Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Lleona 12-14

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
1215
Adreces:
Carrer Lleona 12-14
Carrer Avinyó 16
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431129,00000 | UTM Y: 4581388,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica efectuada estigué vinculada a la construcció d’un nou edifici amb planta soterrània, fet que feu necessari el rebaix de gairebé tot el subsòl de la finca.
L’excavació va permetre documentar una sèrie de fases cronològico-constructives:
Fase I (1ra meitat del segle I dC). Les restes documentades en aquest horitzó, evidenciaren una gran activitat en aquesta part del suburbium, iniciada ja des de la mateixa fundació de la ciutat. Tant el nivell de paviment, com l’abocador urbà (anteriorment fossa per l’extracció d’argiles) i el vall de la muralla, es van realitzar en aquest període immediat a la fundació de la ciutat. Tanmateix la seva amortització es va produir de manera diferenciada, vinculada a l’evolució tant de la colònia com del propi suburbium. El vall intern i la fossa d’extracció d’argiles van esdevenir dos abocadors urbans, mentre que el vall extern va restar visible al llarg de quasi 100 anys més.
Fase II (2na meitat del segle I dC). D’aquest moment es detecta una primera ocupació en la zona extramurs de la colònia, associada a un possible taller metal•lúrgic. Les restes, tot i que força escasses i arrasades, evidenciaven que, quasi des de la fundació de la ciutat, els límits de la mateixa van excedir les muralles, detectant-se una important activitat en l’entorn immediat. És en aquest moment quan el vall intern desaparegué completament de la zona extramurs, i l’abocador es trobava en ple procés d’amortització.
Fase III (1ra meitat del segle II dC). L’ocupació d’aquest punt de la colònia es consolidà amb la construcció d’un conjunt d’estructures, tant d’habitació com de caràcter agrícola i/o productiu. Unes dades que confirmen la important ocupació del suburbium de la colònia al llarg de l'alt imperi.
Fase IV (2na meitat del segle II dC). L’assentament de la fase precedent ha assolit el seu punt màxim de desenvolupament, detectant-se un bon nombre d’estructures d’emmagatzematge i la construcció de noves parets. Aquestes amplien l’àrea d’ocupació i redistribueixen els espais.
Fase V (1ra meitat del segle III dC). A partir d’aquest moment tot el conjunt d’estructures bastides al llarg de l'Alt Imperi s’abandonen definidament, esborrant-se del paisatge extramurs de la ciutat, i quedant la zona deshabitada.
Fase VI (segles IV dC –XIII). Correspon a un llarg període de temps on l’activitat en aquest punt de la ciutat és completament inexistent, esdevenint una zona completament deshabitada, ocupada possiblement per horts. La pròpia evolució històrica de la ciutat romano-comtal podria ser una de les explicacions per aquest fet.
Fase VII (segles XIV-XV). A partir d’aquest moment l’indret es tornà a ocupar amb la construcció de diverses estructures. Aquestes podrien estar vinculades a diversos immobles i a part d’un possible taller, que a tall d’hipòtesi pensem que estaria associat al tractament de les pells.
Fase VIII (segles XVI-XVII). Un cop abandonat l’taller, sembla que al segle XVI no hi ha una gran activitat a al finca. Serà a finals d’aquesta centúria amb la construcció d’un nou edifici, que té lloc un canvi important al solar. Aquesta construcció també provoca l’execució de diversos soterranis i una transformació important a la parcel•la.
Fase IX (segle XVIII). Al llarg d’aquest moment sembla que el marques Carles Alemany i de Bellpuig és el propietari de l’immoble, el qual pateix una sèrie de reformes amb la creació i modificació de diverses estances.
Fase X (segle XIX). Vers aquesta centúria té lloc una altra de les grans transformacions del solar, amb la construcció d’un edifici, el qual perdurà en peus fins l’inici de la intervenció arqueològica, quan s’enderroca. Aquesta construcció, que aprofita estructures anteriors pels seu bastiment, s’inclou en la gran febre urbanística que patí la ciutat en aquest segle.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Carrer de la Lleona

    En el carrer -es diu- vivia al segle XV, l'encarregat d'alimentar els lleons del que fou parc zoològic situat a l'antic 'Hort de la Reina' (jardí del Palau Reial Menor), un dels primers jardins botànics i parcs zoològics del món. De lleons, en particular, se sap que n'hi havia des del regnat d'Alfons III.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Taller

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Taller

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casalot

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Fossat

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
Març - desembre del 2005
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Cristina Belmonte Santisteban / M. Mar Carretero Nieto - Arqueociència
Motivació:
Construcció edifici nova planta
Promotor/propietari:
CENIT GESTIO SL / CENIT GESTIO SL

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELMONTE SANTISTEBAN, C., 2008. "L’ocupació de l’extrem sud-oest del suburbium de Barcino entre els segles I-IV dC: les troballes del carrer d’Avinyó", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 90-105.
  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2006. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 155-171.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona