Descripció:

Arran de la intervenció arqueològica realitzada, consistent en el seguiment d’obertures de rases d’entre un i dos metres d’amplada, es pogueren documentar diferents estructures pertanyents a sis fases d’ocupació:
Bronze Inicial. D’aquest moment, s’identificaren un total de quatre retalls fets en el substrat geològic i interpretats com a possibles “fons de cabana”, així com una sèrie de retalls indeterminats i una possible sitja.
D’altra banda, es localitzà una fossa funerària amb cripta lateral cosa que feu pensar en la presència d’una fase de necròpolis que podria haver funcionat coetània al teòric poblat o bé, un cop s’hagués abandonat aquest.
Època tardoromana. D’aquest període quedà constància de la necròpolis ubicada a banda i banda del brancal de la Via Augusta, fossilitzat en els actuals carrers de Corders i Carders. Es documentaren enterraments en fossa, i d’altres fets en àmfora o de tegula a doble vessant, a més d’una estructura que possiblement es relacioni amb el món funerari romà. Els límits d’aquesta extensa àrea de cementiri vindria marcada per les mateixes muralles de la ciutat; per la banda de muntanya, la plaça Antoni Maura (pel costat més proper a l’Avinguda de la Catedral); per la zona de mar s’aproparia pràcticament fins a l’antiga platja; i, en direcció Besòs, es perllonga per diferents sectors isolats com la zona del Born o l’Avinguda de Francesc Cambó.
Finalment han estat localitzats una sèrie d’estrats d’aportació, així com també diversos retalls i una sitja. Aquests últims ens parlarien d’una zona d’emmagatzematge de producció agrícola.
Època alt medieval (segles IX-XIII). Els únics vestigis serien una sèrie d’estructures negatives documentades en la Zona C i D, fet que indicaria una ocupació sistemàtica d’aquesta zona, a partir dels segles X-XI.
L’única estructura positiva documentada d’aquest període és un mur documentat en la zona B, el qual, donat que es tracta d’una troballa aïllada sense cap estructura associada es feu molt difícil donar una interpretació de la seva funcionalitat.
Pel que respecta a les estructures relacionades amb el convent de Santa Caterina, es va documentar un contrafort. Aquest pertanyia a un dels contraforts externs de l’absis semicircular de l’església gòtica.
També cal fer esment a una sèrie d’enterraments localitzats en el sector del mercat de Santa Caterina i concretament en la Zona A.
Època baix medieval (segles XIV-XV). Foren localitzats diversos murs que podrien pertànyer a construccions anteriors a l’antic parcel•lari, i que constituirien les primeres evidències de la urbanització de la zona en aquesta època. Aquest seria el cas dels dos casals gòtics documentats a la zona C.
Es pogué constatar que la planta baixa d’aquestes cases s’hauria destinat a usos artesanals diversos i la planta superior, en canvi, s’hauria utilitzat com habitació.
Així mateix han estat localitzats diversos dipòsits de planta quadrangular, pous circulars fets amb pedra, sitges i diversos retalls irregulars bastits al llarg d’època baixmedieval i amortitzats a partir dels segles XV-XVI, que denotaven una certa activitat agrícola dins l’àmbit urbà.
Pel que respecta a la zona de Santa Caterina, destaquem la troballa significativa d’un mur que podria pertànyer a una de les delimitacions d’alguna de les dependències annexes a l’esmentat convent. Concretament pensem que es podria tractar del mur de tancament (nordest) de les dependències més allunyades del nucli conventual.
Època moderna (segles XVI-XVIII). D’aquest moment es documentà una edificació formada per una casa senyorial dels segles XVII-XVIII, organitzada en dos patis que al llarg dels segles XIX i XX patí una sèrie de reformes internes i externes que van transformar totalment la fesomia de l’edifici tot creant un nou espai molt irregular. Així mateix foren localitzats un possible forn de planta quadrada i un dipòsit de planta quadrangular.
A més foren documentats dins aquest període històric; dipòsits, fosses sèptiques, pous, clavegueres i conduccions, tant relacionades amb la xarxa domèstica dels habitatges existents a l’indret, com amb la xarxa de les instal•lacions artesanals-industrials, de portada d’aigua i d’evacuació d’aigües residuals.
Pel que respecta al Convent de Santa Caterina, es documentà d’una banda, el fonament que tanca pel nord la capella del Santíssim, d’altra, la fonamentació del mur de tancament nord d’un àmbit construït al costat meridional del presbiteri i, per últim, els fonaments dels murs de tancament sud i oest.
També es registraren diverses estructures relacionades amb el “pati de la cuina”, així com també s’han documentat els fonaments del tancament oriental del pati de Sant Domènec.
Per últim, al nord del pati de la cuina s’exhumaren dues fonamentacions que es van s’interpretar com els fonaments de tancament nord i sud d’un gran edifici que albergava la fusteria i la latrina.
Època contemporània. D’aquest període destacaren la troballa de murs de diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a l’antic parcel•lari. Tota aquesta sèrie de murs correspondrien a les construccions que, ja des del segle XVIII articulen aquesta zona. Aquestes edificacions van ser enderrocades durant els anys 2000-2001.
A part de les restes de caire domèstic, hi havia estructures relacionades amb activitats industrials i/o artesanals.
Per últim es van identificar abundants canalitzacions i clavegueres, així com els pous morts o fosses sèptiques on desembocaven, que conformarien la xarxa domèstica d’evacuació d’aigües residuals d’aquests habitatges.