Carta Arqueològica de Barcelona

Intervention: Casa de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona

 

Geographical location

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Plaça de Sant Jaume 1, Casa de la Ciutat
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Description, images and historical notes

Nom singular: Casa de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica es va dur a terme al subsòl de la plaça de Sant Jaume, 1, just davant de la porta principal de la Casa de la Ciutat Els treballs a realitzar incloïen l’excavació del subsòl segons la proposta tècnica presentada (140 x 140 cm de costat x 167 cm de fondària) i una petita rasa de 25 cm de fondària pel cablejat elèctric que hauria de fer funcionar la pilona, el comanament de la qual estaria situat a les dependències de la Guàrdia Urbana. També era previst construir una arqueta de registre a la rampa d’accés a les dependències del cos de guàrdia. Finalment la cala practicada va arribar a tenir unes dimensions de 2,20 m de llarg per 1,50 m d’ample, i es va arribar a rebaixar un total de 1,75 m
aproximadament. Els treballs es van realitzar manualment. Per sota de les lloses de pedra que configuren el paviment actual van aparèixer diverses estructures de cronologia actual. A la ona propera a la porta d’entrada es va documentar la fonamentació de l’actual façana de la Casa de la Ciutat. Es tractava d’un mur de morter de calç, pedres i maons fet amb la tècnica de l’encofrat. Es va poder documentar una amplada de 0,45 m i ocupava la llargada de la cala (2,20). Pel que fa a la seva potència, es van poder documentar 1,75 m, la cota final de la cala, però aquest continuava més avall, per sota del torturà, el qual aflorava a 1,60 m de fondària des del sòl actual. Davant d’aquest mur, a l’altre costat de la cala, la capa de formigó cobria un tub de ferro d’una conducció antiga d’aigua. Es va documentar també la seva rasa de construcció. Per últim a l’extrem est de la cala, al costat carrer de la Ciutat, es va documentar una arqueta de maons, així com la rasa i el farciment de sorres de la construcció.
Per sota d’aquestes estructures cobertes pel formigó es va documentar l’existència d’una seqüència arqueològica d’època romana. Les rases tant del tub de ferro com de l’arqueta havien tallat un estrat d’època romana, definit per sorres i argiles de color marró amb material atribuïble al segle III-IV (ceràmiques de terra sigil·lada, olles comunes de vores exvasades…) el qual estaria cobrint a un mur (UE 1002) d’època romana anterior. Aquest mur d’opus caementicium, presentava una cara vista allisada. Orientat d’est a oest, se’n va poder documentar una amplada màxima de 0,30 m, una llargada d’1,50 m i una potència total d’1 m. No obstant, pel que fa relació a l’amplada, sembla ser que hauria continuat per sota de la canonada de ferro. No presentava una fonamentació diferent del parament documentat, tan sols es va detectar una rebava de morter per damunt de la capa de torturà, en la que s’havia excavat la rasa de fonamentació amb material que corresponia cronològicament al segle II-III. En aquest mur a la vegada se li adossava un segon mur romà (UE 1003) en sentit nord-sud, és a dir, perpendicular al primer. Aquest segon mur es trobava cobert per la UE 1005 (segle III-IV) i presentava un alçat de pedres anguloses i de diferent mida lligades amb morter de calç, en els seus primers 0,70 m que podrien correspondre a la fonamentació, i en els quals es va observar un carreu rectangular amb una empremta de forma quadrangular, que ens fa pensar que hauria estat reaprofitat d’alguna altra construcció. Per damunt d’aquests primers 0,70 cm del mur, l’alçat presentava una reforma feta amb pedres de 0,20 cm màxim tallades a mode de carreus. En total el mur presentava una potència de 0,90 m i se’n va poder documentar una amplada de 0,30 m, ja que es trobava afectat per l’arqueta actual, i per la fonamentació del segle XIX de la façana de l’Ajuntament, amb la qual cosa tan sols es van posar al descobert uns 0,50 m de llarg.
L’estratigrafia continuava per sota de la capa d’argiles i sorres (Ue 1005) amb estrats de cronologia romana, entre el segle III i IV. Per últim la seqüència estratigràfica s’acabava a 1,65 m de fondària amb l’aparició de les argiles vermelles amb nòduls de carbonat (torturà) que corresponia al subsòl geològic. A la zona central de la cala, es va un retall de planta circular de 0,60 cm de diàmetre i una potència de 0,45 m retallat al torturà i reomplert per argiles i sorres. Es trobava afectat per la fonamentació del segle XIX. Cronològicament també es situaria en el segle III. En definitiva no es va documentar cap resta de paviment o nivell d’ús. Tan sols a l’estrat UE 1006 es va recuperar un fragment d’opus signinum que podria indicar que aquest estrat, que a la vegada cobreix la rasa de fonamentació del mur UE 1002 (rasa UE
1014), podria correspondre a un enderroc d’un possible paviment.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1831; 1847

    Façana de la Casa de la Ciutat

    Façana actual que dona a la plaça Sant Jaume de l'Ajuntament

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1853

    Plaça Sant Jaume

    Urbanització actual de la plaça Sant Jaume

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1373

    Saló del Consell de Cent

    Construcció del Saló de Cent o Sala del Consell de Cent

  • Tipus: Notícies / documents | Data: s.X-XI-1823

    Església de Sant Jaume

    Església de Sant Jaume (enderrocada el 1823, i que s’hauria fundat al segle X-XI)


Chronology and typology of the findings

Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Ajuntament

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Claveguera

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Domus

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Domus

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Technical and legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Cobert

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
BCIL
Classificació:
Conjunt històric
Comentari:
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del<br />districte 1- Sector central, núm. element 134: Conjunt especial del sector de les muralles romanes, i núm. d’element 195/1: Casa de la Ciutat.<br />Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del<br />districte 1- Sector central, núm. element 195/0: Conjunt de la plaça de Sant Jaume: nivell<br />de protecció C.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Protecció Ajuntament
Comentari:
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del<br />districte 1- Sector central, núm. element 134: Conjunt especial del sector de les muralles romanes, i núm. d’element 195/1: Casa de la Ciutat.

Actuacions:

Data:
Del 15 al 23 d’octubre de 2018 16 de novembre de 2018
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Anna Bordas Tissier, ATICS, SL
Motivació:
Implantació d’una nova pilona retràctil a la porta d'accès principal
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona. Àrea de Drets Socials

Documentation

Documentation:

Llicència de Creative CommonsThis work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License

Bibliography:

  • BANKS, Ph., 2003. “El creixement físic de Barcelona. Segles X-XIII”, El procés urbà i la identitat gòtica de Barcelona, Barcelona Quaderns d’Història, 8, Ajuntament de Barcelona, pp. 11-33
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2013. "Barcino, de colònia augustea a sede regia en època visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació" QUARHIS, 9. Pàg. 16-118. Ajuntament de Barcelona.
  • BORDAS, A. , 2020. "Casa de la Ciutat. Plaça Sant Jaume, 1. Barcelona". Anuari de Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2018. Servei d'Arqueologia de Barcelona. ICUB. Ajuntament de Barcelona
  • GRANADOS GARCÍA, J.O. , 1993. "Intervencions a Barcino (1982-1989). Barcelona. Carrer del Veguer", Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana i antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, pp. 103.
  • ORENGO, H., CORTÉS, A. , 2009-2011. 11)” El templo de Augusto de Barcino. Nuevas perspectivas de estudio" EMPURIES 56, pp. 183-197
  • VINYOLES, T., 2003. “Els espais i la seva funció: la vida a la ciutat”. Quaderns d’Història de Barcelona, núm. 8, p. 125-140

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
Whatever found in Barcelona of archaeological interest.

Creative Commons License
Carta Arqueològica is a product made by the Servei d'Arqueologia of Institut de Cultura de Barcelona To get further information, you can contact the docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona