Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Mercat de Santa Caterina

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
8
Codi d'illa:
15223
Adreces:
Carrer Jaume Giralt 1-25, 2-20, 2-16
Carrer Pou de la Figuera 1-7, 2-8, 2-10
Carrer Carders 33-41, 34-36
Carrer Metges 1-13, 2-10
Carrer Pou de la Figuereta 1-11, 2-10, 1-7, 2-8
Carrer Montanyans 3-9, 6-12
Carrer Allada-Vermell 1 bis-9, 2-8
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431431,00000 | UTM Y: 4582082,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Mercat de Santa Caterina

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica es fonamentà en el control i excavació de quatre rases per tal d’instal•lar els tubs de recollida pneumàtica d’RSU. La rasa 1000 estava situada a la meitat nord del carrer d’Allada-Vermell, a la zona més propera al carrer Carders i les seves dimensions aproximades eren de 39,70 m. de llargada i entre 1 m. i 1,30 m. d’amplada i, d’altra banda, les del dipòsit associat eren de 3,80 m. de llargada i 2,70 m. d’amplada.
La rasa 2000 estava situada al carrer Jaume Giralt i es trobava delimitada pel carrer Pou de la Figuereta, al nord, i Carders, al sud. Les seves dimensions eren de 27,50 m. de llarg i 1,60 m. d’amplada.
La rasa 3000 era situada al carrer Pou de la Figuera, delimitada pel carrer dels Metges a l’est i pel carrer Jaume Giralt a l’oest. Les seves dimensions foren de 48,90 m. de llargada i entre 1 m. i 4 m. d’amplada.
Finalment, la rasa 4000 es realitzà al carrer dels Metges i limitava pel nord amb el carrer Armengol i al sud pel carrer Pou de la Figuera. Les seves dimensions eren de 38 m. de llarg i 2 m. d’amplada.
La primera ocupació documentada correspon a l’edat del Bronze, amb una cronologia indeterminada a causa de la manca de dades. Les restes, que es localitzen a la Rasa 4000, corresponien bàsicament a una sèrie de retalls indeterminats i a una possible sitja. Tots aquests retalls estaven practicats en el terreny geològic i presentaven en el seu interior diversos fragments de material ceràmic de pasta grollera reduïda a mà.
D’un moment posterior es localitzaren una sèrie d’estrats d’aportació, compostos per argiles de color vermellós de deposició natural i datats al segle V dC. També va aparèixer una sitja que suposaria l’existència d’una zona d’emmagatzematge de producció agrícola. Malauradament no aparegué cap tipus d’estructura de tipus constructiu relacionada amb aquesta estratigrafia ni amb la sitja.
Dins d’aquest període, també cal assenyalar la localització d’una zona de necròpolis d’època tardoromana situada fora muralla. Així, a l’àrea nord de l’excavació, es a dir, a la Rasa 4000 i a l’extrem est de la rasa situada al carrer Pou de la Figuera (Rasa 3000), es varen documentar set inhumacions en fossa simple, sense aixovar i excavades directament en el terreny geològic. Només en dos casos va aparèixer material ceràmic romà, però sembla lògic pensar que la resta també siguin de la mateixa època. Aquest tipus d’enterrament en fossa, i d’altres com d’àmfora o de tegula a doble vessant, també s’ha pogut documentar a les intervencions arqueològiques realitzades en l’espai que va des del Mercat de Santa Caterina fins al mateix solar del Pou de la Figuera-Jaume Giralt.
No trobem més evidències materials fins a l'època alt medieval, de la qual es van excavar cinc sitges, que indicarien una ocupació sistemàtica d’aquesta zona, a partir dels segles X-XI. La presència d’aquestes estructures podria estar relacionada amb una intensificació de les zones de conreu. Malgrat la documentació d’aquest procés no s’ha localitzat cap tipus d’estructura de tipus constructiu.
A finals del segle XIII, amb la inclusió d’aquesta zona dins del recinte de la muralla de Pere III, tota aquesta zona s’urbanitzà i començà una època d’expansió urbanística amb l’edificació de grans palaus, així com la fundació del Convent de Santa Caterina, provocant un canvi en el traçat dels carrers.
D’aquest període d’expansió es documentà algun mur de fonamentació, localitzats a l’extrem est de la Rasa 3000. També fou documentada una sitja situada a l’extrem oest de la mateixa rasa. Aquesta presentava un conjunt ceràmic molt important format bàsicament per plats i altres formes, com pitxers, decorats en verd i manganès de producció catalana. Finalment, gairebé a totes les rases van aparèixer retalls indeterminats i estrats, els farciments dels quals donaven materials d’aquesta època.
Per últim, en els nivells més superficials es documentaren les estructures i fonamentacions dels edificis construïts al llarg dels segles XVIII i XIX. Aquests edificis són el resultat d’un procés arquitectònic, que va començar a finals del segle XVII, d’agregació, reconstrucció i divisions entre finques que en un origen formaven part d’altres espais estructurals. Així, doncs, es constatà la presència de pavimentacions utilitzades fins al darrer moment, restes de divisions entre edificis i serveis diversos (clavegueres, canalitzacions, dipòsits, fosses sèptiques, pous....).
D’aquest darrer període destaca el número 4 del carrer Jaume Giralt. Es tracta d’una edificació formada per una casa senyorial dels segles XVII-XVIII, organitzada en dos patis. Al llarg dels segles XIX i XX va patir una sèrie de reformes internes i externes que van transformar totalment la fesomia de l’edifici tot creant un nou espai molt irregular.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer dels Carders

    Inicialment via romana, més tard camí d'accés a la ciutat vora el qual l'any 1023 s'hi edificà una església dedicada a sant Cugat. Més endavant, convertida en carrer, s'hi instal·laren els fabricants de cordes per treballar la llana, dels quals el carrer prengué el nom.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer dels Metges

    La comunitat de la parròquia de Sant Pere de les Puelles establí al carrer una infermeria, que posà sota el patrocini de sant Cosme i de sant Damià, en la qual erigí una capella dedicada a aquests sants patrons dels metges. Anualment se celebren en el carrer lluïdes festes en honor seu.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / 2100 - 800 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / 2100 - 800 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
Desembre de 2002 - abril del 2003
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Conxita Ferrer Álvarez, Emiliano Hinojo García - Còdex
Motivació:
Instal·lació RSU
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • CARRERAS, C., 2009. “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 11-20

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona