Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica es basà en el control de cinc rases. S’anomenà rasa 100 la ubicada al Carrer Méndez Núñez núm. 1-5, 2; la rasa 200 fou la tubular del Carrer Méndez Núñez, que travessava el carrer; la rasa 300 fou la situada al Carrer Méndez Núñez núm. 2, fins al Carrer Sant Pere Més Alt; la rasa 400 és la situada al Carrer Sant Pere Més Alt núm. 65-67, fins la Plaça de Sant Pere. La rasa 500 fou la situada a la Plaça de Sant Pere núm. 15-16, davant l’entrada principal del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, fins a l’ET de FECSA a la mateixa Plaça de Sant Pere.
En el cas de les rases 100 i 300, tingueren una amplada d’aproximadament de 40 cm., la rasa 200 tingué una amplada 100 cm., mentre que en les rases 400 i 500 tingueren una amplada variable entre 60-65 cm.
En totes les rases la fondària va oscil·lar, entre 70 i 100 cm. depenent de la troballa o no, de serveis i canalitzacions actuals.
La intervenció arqueològica preventiva va permetre evidenciar la presència de restes estructurals i d’inhumacions aproximadament a una profunditat d’entre 30 i 60 cm. per sota del nivell de circulació actual.
Concretament, es va localitzar una estructura a la rasa 200 i tres a la rasa 300. Mentre que a la rasa 500 s’exhumaren restes humanes i part d’una inhumació “in situ”.
Pel que fa a l’estructures documentades a les rases 200 i 300 podria tractar-se de les restes dels murs de les edificacions existents en el segle XIX, i que estan reflectides i denominades com “Porteria” i “Quadra” en els plànols coneguts, com els Quarterons d’en Garriga i Roca.
Les pròpies característiques de la intervenció (en especial l’escassa profunditat i limitada amplada de les rases), i la manca de material arqueològic associat a aquestes estructures, no han facilitat la interpretació de les troballes, de manera que no ha estat possible obtenir resultats més aclaridors.
D’altra banda a la rasa 500 es documentaren restes humanes disperses i una inhumació, juntament amb les restes del taüt. Aquesta inhumació no anava associada a cap guarniment o material arqueològic que pogués facilitat la seva interpretació, o almenys tenir una referència de la seva cronologia. Totes elles estaven situades a la Plaça de Sant Pere, davant l’entrada principal del Monestir de Sant Pere de les Puel·les. Aquestes restes haurien format part del cementiri que hi havia en aquest indret i que va ser abolit per l’ordre dictada el 1816 pel Capità General Francisco de Castaños.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça de Sant Pere
Nom provinent del monestir de monges benetes de Sant Pere de les Puelles, fundat a mitjan segle X (945) pel comte Sunyer i la seva muller Riquilda. Abans d'aquesta data tenia ja existència al mateix indret una capella dedicada a sant Sadurní de Tolosa que se suposa havien fet construir els francs vinguts a Barcelona l'any 801 amb Lluís el Piadós.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/513
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona