Descripció:

La intervenció arqueològica es fonamentà en el control i excavació de quatre rases per tal d’instal•lar els tubs de recollida pneumàtica d’RSU. La rasa 1000 estava situada a la meitat nord del carrer d’Allada-Vermell, a la zona més propera al carrer Carders i les seves dimensions aproximades eren de 39,70 m. de llargada i entre 1 m. i 1,30 m. d’amplada i, d’altra banda, les del dipòsit associat eren de 3,80 m. de llargada i 2,70 m. d’amplada.
La rasa 2000 estava situada al carrer Jaume Giralt i es trobava delimitada pel carrer Pou de la Figuereta, al nord, i Carders, al sud. Les seves dimensions eren de 27,50 m. de llarg i 1,60 m. d’amplada.
La rasa 3000 era situada al carrer Pou de la Figuera, delimitada pel carrer dels Metges a l’est i pel carrer Jaume Giralt a l’oest. Les seves dimensions foren de 48,90 m. de llargada i entre 1 m. i 4 m. d’amplada.
Finalment, la rasa 4000 es realitzà al carrer dels Metges i limitava pel nord amb el carrer Armengol i al sud pel carrer Pou de la Figuera. Les seves dimensions eren de 38 m. de llarg i 2 m. d’amplada.
La primera ocupació documentada correspon a l’edat del Bronze, amb una cronologia indeterminada a causa de la manca de dades. Les restes, que es localitzen a la Rasa 4000, corresponien bàsicament a una sèrie de retalls indeterminats i a una possible sitja. Tots aquests retalls estaven practicats en el terreny geològic i presentaven en el seu interior diversos fragments de material ceràmic de pasta grollera reduïda a mà.
D’un moment posterior es localitzaren una sèrie d’estrats d’aportació, compostos per argiles de color vermellós de deposició natural i datats al segle V dC. També va aparèixer una sitja que suposaria l’existència d’una zona d’emmagatzematge de producció agrícola. Malauradament no aparegué cap tipus d’estructura de tipus constructiu relacionada amb aquesta estratigrafia ni amb la sitja.
Dins d’aquest període, també cal assenyalar la localització d’una zona de necròpolis d’època tardoromana situada fora muralla. Així, a l’àrea nord de l’excavació, es a dir, a la Rasa 4000 i a l’extrem est de la rasa situada al carrer Pou de la Figuera (Rasa 3000), es varen documentar set inhumacions en fossa simple, sense aixovar i excavades directament en el terreny geològic. Només en dos casos va aparèixer material ceràmic romà, però sembla lògic pensar que la resta també siguin de la mateixa època. Aquest tipus d’enterrament en fossa, i d’altres com d’àmfora o de tegula a doble vessant, també s’ha pogut documentar a les intervencions arqueològiques realitzades en l’espai que va des del Mercat de Santa Caterina fins al mateix solar del Pou de la Figuera-Jaume Giralt.
No trobem més evidències materials fins a l'època alt medieval, de la qual es van excavar cinc sitges, que indicarien una ocupació sistemàtica d’aquesta zona, a partir dels segles X-XI. La presència d’aquestes estructures podria estar relacionada amb una intensificació de les zones de conreu. Malgrat la documentació d’aquest procés no s’ha localitzat cap tipus d’estructura de tipus constructiu.
A finals del segle XIII, amb la inclusió d’aquesta zona dins del recinte de la muralla de Pere III, tota aquesta zona s’urbanitzà i començà una època d’expansió urbanística amb l’edificació de grans palaus, així com la fundació del Convent de Santa Caterina, provocant un canvi en el traçat dels carrers.
D’aquest període d’expansió es documentà algun mur de fonamentació, localitzats a l’extrem est de la Rasa 3000. També fou documentada una sitja situada a l’extrem oest de la mateixa rasa. Aquesta presentava un conjunt ceràmic molt important format bàsicament per plats i altres formes, com pitxers, decorats en verd i manganès de producció catalana. Finalment, gairebé a totes les rases van aparèixer retalls indeterminats i estrats, els farciments dels quals donaven materials d’aquesta època.
Per últim, en els nivells més superficials es documentaren les estructures i fonamentacions dels edificis construïts al llarg dels segles XVIII i XIX. Aquests edificis són el resultat d’un procés arquitectònic, que va començar a finals del segle XVII, d’agregació, reconstrucció i divisions entre finques que en un origen formaven part d’altres espais estructurals. Així, doncs, es constatà la presència de pavimentacions utilitzades fins al darrer moment, restes de divisions entre edificis i serveis diversos (clavegueres, canalitzacions, dipòsits, fosses sèptiques, pous....).
D’aquest darrer període destaca el número 4 del carrer Jaume Giralt. Es tracta d’una edificació formada per una casa senyorial dels segles XVII-XVIII, organitzada en dos patis. Al llarg dels segles XIX i XX va patir una sèrie de reformes internes i externes que van transformar totalment la fesomia de l’edifici tot creant un nou espai molt irregular.