Descripció:

La intervenció arqueològica es va dur a terme al subsòl de la plaça de Sant Jaume, 1, just davant de la porta principal de la Casa de la Ciutat Els treballs a realitzar incloïen l’excavació del subsòl segons la proposta tècnica presentada (140 x 140 cm de costat x 167 cm de fondària) i una petita rasa de 25 cm de fondària pel cablejat elèctric que hauria de fer funcionar la pilona, el comanament de la qual estaria situat a les dependències de la Guàrdia Urbana. També era previst construir una arqueta de registre a la rampa d’accés a les dependències del cos de guàrdia. Finalment la cala practicada va arribar a tenir unes dimensions de 2,20 m de llarg per 1,50 m d’ample, i es va arribar a rebaixar un total de 1,75 m
aproximadament. Els treballs es van realitzar manualment. Per sota de les lloses de pedra que configuren el paviment actual van aparèixer diverses estructures de cronologia actual. A la ona propera a la porta d’entrada es va documentar la fonamentació de l’actual façana de la Casa de la Ciutat. Es tractava d’un mur de morter de calç, pedres i maons fet amb la tècnica de l’encofrat. Es va poder documentar una amplada de 0,45 m i ocupava la llargada de la cala (2,20). Pel que fa a la seva potència, es van poder documentar 1,75 m, la cota final de la cala, però aquest continuava més avall, per sota del torturà, el qual aflorava a 1,60 m de fondària des del sòl actual. Davant d’aquest mur, a l’altre costat de la cala, la capa de formigó cobria un tub de ferro d’una conducció antiga d’aigua. Es va documentar també la seva rasa de construcció. Per últim a l’extrem est de la cala, al costat carrer de la Ciutat, es va documentar una arqueta de maons, així com la rasa i el farciment de sorres de la construcció.
Per sota d’aquestes estructures cobertes pel formigó es va documentar l’existència d’una seqüència arqueològica d’època romana. Les rases tant del tub de ferro com de l’arqueta havien tallat un estrat d’època romana, definit per sorres i argiles de color marró amb material atribuïble al segle III-IV (ceràmiques de terra sigil·lada, olles comunes de vores exvasades…) el qual estaria cobrint a un mur (UE 1002) d’època romana anterior. Aquest mur d’opus caementicium, presentava una cara vista allisada. Orientat d’est a oest, se’n va poder documentar una amplada màxima de 0,30 m, una llargada d’1,50 m i una potència total d’1 m. No obstant, pel que fa relació a l’amplada, sembla ser que hauria continuat per sota de la canonada de ferro. No presentava una fonamentació diferent del parament documentat, tan sols es va detectar una rebava de morter per damunt de la capa de torturà, en la que s’havia excavat la rasa de fonamentació amb material que corresponia cronològicament al segle II-III. En aquest mur a la vegada se li adossava un segon mur romà (UE 1003) en sentit nord-sud, és a dir, perpendicular al primer. Aquest segon mur es trobava cobert per la UE 1005 (segle III-IV) i presentava un alçat de pedres anguloses i de diferent mida lligades amb morter de calç, en els seus primers 0,70 m que podrien correspondre a la fonamentació, i en els quals es va observar un carreu rectangular amb una empremta de forma quadrangular, que ens fa pensar que hauria estat reaprofitat d’alguna altra construcció. Per damunt d’aquests primers 0,70 cm del mur, l’alçat presentava una reforma feta amb pedres de 0,20 cm màxim tallades a mode de carreus. En total el mur presentava una potència de 0,90 m i se’n va poder documentar una amplada de 0,30 m, ja que es trobava afectat per l’arqueta actual, i per la fonamentació del segle XIX de la façana de l’Ajuntament, amb la qual cosa tan sols es van posar al descobert uns 0,50 m de llarg.
L’estratigrafia continuava per sota de la capa d’argiles i sorres (Ue 1005) amb estrats de cronologia romana, entre el segle III i IV. Per últim la seqüència estratigràfica s’acabava a 1,65 m de fondària amb l’aparició de les argiles vermelles amb nòduls de carbonat (torturà) que corresponia al subsòl geològic. A la zona central de la cala, es va un retall de planta circular de 0,60 cm de diàmetre i una potència de 0,45 m retallat al torturà i reomplert per argiles i sorres. Es trobava afectat per la fonamentació del segle XIX. Cronològicament també es situaria en el segle III. En definitiva no es va documentar cap resta de paviment o nivell d’ús. Tan sols a l’estrat UE 1006 es va recuperar un fragment d’opus signinum que podria indicar que aquest estrat, que a la vegada cobreix la rasa de fonamentació del mur UE 1002 (rasa UE
1014), podria correspondre a un enderroc d’un possible paviment.