Situación geográfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Adreces:
- Carrer Regomir
- Carrer Correu Vell
- Carrer Gignàs
- Carrer Ample
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431396,00000 | UTM Y: 4581407,00000
Descripción, imágenes y notas históricas
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
L’actuació arqueològica al carrer Regomir venia motivada per la repavimentació del carrer. Per aquest motiu, es va practicar un rebaix (entre els 0,30 i el 0,40 m.) a tota la superfícies del carrer amb rebaixos puntuals per a la ubicació de noves tapes de registre de les clavegueres. A la vegada, també es va realitzar una rasa de 0,60 m. d’amplada i 1 m de fondària paral·lela a la façana dels immobles parells; una rasa idèntica al carrer Correu Vell, des del carrer Regomir fins l’edifici núm. 6. Per últim, es van efectuar petites rases superficials per la situació dels ramals que connectaven la canonada general d’aigua potable i els diferents immobles. Amb la intervenció es va documentar que aquesta zona estava prou remoguda per intervencions anteriors i tan sols es van recuperar fragments romans descontextualitzats i a la zona del carrer que limitava amb el carrer Ample, també es van localitzar restes d’opus signinum, estuc pintat i terra sigil·lada clara D, just sobre el col·lector.
Notícies històriques:
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
22/06/1979
Carrer Ample
Uns dels principals carrers de la Barcelona antiga, ple aleshores de palaus de nobles famílies catalanes. Se citava especialment per la seva amplada, que fins permetia curses de cavalls.
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
01/01/1900
Carrer del Correu Vell
Per la primera estafeta de correus a Barcelona, establerta el primer terç del segle XVIII.
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
01/01/1865
Carrer del Regomir
A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.
Cronología y tipología de los hallazgos
Patrimoni Moble Aïllat / Material Ceràmic
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla
- Cronologia inicial:
- Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Decumanus
- Cronologia inicial:
- Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Información técnica y legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Bo
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Protecció Física
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Declarat BCIN / BIC
- Classificació:
- Monument històric
- Data Declaració:
- 20-04-1949
- Núm. BOE:
- 05-05-1949
- Núm. Registre Estatal:
- (R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
- Comentari:
- Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Nivell A
- Data aprovació:
- Clases
- Comentari:
- Conjunt de la muralla romana.
Actuacions:
- Data:
- Juliol - setembre 1997
- Tipus:
- Excavació
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Josefa Huertas Arroyo
- Motivació:
- Repavimentació del carrer.
- Promotor/propietari:
- Ajuntament de Barcelona
Documentación
Bibliografia:
- BERNI, P.; CARRERAS, C. , 2009. Les marques d’àmfores importades o d’altres àrees de la Tarraconense” Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 45-62
- CARRERAS, C., 2009. “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 11-20
- CARRERAS, C. , 2009. “Les marques d’àmfores produïdes als tallers de Barcino” Barcino I.Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 21-44.
- GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
- PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010]
http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/589
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
