Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Palau Reial Menor

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
1415
Adreces:
Carrer Comtessa Sobradiel 9-10
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431308,00000 | UTM Y: 4581410,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Palau Reial Menor

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’enderroc del conegut Palau Reial Menor a l’any 1860, en un dels trams de la muralla que formava part de l’estructura de l’antic palau es va observar una “antiquísima estatua de mármol que desgraciadamente sólo ha podido ser extraída en pequeños fragmentos” (segons el Diario de Barcelona, 28-II-1860, pàg. 1978). Es desconeix l’estat i les característiques d’aquesta peça perduda. A més, en aquest sector es va descobrir el mosaic del circ conservat actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya. El mosaic va ser descobert a les cases que ocupen els números 9 i 10 del carrer Comtessa de Sobradiel, i a tres metres de profunditat del pis del carrer. El propietari del terreny va aturar les obres fins que fos possible extreure’l amb condicions, operació que va ser assumida i costejada per la Diputació, amb la direcció facultativa d’Elies Rogent.
L’arqueòleg i epigrafista Emil Hübner publicà als anys 1863 i 1888 la descoberta d’aquest mosaic. Aquest va ser col•locat al Saló de Sant Jordi de l’Audiència (Palau de la Generalitat), just a l’espai central sota la cúpula, on s’hi va estar fins el 1869. Després va passar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, afectant negativament l’element durant el seu trasllat.
L’any 1962 i 1965, Alberto Balil Illana estudià el mosaic des d’un aspecte iconogràfic. Més tard, al 1973, Xavier Barral i Altet recull tota la documentació gràfica publicada fins al moment i aportà una imatge inèdita d’un dibuix, suposadament de Lorenzale efectuat el mateix any de la troballa. L’últim estudi exhaustiu del mosaic circenc va ser a càrrec de Marta Darder Lissón (1993-1994).
L’opus tesselatum policrom mesurava entorn als 8,5 metres de llarg per 3,61 metres d’ample. Presenta una sanefa de cintes ondulants oposades i en espiral alternant amb motius florals, que envolta l’espai compositiu central per tres costats. El motiu central és figuratiu; mostra el final d’una cursa de quadrigues en un circ. Hi trobem la victòria, l’arribada en segon i tercer llocs i la caiguda fatal.
El costat esquerra ha desaparegut però en alguns dels dibuixos conservats podem observar les restes de la “meta secunda” i del carro “in naufragium”. L’esquematització de la “spina” o “eripus” mostra en perspectiva l’elevació del mur, que comporta en la seva superfície petites basses simulant el moviment de l’aigua amb línies en blau pàl•lid, marró i blanc. Al voltant d’aquestes s’hi ha disposat imatges de déus, d’atletes, de captius i d’animals.
Aquest mosaic és un document excepcional en la musivària romana, tant per la iconografia, com per les inscripcions i les grans dimensions. Pel període cronològic on pot incloure’s aquest es situaria entorn al segon quart del segle IV d.C., segons paral•lels similars, com el de la Piazza Armerina (Sicília). S’ha de tenir en compte que es tracta d’una datació relativa, ja que el context arqueològic precís d’aquest mosaic és desconegut.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de la Comtessa de Sobradiel

    El carrer s'obrí, l'any 1860, en enderrocar-se el palau Reial Menor. Els Sobradiel foren els hereus dels Requesens, propietaris dels terrenys, i els qui urbanitzaren l'indret (1853).


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Motivació:
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • ANÒNIM., 1860. Diario de Barcelona, 9 d’abril, p. 3331.
  • BALIL, A., 1962. "Mosaicos circenses de Barcelona y Gerona", Boletín de la Real Academia de la Historia, CLI, pp. 257-351.
  • BALIL, A., 1965. "Sobre la cronología del mosaico circense de Barcelona", Archivo Español de Arqueología, 38, C.S.I.C. - Instituto Español de Arqueología, Madrid.
  • BALIL, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • BARRAL ALTET, X., 1973. "Unes pintures murals romanes inèdites i el mosaic amb curses de circ de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la ciudad, XV, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • BARRAL ALTET, X., 1993. "Recuperar el passat, instruir els "antiquaris" i codificar l’arqueologia; el catàleg del museu provincial d’antiguitats de Barcelona (1988)", Homenatge a Miquel Tarradell, Estudis Universitaris Catalans, Barcelona.
  • BLÁZQUEZ MARTÍNEZ, J. M., 2001. "El Circo Máximo de Roma y los mosaicos circenses hispanos de Barcelona, Gerona e Itálica", El Circo en Hispania Romana. Museo Nacional de Arte Romano. Mérida, 22, 23 y 24 de marzo de 2001, Madrid, pp. 197-215.
  • CUBELES BONET, A.; DOMINGO GYGAX, M., "Les noves descobertes de restes romanes a la ciutat de Barcelona a través de les notícies donades pel Diario de Barcelona (1838-1860)", XI Congrés d’Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • DARDER LISSÓN, M., 1993-1994. "El mosaic circenc de Barcino. Implicacions iconogràfiques a partir de les aportacions semàntiques", Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi VII-VIII, pp. 251-281.
  • DARDER LISSÓN, M., 1996. De nominibus equorum circensium. Pars Occidentis, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi VII-VIII, Barcelona.
  • BOFARULL, A. de, 1876. Historia Crítica, t. I, Ed. Juan Aleu y Fugarull, Barcelona, pp. 155-156.
  • ELIAS DE MOLINS, A., 1888. Catálogo del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, Imprenta Barcelonesa, Barcelona.
  • GUÀRDIA PONS, M., 1992. Los mosaicos de la antigüedad tardía en Hispania. Estudios de iconografía, PPU, Barcelona.
  • GURT, J. M.; GODOY, C., 2000. "Barcino, de sede imperial a Urbs Regia en época visigoda", Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 25, Barcelona, pp. 425-466.
  • HÜBNER, E., 1863. "Musaico di Barcellona raffigurante giuochi circensi", Annali dell’Instituto di Correspondenza de la Storia 35, Roma, pp. 135-172.
  • HÜBNER, E., 1888. La arqueología de España, Sucesores de Ramírez y Cia, Barcelona.
  • LA RAYA DELGADO, J. de D., 1862. "Antigüedades Romanas. Mosaico descubierto en las ruinas del "Palau" en Barcelona. I", El Museu Universal, 23 de febrer, pp. 58-60.
  • LA RAYA DELGADO, J. de D., 1862. "Antigüedades Romanas. Mosaico descubierto en las ruinas del "Palau" en Barcelona. II", El Museu Universal, 2 de març, pp. 66-67.
  • LA RAYA DELGADO, J. de D., 1880. "Mosaicos romanos descubiertos en las ruinas del antiguo Palau de Barcelona y en Bell-lloc (Gerona), representando carreras de carros en el circo"; Museo Español de Antigüedades XI; Madrid, pp. 281-288.
  • MARINER BIGORRA, S., 1973. Inscripciones romanas de Barcelona (lapidarias y musivas), Delegación de Servicios de Cultura del Ayuntamiento, Barcelona.
  • PERICOT GARCÍA, L., 1944. "La Barcelona antigua", Barcelona a través de los tiempos, Ed. Mercedes, Barcelona.
  • PUIG I CADAFALCH, J.; DE FALGUERA, A.; GODAY, J., 1909. L’arquitectura romànica a Catalunya I, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
  • RIPOLL PERELLÓ, E. [et al.]., 1981. Guia del Museu Arqueològic de Barcelona, Diputació de Barcelona - Institut de Prehistòria i Arqueologia, Barcelona.
  • ROVIRA I VIRGILI, A., 1922. Historia Nacional de Catalunya, Edicions Patria, Barcelona.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1961. "Tras el centenario de un hallazgo", Diario de Barcelona, 3 de març, p. 13.
  • PERICOT GARCÍA, L.; CASTILLO, A del.; AINAUD, J.; VICENS, J., 1962. Barcelona a través de los tiempos, Mercedes, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona