Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
L’enderroc del conegut Palau Reial Menor a l’any 1860, en un dels trams de la muralla que formava part de l’estructura de l’antic palau es va observar una “antiquísima estatua de mármol que desgraciadamente sólo ha podido ser extraída en pequeños fragmentos” (segons el Diario de Barcelona, 28-II-1860, pàg. 1978). Es desconeix l’estat i les característiques d’aquesta peça perduda. A més, en aquest sector es va descobrir el mosaic del circ conservat actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya. El mosaic va ser descobert a les cases que ocupen els números 9 i 10 del carrer Comtessa de Sobradiel, i a tres metres de profunditat del pis del carrer. El propietari del terreny va aturar les obres fins que fos possible extreure’l amb condicions, operació que va ser assumida i costejada per la Diputació, amb la direcció facultativa d’Elies Rogent.
L’arqueòleg i epigrafista Emil Hübner publicà als anys 1863 i 1888 la descoberta d’aquest mosaic. Aquest va ser col•locat al Saló de Sant Jordi de l’Audiència (Palau de la Generalitat), just a l’espai central sota la cúpula, on s’hi va estar fins el 1869. Després va passar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, afectant negativament l’element durant el seu trasllat.
L’any 1962 i 1965, Alberto Balil Illana estudià el mosaic des d’un aspecte iconogràfic. Més tard, al 1973, Xavier Barral i Altet recull tota la documentació gràfica publicada fins al moment i aportà una imatge inèdita d’un dibuix, suposadament de Lorenzale efectuat el mateix any de la troballa. L’últim estudi exhaustiu del mosaic circenc va ser a càrrec de Marta Darder Lissón (1993-1994).
L’opus tesselatum policrom mesurava entorn als 8,5 metres de llarg per 3,61 metres d’ample. Presenta una sanefa de cintes ondulants oposades i en espiral alternant amb motius florals, que envolta l’espai compositiu central per tres costats. El motiu central és figuratiu; mostra el final d’una cursa de quadrigues en un circ. Hi trobem la victòria, l’arribada en segon i tercer llocs i la caiguda fatal.
El costat esquerra ha desaparegut però en alguns dels dibuixos conservats podem observar les restes de la “meta secunda” i del carro “in naufragium”. L’esquematització de la “spina” o “eripus” mostra en perspectiva l’elevació del mur, que comporta en la seva superfície petites basses simulant el moviment de l’aigua amb línies en blau pàl•lid, marró i blanc. Al voltant d’aquestes s’hi ha disposat imatges de déus, d’atletes, de captius i d’animals.
Aquest mosaic és un document excepcional en la musivària romana, tant per la iconografia, com per les inscripcions i les grans dimensions. Pel període cronològic on pot incloure’s aquest es situaria entorn al segon quart del segle IV d.C., segons paral•lels similars, com el de la Piazza Armerina (Sicília). S’ha de tenir en compte que es tracta d’una datació relativa, ja que el context arqueològic precís d’aquest mosaic és desconegut.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de la Comtessa de Sobradiel
El carrer s'obrí, l'any 1860, en enderrocar-se el palau Reial Menor. Els Sobradiel foren els hereus dels Requesens, propietaris dels terrenys, i els qui urbanitzaren l'indret (1853).
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/451
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
