Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció venia motivada per la construcció de l’edifici de l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona. La intervenció va consistir, en primer lloc, en la realització de diverses cales en els dos solars per tal d’establir les dimensions de les restes arqueològiques. Posteriorment, es va realitzar una excavació en extensió al solar de la Baixada del Bisbe Caçador. Així, la cala I es va realitzar al solar del carrer Bisbe Caçador, núm. 4, al pati interior de la Sínia. Presentava unes mesures de 3 m.x 2 m. La cala II es va practicar a la planta baixa del mateix edifici i presentava unes dimensions de 2 m. x 1,5 m. La cala III es va practicar a l’edifici núm. 3-3 bis del carrer Baixada del Bisbe Caçador i va amidar un 1 m. x 2 m. en el moment de ser abandonada per motius de seguretat. La cala IV es va realitzar a peu de carrer del núm. 3 del mateix carrer. A costat d’aquesta es va practicar la cala V d’uns 1,5 m. x 1,5 m. Un cop rebaixades les estructures modernes del solar es van portar a terme dues cales més de 3 m. x 2 m. aproximadament.
Pel que fa als resultats arqueològics, es van poder documentar diverses fases cronològiques:
La primera, es situava al segle I dC. i es trobava representada per restes de fonamentacions de murs i material ceràmic.
En una segona fase es situarien les restes pròpiament dites d’una domus de la qual es van establir dos moments de construcció. Una primera situada al segle II-III dC., la qual estaria representada per diversos murs, paviments i pintures murals. En un segon moment, ubicat cronològicament a inicis del segle IV dC., on es va documentar l’arrasament de les anteriors estructures i un clar canvi d’orientació dels murs, situant-se paral·lels a la línia de muralla entre les torres 12 i 24. D’aquesta remodelació es van recuperar paviments d’opus signimum i de tessellatum en els diversos àmbits de la domus. A la vegada, es va poder observar que les estructures de l’extrem est del solar es trobaven a 5 m. de la cara interna de la muralla romana i semblaven continuar en direcció a ella.
D’època tardoromana i altmedieval es van documentar diversos murs molt afectats per estructures més modernes, pous o fosses sèptiques.
Per últim, d’època moderna i contemporània es van posar al descobert diverses restes d’estructures (murs, pous, fosses) relacionades amb alguna casa gran o indústria dels segles XVIII - inicis del segle XIX. Aquest solar es coneixia com Pati dels Safarejos, dels quals tan sols es van documentar les conduccions dels desguassos. Totes elles es van veure afectades i inutilitzades posteriorment, ja en època contemporània, amb la construcció del bloc de pisos.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/560
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
