (canalitzacions d’aigua, gas, electricitat, telèfon i clavegueram), les rases de les quals van malmetre les restes antigues que ja estaven soterrades.