Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
En primer lloc s’ha localitzat un mur de fonament construït amb encofrat i amb un cronologia posterior a l’enderroc de les muralles. La comparació amb alguns plànols històrics, malgrat no obtenir coincidències en les alineacions, permet contemplar la possibilitat que es tractés d’un tancament provisional, entre la desaparició de les muralles a partir de la dècada de 1850 i l’eliminació definitiva del convent de Valldonzella amb la urbanització del sector al voltant de 1870. En aquest sentit els quarterons de Garriga i Roca, mostren per aquest sector, una ciutat ja sense muralla, però encara amb el convent i horts de Valldonzella i les seves respectives tanques.
En segon lloc s'ha trobat un tram de la torre medieval de Sant Ferriol.
Com es de sobra conegut, la fortificació del Raval amb un precedent a final de la dècada de 1360, no hauria assolit el seu traçat definitiu fins després de les negociacions i la corona en la dècada següent. D’aquestes negociacions sortiria un recinte murari de majors dimensions, que no només incloïa el sector més septentrional al voltant del carrer dels Tallers, sinó que arribaria a abraçar el monestir de Sant Pau i arribaria fins a les drassanes (Cubeles, 2007). amb força seguretat es pot donar per acabat abans de 1389. En aquesta data, un padró de la distribució de la milícia urbana al llarg de la muralla permet donar per tancat to el circuit. A més, el mateix padró enumera i anomena les diferents torres al llarg de tot el trajecte. D’aquesta manera, i per la part que ens afecta entre els portals de Tallers i de Sant Antoni, situat als caps dels carrers actuals, trobaríem un total de sis torres, partint des del portal de Sant Antoni serien les torres verdesques del Bou, de Sant Vicenç, Sant Maximí, Sant Abdó, Sant Nen, Santa Coloma i abans d’arribar al portal de Tallers, la torre verdesca de Sant Ferriol. Seguint la planimetria històrica posterior es detecta la coincidència al llarg del temps en presentar aquest conjunt de sis torres en dos grups de tres cadascuna. Així, des de la representació en perspectiva del segle XVII coneguda com els Atachos fins el Lever-nivelé de 1823-18275, coincideixen en aquesta disposició.
Pel que fa a la morfologia de les torres resulta de gran interès la descripció que va realitzar Pi Arimon el 1854 de les torres properes a Canaletes que encara romanien en peu i que, al correspondre amb la mateixa fase constructiva que la que ens ocupa, ens poden servir de model, alhora que són clares les semblances d’algunes característiques. planteja unes torres de planta circular ultrapassada amb una diàmetre (11,62 m) i uns carreus d’un peu d’ample (0,27 m) i entre 1,5, 2 i 3 peus de llarg (Pi Arimon 1854). Cal fer notar la coincidència amb el nostre cas l’aparell, a excepció dels carreus de fins a 3 peus, i el en diàmetre que per la torre de Sant Ferriol es podria situar, tot i les previsibles irregularitats al voltant dels 11 metres. En quant a la forma circular, evident en el cas de la torre localitzada, les vistes de la ciutat més antigues, la de Vermeyen i la de Van der Wyngaerde, coincideixen en mostrar torres circulars de part d’aquest sector (de Sant Antoni fins a les Drassanes reials), tot i que difereixen en presentar-les semicirculars o fins i tot quasi exemptes.
Tipus: Noticies | Data: s.XIV
Torre de Sant Ferriol
Es basteix el tram de la torre medieval de Sant Ferriol a l'actual Ronda de Sant Antoni.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4231
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona