Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
La intervenció arqueològica que es va portar a terme de manera subsidiària a les obres d’un equipament comunitari i d’un edifici d’habitatges plurifamiliars situata la plaça d’Ibèria, 5, amb el carrer del Sant Crist, 70-72, va posar al descobert diverses restes arqueològiques amb un ventall cronològic molt ampli, que va des dels segles V-VII fins al segle XX.
En el moment d’iniciar el seguiment arqueològic, el solar estava lliure d’edificacions i presentava dos nivells o terrasses. A grans trets, la banda est, la central i la sud-oest es trobaven en un pla inferior, a la cota 36,85 msnm amb una superfície de 443,8 m2, mentre que la banda nord i l’oest (formant una L en planta) contenien la terrassa superior a 39,37 msnm i abraçaven una superfície de 156 m2.
Les restes es poden agrupar en cinc fases cronològiques diferenciades:
FASE I (SEGLES V-VIII)
Es documenten quatre sitges, properes a l’església actual, i són de secció troncocònica amb diàmetres d’entre 1,50 i 2,20 m. La profunditat de les sitges varia entre 0,60 m i 1,10 m.
El rebliment que presenten és homogeni i està format per diversos estrats de matriu argilosa poc compacta, amb restes de carbons i en alguns casos amb fragments irregulars de pedres. El material ceràmic recuperat dels rebliments ens proporciona una cronologia cap als segles v i vii i, entre els objectes trobats, destaca una vora d’àmfora africana de forma 61d (mitjan segle vi i segle vii), ceràmica comuna
de Lipari (segles iv-vii), ceràmica eivissenca tardoantiga (segles iv-vii) i ceràmica de cocció reduïda, amb decoració de línies incises disposades horitzontalment, a més d’altres elements de tradició romana com ara fragments de dòlia, tègula i marbre motllurat.
FASE II (SEGLES X-XIV)
Durant aquesta fase es continua utilitzant l’espai com a zona d’emmagatzematge, atès que es van documentar un total de 10 sitges, algunes de les quals 3 s’emmarcarien en època alt medieval i les altres 7 en època baix medieval.
Les d’època alt medieval contenien ceràmica de cuina de cocció oxidant amb pàtina allisant a l’exterior i decoració amb línies incises horitzontals, corresponent a olles amb llavi exvasat a l’exterior I les d’època baix medieval estaven amortitzades amb ceràmica vidriada de color verd gòtic i melats, produccions de verd i manganès amb decoració zoomorfa o fulles radials i produccions valencianes de blanc i blau amb motius vegetals com ara palmetes i fulles.
A més de les sitges, d’aquesta època baix medieval es documentà un retall de planta i secció rectangular, del qual se’n desconeix la funcionalitat, tot i que es podria tractar d’una zona de treball o emmagatzematge.
FASE III (SEGLES XV-XVIII)
Aquesta fase es caracteritza per un canvi de funcionalitat de l’espai, ja que es deixen de banda les sitges i es construeixen petites edificacions destinades a l’ús o bé com a habitatge o bé com a zona de treball, de les quals només s’han conservat tres basaments de murs.
Els autors del treball també emmarquen en aquesta cronologia la troballa de 3 enterraments en fossa simple, tot i que la datació únicament l’han pogut fer per un fragment de ceràmica vidriada comuna trobada a l’interior d’una de les fosses.
FASE IV (SEGLES XVIII-XIX)
D’aquest moment cronològic en destaca un hipogeu, excavat a l’estrat natural format per un dipòsit quaternari de margues grogues i guixos. L’escala d’accés està bastida amb murs d’obra de maó de pla a trencajunt amb dues fornícules laterals. La coberta de volta també és de maó pla de dos gruixos. A l’extrem inferior de l’escala hi ha una sala excavada al subsol de planta circular, amb un diàmetre de 2,20 m i amb una alçària de 2,30 m al punt central. A tot el perímetre conserva un banc continu amb nou cubetes de 0,20 m de diàmetre, que estan repartides de manera equidistant i que probablement es feien servir per encabir- hi algun tipus de recipient ceràmic (càntir, olla, bací, etc.).
També es documentà un pou de planta circular d’1,15 m de diàmetre bastit amb maó pla.
I es documentà una mina d’aigua disposada de nord a sud amb un pendent descendent cap al sud. Presenta una longitud de 35,80 m, una amplada d’1 m i una alçària d’1,50 m i està bastida amb parets de maó de pla a trencajunt lligat amb morter de calç que sustenten una volta de carreuons. La solera està formada pel terreny natural amb una petita capa de morter de calç i una lleugera depressió central que forma un canaló longitudinal per on transcorria l’aigua.
FASE V (SEGLE XX)
Al sud del solar i a tocar del carrer del Sant Crist s’han localitzat dos accessos al refugi número 819, construït durant la Guerra Civil espanyola. Ambdós accessos se sumen a l’accés 1, situat a la façana de ponent de l’edifici que dona a la plaça d’Ibèria, a tocar de la paret de tancament de la plataforma elevada de l’escalinata d’accés a l’església, ja documentat l’any 2016.
L’accés 2 està situat a l’extrem oest del solar. Presenta planta en forma de “S” i està format per un tram disposat de S a N amb una longitud de 6 m, una amplada de 1,1 m i una alçada de 2,1 m. La coberta està feta mitjançant volta de canó amb maó pla de dos gruixos lligats amb ciment sustentada damunt parets de maó pla. A l’extrem N gira vers l’E formant un angle de 90º on enllaça amb el tram de refugi ja documentat l’any 2016.
L’accés 3 es situa a l’extrem E del solar i presenta la mateixa fàbrica que la descrita a l’accés 2. Té un tram de més de 7 m. del que no s’ha pogut accedir al estar obstruït per grans carreus irregulars i runa. Es localitza una obertura amb brancals de maó pla que sustenten un arc rebaixat de maó pla de dos gruixos que precedeix una petita sala d’1m de longitud, 0,8m d’amplada i una alçada de 1,7m d’alçada.
Tant a l’accés 2 com a l’accés 3 es localitzen claus clavats a la paret, emprats per a sustentar l’enllumenat.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4263
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona