Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer dels Quatre Camins 16

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sarrià-Sant Gervasi
Adreces:
Carrer dels Quatre Camins 16
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica al carrer dels Quatre Camins número 16, va consistir en la documentació d’una estructura soterrada localitzada durant els treballs d’esplanació d’una plataforma de fonamentació per la construcció d’un edifici de nova planta.
Es tracta d’una fresquera, és a dir, una construcció soterrada on emmagatzemar aliments, i que en aquest cas està formada per un corredor longitudinal de 7,2 metres de longitud, 1,75 metres d’alçada per 0,70 metres d’amplada que comunica al fons amb una cambra de planta circular de 3,10 metres de diàmetre i 2 metres d’alçada màxima.
Estava construïda mitjançant l’obertura en mina d’un retall al terreny geològic, contra el que s’aixecaren les parets i les cobertes, fetes amb maons i rajoles lligats amb morter.
Pel sostre del corredor s’optà pel tancament amb una volta rebaixada, mentre que per la coberta de la cambra circular s’optà per una cúpula de rajola plana de dos gruixos.
A l’interior de la cambra circular, discorre una banqueta per col•locar aliments, així com al corredor s’obrien dues fornícules per a guardar o bé estris o bé aliments que no necessitaven la temperatura ambient de la cambra.
La funcionalitat d’aquestes estructures era, com en línies precedents es detalla,
emmagatzemar aliments que requerien per la seva conservació una temperatura i humitat ambient constant durant tot l’any. Per aquesta raó, es construïen sota terra, assolint força profunditat mitjançant la connexió d’espais poc amplis, que permetien no només l’estabilitat tèrmica sinó també evitar riscos d’enfonsaments.
A la ciutat de Barcelona, es coneixen, gràcies a les darreres intervencions, poc més d’una vintena, tot i que en general acostumen a ser construccions de fàcil execució i baix cost. Acostumen a estar construïdes mitjançant galeria, tot i que hi ha exemples que combinen, a més, paraments d’obra. Se’n coneixen en habitatges particulars i també associats a edificis religiosos.
En el nostre cas, la fresquera documentada al carrer dels Quatre camins, 16, respon a una fresquera de propietat privada. Tot i que degut a les darreres actuacions d’urbanització hem documentat l’estructura aïllada, a partir del plànol de Vicenç Martorell i Portas, de 1931, on es detalla les finques existents al carrer dels Quatre Camins, podem situar-la dintre de la propietat de Manuel Baxeras. A més, entre els grafits documentats a l’interior de la coberta, hem pogut observar el nom del propietari, Felipe Baxeras, així com la data de construcció i/o d’ús, 1889.

En imatges


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Excel·lent

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament
Data aprovació:
Protecció Ajuntament

Actuacions:

Data:
Del 14 al 23 de febrer de 2018.
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Inma Mesas Torronteras / Global Geomática, s.l.
Motivació:
Construcció d'un nou edifici
Promotor/propietari:
Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • ARROYO BORRAZ, S., 2016. El fenomen dels cellers subterranis d'època moderna a Barcelona. El cas únic de la fresquera del pont de Sant Adrià a Sant Andreu de Palomar. Quaderns d'Arqueologia i Història de Barcelona, número 12. MUHBA. Ajuntament de Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona