Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Mercat de Santa Caterina

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Giralt el Pellisser
Carrer General Álvarez de Castro
Carrer Colomines
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431346,00000 | UTM Y: 4581894,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Mercat de Santa Caterina

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

Arran de la intervenció arqueològica realitzada, consistent en el seguiment d’obertures de rases d’entre un i dos metres d’amplada, es pogueren documentar diferents estructures pertanyents a sis fases d’ocupació:
Bronze Inicial. D’aquest moment, s’identificaren un total de quatre retalls fets en el substrat geològic i interpretats com a possibles “fons de cabana”, així com una sèrie de retalls indeterminats i una possible sitja.
D’altra banda, es localitzà una fossa funerària amb cripta lateral cosa que feu pensar en la presència d’una fase de necròpolis que podria haver funcionat coetània al teòric poblat o bé, un cop s’hagués abandonat aquest.
Època tardoromana. D’aquest període quedà constància de la necròpolis ubicada a banda i banda del brancal de la Via Augusta, fossilitzat en els actuals carrers de Corders i Carders. Es documentaren enterraments en fossa, i d’altres fets en àmfora o de tegula a doble vessant, a més d’una estructura que possiblement es relacioni amb el món funerari romà. Els límits d’aquesta extensa àrea de cementiri vindria marcada per les mateixes muralles de la ciutat; per la banda de muntanya, la plaça Antoni Maura (pel costat més proper a l’Avinguda de la Catedral); per la zona de mar s’aproparia pràcticament fins a l’antiga platja; i, en direcció Besòs, es perllonga per diferents sectors isolats com la zona del Born o l’Avinguda de Francesc Cambó.
Finalment han estat localitzats una sèrie d’estrats d’aportació, així com també diversos retalls i una sitja. Aquests últims ens parlarien d’una zona d’emmagatzematge de producció agrícola.
Època alt medieval (segles IX-XIII). Els únics vestigis serien una sèrie d’estructures negatives documentades en la Zona C i D, fet que indicaria una ocupació sistemàtica d’aquesta zona, a partir dels segles X-XI.
L’única estructura positiva documentada d’aquest període és un mur documentat en la zona B, el qual, donat que es tracta d’una troballa aïllada sense cap estructura associada es feu molt difícil donar una interpretació de la seva funcionalitat.
Pel que respecta a les estructures relacionades amb el convent de Santa Caterina, es va documentar un contrafort. Aquest pertanyia a un dels contraforts externs de l’absis semicircular de l’església gòtica.
També cal fer esment a una sèrie d’enterraments localitzats en el sector del mercat de Santa Caterina i concretament en la Zona A.
Època baix medieval (segles XIV-XV). Foren localitzats diversos murs que podrien pertànyer a construccions anteriors a l’antic parcel•lari, i que constituirien les primeres evidències de la urbanització de la zona en aquesta època. Aquest seria el cas dels dos casals gòtics documentats a la zona C.
Es pogué constatar que la planta baixa d’aquestes cases s’hauria destinat a usos artesanals diversos i la planta superior, en canvi, s’hauria utilitzat com habitació.
Així mateix han estat localitzats diversos dipòsits de planta quadrangular, pous circulars fets amb pedra, sitges i diversos retalls irregulars bastits al llarg d’època baixmedieval i amortitzats a partir dels segles XV-XVI, que denotaven una certa activitat agrícola dins l’àmbit urbà.
Pel que respecta a la zona de Santa Caterina, destaquem la troballa significativa d’un mur que podria pertànyer a una de les delimitacions d’alguna de les dependències annexes a l’esmentat convent. Concretament pensem que es podria tractar del mur de tancament (nordest) de les dependències més allunyades del nucli conventual.
Època moderna (segles XVI-XVIII). D’aquest moment es documentà una edificació formada per una casa senyorial dels segles XVII-XVIII, organitzada en dos patis que al llarg dels segles XIX i XX patí una sèrie de reformes internes i externes que van transformar totalment la fesomia de l’edifici tot creant un nou espai molt irregular. Així mateix foren localitzats un possible forn de planta quadrada i un dipòsit de planta quadrangular.
A més foren documentats dins aquest període històric; dipòsits, fosses sèptiques, pous, clavegueres i conduccions, tant relacionades amb la xarxa domèstica dels habitatges existents a l’indret, com amb la xarxa de les instal•lacions artesanals-industrials, de portada d’aigua i d’evacuació d’aigües residuals.
Pel que respecta al Convent de Santa Caterina, es documentà d’una banda, el fonament que tanca pel nord la capella del Santíssim, d’altra, la fonamentació del mur de tancament nord d’un àmbit construït al costat meridional del presbiteri i, per últim, els fonaments dels murs de tancament sud i oest.
També es registraren diverses estructures relacionades amb el “pati de la cuina”, així com també s’han documentat els fonaments del tancament oriental del pati de Sant Domènec.
Per últim, al nord del pati de la cuina s’exhumaren dues fonamentacions que es van s’interpretar com els fonaments de tancament nord i sud d’un gran edifici que albergava la fusteria i la latrina.
Època contemporània. D’aquest període destacaren la troballa de murs de diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a l’antic parcel•lari. Tota aquesta sèrie de murs correspondrien a les construccions que, ja des del segle XVIII articulen aquesta zona. Aquestes edificacions van ser enderrocades durant els anys 2000-2001.
A part de les restes de caire domèstic, hi havia estructures relacionades amb activitats industrials i/o artesanals.
Per últim es van identificar abundants canalitzacions i clavegueres, així com els pous morts o fosses sèptiques on desembocaven, que conformarien la xarxa domèstica d’evacuació d’aigües residuals d’aquests habitatges.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1275

    Data final de la construcció de l'església del convent de Santa Caterina.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1844

    Inici de la construcció del mercat de Santa Caterina o d’Isabel II.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1889

    El pla urbanístic d’Àngel Baixeras afectà aquesta zona suposant l'enderroc d'antigues cases.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1837

    Enderrocament del convent.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casalot

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casalot

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Forn

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Fons de cabana

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
desembre del 2003 - desembre del 2004
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Daniel Alcubierre Gómez / Emiliano Hinojo García - UTE Còdex / Atics
Motivació:
Instal·lació RSU
Promotor/propietari:
CLABSA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • MIRÓ ALAIX, C., 2005. "Balanç de l’activitat arqueològica a la ciutat (setembre 2003 - desembre 2004)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 135-149.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona