Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Arxiu Administratiu

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
6
Codi d'illa:
1418
Adreces:
Baixada Bisbe Caçador 3-3 bis
Carrer Bisbe Caçador 4
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431351,00000 | UTM Y: 4581602,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Arxiu Administratiu

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta intervenció venia motivada per la construcció de l’edifici de l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona. La intervenció va consistir, en primer lloc, en la realització de diverses cales en els dos solars per tal d’establir les dimensions de les restes arqueològiques. Posteriorment, es va realitzar una excavació en extensió al solar de la Baixada del Bisbe Caçador. Així, la cala I es va realitzar al solar del carrer Bisbe Caçador, núm. 4, al pati interior de la Sínia. Presentava unes mesures de 3 m.x 2 m. La cala II es va practicar a la planta baixa del mateix edifici i presentava unes dimensions de 2 m. x 1,5 m. La cala III es va practicar a l’edifici núm. 3-3 bis del carrer Baixada del Bisbe Caçador i va amidar un 1 m. x 2 m. en el moment de ser abandonada per motius de seguretat. La cala IV es va realitzar a peu de carrer del núm. 3 del mateix carrer. A costat d’aquesta es va practicar la cala V d’uns 1,5 m. x 1,5 m. Un cop rebaixades les estructures modernes del solar es van portar a terme dues cales més de 3 m. x 2 m. aproximadament.
Pel que fa als resultats arqueològics, es van poder documentar diverses fases cronològiques:
La primera, es situava al segle I dC. i es trobava representada per restes de fonamentacions de murs i material ceràmic.
En una segona fase es situarien les restes pròpiament dites d’una domus de la qual es van establir dos moments de construcció. Una primera situada al segle II-III dC., la qual estaria representada per diversos murs, paviments i pintures murals. En un segon moment, ubicat cronològicament a inicis del segle IV dC., on es va documentar l’arrasament de les anteriors estructures i un clar canvi d’orientació dels murs, situant-se paral·lels a la línia de muralla entre les torres 12 i 24. D’aquesta remodelació es van recuperar paviments d’opus signimum i de tessellatum en els diversos àmbits de la domus. A la vegada, es va poder observar que les estructures de l’extrem est del solar es trobaven a 5 m. de la cara interna de la muralla romana i semblaven continuar en direcció a ella.
D’època tardoromana i altmedieval es van documentar diversos murs molt afectats per estructures més modernes, pous o fosses sèptiques.
Per últim, d’època moderna i contemporània es van posar al descobert diverses restes d’estructures (murs, pous, fosses) relacionades amb alguna casa gran o indústria dels segles XVIII - inicis del segle XIX. Aquest solar es coneixia com Pati dels Safarejos, dels quals tan sols es van documentar les conduccions dels desguassos. Totes elles es van veure afectades i inutilitzades posteriorment, ja en època contemporània, amb la construcció del bloc de pisos.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Moble Aïllat / Material Ceràmic

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Domus

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Safareig

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Juliol - desembre de 1990
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Beatriu Miró i Juàrez, Antoni Rigo i Jovells
Motivació:
Construcció de l'Arxiu Administrartiu de l'Ajuntament
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • GARCÍA BIOSCA, J. E.; MIRÓ ALAIX, N.; REVILLA CUBERO, E. , 2003. “Un context paleoandalusí a l’excavació de l’Arxiu Administratiu de Barcelona (1998)”, II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 2002), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 363-380.
  • MARTÍN, A.; MIRÓ, N.; REVILLA, E., 2000. "El complejo termal privado de la domus de la calle Bisbe Caçador de Barcelona", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 283-287.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona