Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Regomir

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Regomir
Carrer Correu Vell
Carrer Gignàs
Carrer Ample
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431396,00000 | UTM Y: 4581407,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’actuació arqueològica al carrer Regomir venia motivada per la repavimentació del carrer. Per aquest motiu, es va practicar un rebaix (entre els 0,30 i el 0,40 m.) a tota la superfícies del carrer amb rebaixos puntuals per a la ubicació de noves tapes de registre de les clavegueres. A la vegada, també es va realitzar una rasa de 0,60 m. d’amplada i 1 m de fondària paral·lela a la façana dels immobles parells; una rasa idèntica al carrer Correu Vell, des del carrer Regomir fins l’edifici núm. 6. Per últim, es van efectuar petites rases superficials per la situació dels ramals que connectaven la canonada general d’aigua potable i els diferents immobles. Amb la intervenció es va documentar que aquesta zona estava prou remoguda per intervencions anteriors i tan sols es van recuperar fragments romans descontextualitzats i a la zona del carrer que limitava amb el carrer Ample, també es van localitzar restes d’opus signinum, estuc pintat i terra sigil·lada clara D, just sobre el col·lector.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 22/06/1979

    Carrer Ample

    Uns dels principals carrers de la Barcelona antiga, ple aleshores de palaus de nobles famílies catalanes. Se citava especialment per la seva amplada, que fins permetia curses de cavalls.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1900

    Carrer del Correu Vell

    Per la primera estafeta de correus a Barcelona, establerta el primer terç del segle XVIII.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer del Regomir

    A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Moble Aïllat / Material Ceràmic

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Decumanus

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
Juliol - setembre 1997
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josefa Huertas Arroyo
Motivació:
Repavimentació del carrer.
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona