Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Pia Almoina

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1219
Adreces:
Pla Seu 3
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431119,00000 | UTM Y: 4581779,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Pia Almoina

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Arran de les obres de rehabilitació efectuades per tal d’ampliar les instal·lacions del Museu Diocesà encarregades pel Bisbat de Barcelona, s’engegà una intervenció arqueològica a l’edifici de la Pia Almoina amb la que es pogueren documentar diverses estructures vinculades a diferents fases cronològiques:
Primera fase (segle I aC – V dC.). D’aquesta fase es va trobar la muralla fundacional, datada als primers anys del segle I aC., i la baiximperial, adossada a la primera, per l’exterior. De la mateixa manera es va documentar l’intervallum – carrer d’uns 7,50 m. que vorejava el recinte emmurallat - que, tal i com es constatà durant la intervenció, fou ocupat amb l’aparició de la cantonada d’una construcció datada cap a la meitat del segle II dC.
Segona fase (segle XI – 1424). D’aquesta segona fase es documentà un parament que probablement pertanyia cronològicament al s. XV i estava relacionat amb l’obra inacabada del monestir dels celestins que començà a bastir-se el 1408.
D’altra banda, es va trobar una sitja situada just a la cantonada formada per la torre poligonal i la muralla. El retall, que afectava el torturà i els fonaments de la torre, oferí dins el seu rebliment fragments de ceràmica gris medieval de finals del segle XII o principis del XIII.
Tercera fase (1424 – 1542/ 1546). Malgrat que la institució coneguda com Almoina de la Seu de Barcelona ja existia des del segle XII no fou fins el segle XV que s’instaurà a l’edifici actual del Pla de la Seu. Sembla que en la seva construcció es reaprofitaren les estructures existents del monestir dels celestins. Així es documentà a la intervenció, on es podia veure, per sobre dels paraments anteriors, un nou tipus d’obra molt diferent, fins a configurar un cos de planta baixa i dues alçades amb façanes al carrer Tapineria i a l’antic carrer Corribia, avui desaparegut. Aquest cos s’estenia en direcció nord-est, seguint la línia de muralla i ocupant una part de l’actual plaça de la catedral.
Quarta fase (1542/1546 – principis del segle XVIII). A partir de 1542 el capítol catedralici va decidir donar més entitat a la plaça situada davant el portal de la Seu, dotant-la d’una entrada més noble i ample. D’altra banda les reformes del segle XVI van comportar una important remodelació de l’edifici que, amb la construcció d’un nou cos adossat al que hi havia, va prendre l’aspecte que encara conserva.
L’exterior es va regularitzar amb dues fileres de finestres i una galeria correguda d’arcs escarsers al pis superior construïda a l’any 1546. Aquestes actuacions van provocar forçosament una reorganització de l’espai interior, l’escala renaixentista que es construeix en aquest moment n’és un bon exemple. En aquest mateix moment s’obrí un soterrani rebaixant el tram de muralla en direcció nord-oest per poder guanyar espai i un pou de planta circular d’1,20 m. de diàmetre.
Sembla que durant el segle XVII no es produïren grans obres a l’edifici, probablement perque el seu estat de conservació no ho requeria. Durant la intervenció només es registraren obres més ornamentals que no pas estructurals, com és el cas de recobriments amb rajoles policromes als festejadors de la primera planta del cos B.
Cinquena fase (principis del segle XVIII - segle XIX). Cap els primers anys del segle XVIII es va produir una substitució dels elements horitzontals del cos A, així com una petita reforma a l’escala. La solució adoptada en aquesta fase és la volta de maó pla feta amb dos o tres gruixos de rajoles. El buidatge d’una de les voltes aportà un conjunt de peces senceres de ceràmica comuna acompanyades d’alguns fragments de ceràmica blava del grup anomenat d’influència francesa, que permeté situar l’obra a inicis del segle XVIII.
Sisena fase (segle XIX - segle XX). Arran de les desamortització de Mendizábal de mitjans del segle XIX es va extingir pràcticament la institució i l’edifici va ser ocupat per la guàrdia urbana. Durant uns anys, de fet, la comunitat de monges Paulines va compartir l’edifici amb la guàrdia urbana.
L’ús més recent que es coneix data de principis de segle. A l’edifici convivien les botigues amb els habitatges particulars, tal i com es pot veure a la documentació gràfica de 1918. Sembla que al segle XIX es produí una nova substitució dels elements horitzontals de cobriment del cos A, que afectaren únicament l’àmbit situat més a l’oest d’aquest cos, així com a l’interior de la torre.
En aquesta fase es substituí la volta del segle XVII per una altra, feta igualment de maó pla, però aquesta vegada s’alleugerí el pes per mitjà de deu revoltons col·locats equidistantment als carcanyols de la volta. Els treballs arqueològics van posar de manifest l’existència de la mateixa seqüència estratigràfica a les tres voltes, amb un mateix rebliment. En aquesta unitat estratigràfica van aparèixer fragments de ceràmica blava catalana del grup de faixes o cintes de finals del segle XVIII i fragments policroms datables del segle XIX.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1424

    La institució anomenada Pia Almoina es traslladà al lloc on s’havia estat construint el monestir dels celestins aprofitant les estructures d’aquest.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1408

    Començà a bastir-se el monestir de l’Ordre dels Celestins en aquest emplaçament.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Monestir

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.<br /><br />

Actuacions:

Data:
1993
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Julia Beltran de Heredia Bercero/ Emili Revilla Cubero
Motivació:
Restauració de l'edifici
Promotor/propietari:
SAPIC / Arquebisbat de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona