Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: 70-72 Sant Crist Carrer del

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Adreces:
70-72 Sant Crist Carrer del
5 Ibèria Plaça d'
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica que es va portar a terme de manera subsidiària a les obres d’un equipament comunitari i d’un edifici d’habitatges plurifamiliars situata la plaça d’Ibèria, 5, amb el carrer del Sant Crist, 70-72, va posar al descobert diverses restes arqueològiques amb un ventall cronològic molt ampli, que va des dels segles V-VII fins al segle XX.
En el moment d’iniciar el seguiment arqueològic, el solar estava lliure d’edificacions i presentava dos nivells o terrasses. A grans trets, la banda est, la central i la sud-oest es trobaven en un pla inferior, a la cota 36,85 msnm amb una superfície de 443,8 m2, mentre que la banda nord i l’oest (formant una L en planta) contenien la terrassa superior a 39,37 msnm i abraçaven una superfície de 156 m2.
Les restes es poden agrupar en cinc fases cronològiques diferenciades:
FASE I (SEGLES V-VIII)
Es documenten quatre sitges, properes a l’església actual, i són de secció troncocònica amb diàmetres d’entre 1,50 i 2,20 m. La profunditat de les sitges varia entre 0,60 m i 1,10 m.
El rebliment que presenten és homogeni i està format per diversos estrats de matriu argilosa poc compacta, amb restes de carbons i en alguns casos amb fragments irregulars de pedres. El material ceràmic recuperat dels rebliments ens proporciona una cronologia cap als segles v i vii i, entre els objectes trobats, destaca una vora d’àmfora africana de forma 61d (mitjan segle vi i segle vii), ceràmica comuna
de Lipari (segles iv-vii), ceràmica eivissenca tardoantiga (segles iv-vii) i ceràmica de cocció reduïda, amb decoració de línies incises disposades horitzontalment, a més d’altres elements de tradició romana com ara fragments de dòlia, tègula i marbre motllurat.
FASE II (SEGLES X-XIV)
Durant aquesta fase es continua utilitzant l’espai com a zona d’emmagatzematge, atès que es van documentar un total de 10 sitges, algunes de les quals 3 s’emmarcarien en època alt medieval i les altres 7 en època baix medieval.
Les d’època alt medieval contenien ceràmica de cuina de cocció oxidant amb pàtina allisant a l’exterior i decoració amb línies incises horitzontals, corresponent a olles amb llavi exvasat a l’exterior I les d’època baix medieval estaven amortitzades amb ceràmica vidriada de color verd gòtic i melats, produccions de verd i manganès amb decoració zoomorfa o fulles radials i produccions valencianes de blanc i blau amb motius vegetals com ara palmetes i fulles.
A més de les sitges, d’aquesta època baix medieval es documentà un retall de planta i secció rectangular, del qual se’n desconeix la funcionalitat, tot i que es podria tractar d’una zona de treball o emmagatzematge.
FASE III (SEGLES XV-XVIII)
Aquesta fase es caracteritza per un canvi de funcionalitat de l’espai, ja que es deixen de banda les sitges i es construeixen petites edificacions destinades a l’ús o bé com a habitatge o bé com a zona de treball, de les quals només s’han conservat tres basaments de murs.
Els autors del treball també emmarquen en aquesta cronologia la troballa de 3 enterraments en fossa simple, tot i que la datació únicament l’han pogut fer per un fragment de ceràmica vidriada comuna trobada a l’interior d’una de les fosses.
FASE IV (SEGLES XVIII-XIX)
D’aquest moment cronològic en destaca un hipogeu, excavat a l’estrat natural format per un dipòsit quaternari de margues grogues i guixos. L’escala d’accés està bastida amb murs d’obra de maó de pla a trencajunt amb dues fornícules laterals. La coberta de volta també és de maó pla de dos gruixos. A l’extrem inferior de l’escala hi ha una sala excavada al subsol de planta circular, amb un diàmetre de 2,20 m i amb una alçària de 2,30 m al punt central. A tot el perímetre conserva un banc continu amb nou cubetes de 0,20 m de diàmetre, que estan repartides de manera equidistant i que probablement es feien servir per encabir- hi algun tipus de recipient ceràmic (càntir, olla, bací, etc.).
També es documentà un pou de planta circular d’1,15 m de diàmetre bastit amb maó pla.
I es documentà una mina d’aigua disposada de nord a sud amb un pendent descendent cap al sud. Presenta una longitud de 35,80 m, una amplada d’1 m i una alçària d’1,50 m i està bastida amb parets de maó de pla a trencajunt lligat amb morter de calç que sustenten una volta de carreuons. La solera està formada pel terreny natural amb una petita capa de morter de calç i una lleugera depressió central que forma un canaló longitudinal per on transcorria l’aigua.
FASE V (SEGLE XX)
Al sud del solar i a tocar del carrer del Sant Crist s’han localitzat dos accessos al refugi número 819, construït durant la Guerra Civil espanyola. Ambdós accessos se sumen a l’accés 1, situat a la façana de ponent de l’edifici que dona a la plaça d’Ibèria, a tocar de la paret de tancament de la plataforma elevada de l’escalinata d’accés a l’església, ja documentat l’any 2016.
L’accés 2 està situat a l’extrem oest del solar. Presenta planta en forma de “S” i està format per un tram disposat de S a N amb una longitud de 6 m, una amplada de 1,1 m i una alçada de 2,1 m. La coberta està feta mitjançant volta de canó amb maó pla de dos gruixos lligats amb ciment sustentada damunt parets de maó pla. A l’extrem N gira vers l’E formant un angle de 90º on enllaça amb el tram de refugi ja documentat l’any 2016.
L’accés 3 es situa a l’extrem E del solar i presenta la mateixa fàbrica que la descrita a l’accés 2. Té un tram de més de 7 m. del que no s’ha pogut accedir al estar obstruït per grans carreus irregulars i runa. Es localitza una obertura amb brancals de maó pla que sustenten un arc rebaixat de maó pla de dos gruixos que precedeix una petita sala d’1m de longitud, 0,8m d’amplada i una alçada de 1,7m d’alçada.
Tant a l’accés 2 com a l’accés 3 es localitzen claus clavats a la paret, emprats per a sustentar l’enllumenat.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
Del gener del 2018 al maig del 2019
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Carles Navarro Barberán; Dídac Pàmies Gual; Antequem, sl
Motivació:
Obres de construcció d’un equipament comunitari i d’un edifici d’habitatges plurifamiliars
Promotor/propietari:
Arquebisbat de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • , 2002. Atles dels refugis de la Guerra Civil Espanyola a Barcelona. Ajuntament de Barcelona, CLABSA
  • ARNABAT, R.(ed.), 2009. Els refugis antiaeris de Barcelona: criteris d'intervenció patrimonial: resum de ponències. Institut de Cultura, Museu d'Història de Barcelona
  • BESOLÍ MARTÍN, A. , 2004. “Los refugios antiaéreos de Barcelona: Pasado y Presente de un patrimonio arcano”, Ebre 38, Revista Internacional de la Guerra Civil, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • BOSOL I MARTIN, Andreu., Los refugis antiaéreos de Barcelona: pasado y presenta de un patrimonio arcano Ebre, 38 Revista internacional de la Guerra Civil. núm. 2, pp 181-202.
  • CONTEL RUIZ, J. M. , 2008. Gràcia, temps de bombes, temps de refugis: el subsòl com a supervivencia, Taller d’Història de Gràcia, Barcelona.
  • HERVÀS i PUYAL, Carles- CAHISA i MUR, Manel., Urbanisme de guerra aspectes sanitaris dels refugis antiaeris (Barcelona, 1936-1939). Gimbernat. pp 223-235.
  • MIRÓ, C. ; RAMOS, J., 2011. "Els refugis antiaeris de Barcelona (1936-1973): una nova visió des de l'arqueologia d'intervenció", Ex-novo: revista d'història i humanitats, 7, p. 55-79
  • MIRÓ, C. ; RAMOS, J., 2009. "Cronotipologia dels refugis antiaeris de Barcelona", ARNABAT,R.(ed). Els refugis antiaeris de Barcelona: criteris d'intervenció patrimonial,Institut de Cultura,Museu d'Història de Barcelona. pp. 55-66
  • NAVARRO BARBERÁN, C.; PÀMIES GUAL, D., 2020. Carrer del Sant Crist, 70-72, Plaça d'Ibèria 5 i Refugi número 819”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2018, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp.205-210.
  • PUJADÓ, J. , 1998. Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • PUJADÓ, J. , 2006. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • PUJADÓ, J. , 2008. El llegat subterrani. Els refugis antaieris de la Guerra Civil. Barcelona.
  • VERA DELEITO, A.; VERA DE LEITO, J., 2000. Defensa Antiaérea Republicana (1936-1939), Artillería y Refugios (Algo de valor), Ed. Jorge Vera de Leito Aparici, València.
  • VILA, J., 2018. “ Refugi antiaeri número 819”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2016, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp.147-161
  • VILLARROYA, J. ; PUJADÓ, J. ; POWLES, V., 2002. El Refugi 307: la Guerra Civil i el Poble-Sec, 1936-1939. Ajuntament de Barcelona. Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona