Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció afectava el tram del carrer Torres Amat, concretament entre els núm. 12-14 i 17; el carrer Valldonzella i les finques núm. 8, 10 i 12; el tram del carrer Montalegre, entre el núm. 2-10 i 1-9; la plaça dels Àngels, entre els núm. 1-3 i 4 i el tram del carrer dels Àngels, entre el núm. 5-7. A nivell general, la excavació dels diferents sectors en que es dividí l’actuació arqueològica van mostrar diferents moments del urbanisme d’aquesta zona del Raval, des dels segle XVII fins l’època actual, tant pel que fa a arquitectura pública com privada. En concret, es va establir tres grans espais diferenciats. De Nord a Sud, primerament, l’espai que corresponia a l'actual carrer Torres i Amat on es va documentar una primera fase consistent en l’antic mur de tancament que marcava les diferents antigues parcel•les conventuals dins de les quals s’hi ubicava l’antic safareig i que formava part d’una zona encara no urbanitzada. Posteriorment, amb la desamortització es dividiren els terrenys en diversos lots de parcel•les i s’hi construïren habitatges, a partir de la segona meitat del segle XIX. En aquesta segona fase d’ocupació del sector, durant la intervenció arqueològica, es van trobar restes dels habitatges amb els seus serveis així com el mur de façana. Aquesta finca, seguia la orientació marcada per la línia de façana del tram del carrer Torres i Amat que s’encaminava cap a la Ronda de Sant Antoni. El segon espai estava relacionat amb la finca núm. 8-10 del Carrer Valldonzella, la qual fou enderrocada prèviament a la intervenció arqueològica. En aquest espai es documentaren els diferents àmbits que compartimentaven la finca, així com els diferents serveis soterranis, com dipòsits i clavegueres, així com un pou circular d’aigua. El tercer gran espai diferenciat el marcava tota la trajectòria, delimitada a banda i banda, del carrer Montalegre. Primerament, al sector Est, es documentà a la cruïlla amb el carrer Valldonzella i en direcció Sud dues finques destinades a habitatges. A continuació, una gran àrea no urbanitzada i en tercer lloc un sector destinat a dependències artesanals així com una zona que formava part de les dependències de la Casa de la Misericòrdia. Amb aquesta denominació s’englobaven totes les diferents dependèncien que pertanyien a l’antiga fundació pia i que els darrers anys havien tingut utilitats diverses i havien estat objecte d’alteracions arquitectòniques. Les restes pertanyents a l’antiga Casa de la Misericòrdia que es van poder excavar, corresponien de ben segur a l‘edifici construït entre els anys 1884 i 1885 el qual va aprofitar part de les fonamentacions dels edificis anteriors que ocupaven el sector per a construir la nova estructura de l’edifici. Quan a l’altra banda del carrer Montalegre, al seu tram final, situat al Sud es va poder determinar part de la trajectòria de l’antic mur de façana de les dependències de la Casa de la Caritat que s’ubicaven al lloc que actualment ocupa el MACBA. La Casa de la Caritat el formaven un conjunt de dependències d’èpoques diverses i que foren successivament seu del convent de monges de Santa Maria de Montalegre, Seminari Episcopal, Hospici i, finalment, des de 1802 fins a mitjans segle XX la fundació pia coneguda com a Casa de la Caritat. L’any 1993 part de les seves dependències foren enderrocades per construir el MACBA, mentre que les dependències ubicades al segon tram del carrer Montalegre i la cruïlla amb el carrer Valldonzella es convertiren en seu del CCCB.
Tipus: Notícies / documents | Data: 2ª meitat del segle XIX
La zona afectada era ocupada per la fàbrica de Blanc d’Espanya.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 19/03/1962
Plaça dels Àngels
Pel convent de religioses de l'orde de Sant Domènec, anomenat 'de la Mare de Déu dels Àngels' (segle XVI). L'església fou consagrada el 13 de gener de 1566.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de Montalegre
El nom prové del monestir de canongesses augustinianes de la Mare de Déu de Montalegre fundat l'any 1362, edifici que passà després a ser de la Casa de la Caritat de Barcelona.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de Valldonzella
Recorda el Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella, de religioses cistercenques, establert a l'antiga Casa de Natzaret des de 1670, i que fou cremat durant la Setmana Tràgica (1909).
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/416
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.