Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Valldonzella

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Valldonzella
Carrer Torres i Amat
Plaça Àngels
Carrer Montalegre
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430333,00000 | UTM Y: 4581707,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta intervenció afectava el tram del carrer Torres Amat, concretament entre els núm. 12-14 i 17; el carrer Valldonzella i les finques núm. 8, 10 i 12; el tram del carrer Montalegre, entre el núm. 2-10 i 1-9; la plaça dels Àngels, entre els núm. 1-3 i 4 i el tram del carrer dels Àngels, entre el núm. 5-7. A nivell general, la excavació dels diferents sectors en que es dividí l’actuació arqueològica van mostrar diferents moments del urbanisme d’aquesta zona del Raval, des dels segle XVII fins l’època actual, tant pel que fa a arquitectura pública com privada. En concret, es va establir tres grans espais diferenciats. De Nord a Sud, primerament, l’espai que corresponia a l'actual carrer Torres i Amat on es va documentar una primera fase consistent en l’antic mur de tancament que marcava les diferents antigues parcel•les conventuals dins de les quals s’hi ubicava l’antic safareig i que formava part d’una zona encara no urbanitzada. Posteriorment, amb la desamortització es dividiren els terrenys en diversos lots de parcel•les i s’hi construïren habitatges, a partir de la segona meitat del segle XIX. En aquesta segona fase d’ocupació del sector, durant la intervenció arqueològica, es van trobar restes dels habitatges amb els seus serveis així com el mur de façana. Aquesta finca, seguia la orientació marcada per la línia de façana del tram del carrer Torres i Amat que s’encaminava cap a la Ronda de Sant Antoni. El segon espai estava relacionat amb la finca núm. 8-10 del Carrer Valldonzella, la qual fou enderrocada prèviament a la intervenció arqueològica. En aquest espai es documentaren els diferents àmbits que compartimentaven la finca, així com els diferents serveis soterranis, com dipòsits i clavegueres, així com un pou circular d’aigua. El tercer gran espai diferenciat el marcava tota la trajectòria, delimitada a banda i banda, del carrer Montalegre. Primerament, al sector Est, es documentà a la cruïlla amb el carrer Valldonzella i en direcció Sud dues finques destinades a habitatges. A continuació, una gran àrea no urbanitzada i en tercer lloc un sector destinat a dependències artesanals així com una zona que formava part de les dependències de la Casa de la Misericòrdia. Amb aquesta denominació s’englobaven totes les diferents dependèncien que pertanyien a l’antiga fundació pia i que els darrers anys havien tingut utilitats diverses i havien estat objecte d’alteracions arquitectòniques. Les restes pertanyents a l’antiga Casa de la Misericòrdia que es van poder excavar, corresponien de ben segur a l‘edifici construït entre els anys 1884 i 1885 el qual va aprofitar part de les fonamentacions dels edificis anteriors que ocupaven el sector per a construir la nova estructura de l’edifici. Quan a l’altra banda del carrer Montalegre, al seu tram final, situat al Sud es va poder determinar part de la trajectòria de l’antic mur de façana de les dependències de la Casa de la Caritat que s’ubicaven al lloc que actualment ocupa el MACBA. La Casa de la Caritat el formaven un conjunt de dependències d’èpoques diverses i que foren successivament seu del convent de monges de Santa Maria de Montalegre, Seminari Episcopal, Hospici i, finalment, des de 1802 fins a mitjans segle XX la fundació pia coneguda com a Casa de la Caritat. L’any 1993 part de les seves dependències foren enderrocades per construir el MACBA, mentre que les dependències ubicades al segon tram del carrer Montalegre i la cruïlla amb el carrer Valldonzella es convertiren en seu del CCCB.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 2ª meitat del segle XIX

    La zona afectada era ocupada per la fàbrica de Blanc d’Espanya.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 19/03/1962

    Plaça dels Àngels

    Pel convent de religioses de l'orde de Sant Domènec, anomenat 'de la Mare de Déu dels Àngels' (segle XVI). L'església fou consagrada el 13 de gener de 1566.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de Montalegre

    El nom prové del monestir de canongesses augustinianes de la Mare de Déu de Montalegre fundat l'any 1362, edifici que passà després a ser de la Casa de la Caritat de Barcelona.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Carrer de Valldonzella

    Recorda el Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella, de religioses cistercenques, establert a l'antiga Casa de Natzaret des de 1670, i que fou cremat durant la Setmana Tràgica (1909).


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Artesanat

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
6 de febrer - 28 de juliol de 2006
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Júlia Miquel López - TEA
Motivació:
Urbanització
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella, SA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2007. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat (2006)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 03, MHCB, Barcelona, pp. 183-213.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona