Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica fou motivada per les obres de rehabilitació de la masia de Ca l’Estruch, catalogada com a Bé d’Interès Urbanístic (BIU) destinada a la nova construcció d’habitatges i aparcament ubicat entre els carrers de Pons i Gallarza 32 cantonada amb el carrer Fraga, es realitza un seguit de rases i sondejos i fotogrametria dels murs conservats de la masia original. A l’exterior de la masia (sector pati) també s’hi ha fet un rebaix general del solar per construir un garatge i les fonamentacions d’un edifici.L’antiga masia era coneguda com a Can Riera des de finals del segle XIX, i es té constància documental des del segle XIV, quan el 1347, pertanyia a Bernat Alou. Es considera que es tracta d’una de les poques masies de l’antic poble de Sant Andreu. El 2014 s’hi dugué a terme una primera intervenció arqueològica (Petit, 2016). S’excavaren quatre sondeigs, tres a l’interior de l’antiga masia i un al pati exterior) i 24 cales en diversos murs de la mateixa. En dos dels sondeigs es van evidenciar l’antic paviment de cairons de tova, dos paviments dels segle XVIII d’igual factura i un altre paviment de maons a junta partida datat el segle XIX.
La present intervenció va comportar la realització de diverses rases i sondeigs a l’interior de la masia i un rebaix general del solar a la zona externa. Així, a la zona interior es va documentar a tots els àmbits un paviment de cairons del segle XIX, un cop aixecat el paviment actual. Aquest paviment s’associava associat a dues tenalles i una sitja, buida, amb la part superior construïda i cobertura de pedra. En un altre àmbit es documentaren diversos nivells del segle XVI, un pou d’aigua amortitzat en època contemporània i una fresquera del segle XVIII excavada en el terreny natural, amb evidències d’un ús anterior.
A la zona exterior, a llevant del pati, es documentaren una sitja i una cambra de combustió d’un forn datats al segle XIV. Durant època moderna es produí un rebaix de tota la superfície, probablement per a l’extracció d’argiles, potser en el context de processos edificatoris o amb la intenció d’optimitzar els conreus. Es va datar al segle XVII un forn de fossa, possiblement de bronze. Al segle XVIII o XIX pertany un pou de paret de pedra i excavat en el terreny geològic. Poc després de la construcció del pou s’hi edificaren uns murs de tanca al nord i l’est. Les darreres reformes de la masia s’observen a través de dipòsits i fosses sèptiques, dels quals destaca un dipòsit amb coberta malament conservada, paviment de cairons i decantador.
La darrera fase documentada emmarcada dins el segle XX pertany a un moment on la masia va ésser cedida a l’ordre de les Germanetes de l’Assumpció al 1940 per a instal·lar-hi la congregació. Les monges feren unes primeres reformes per adequar la masia a les seves necessitats, van instal·lar una capella a la part actualment destruïda i van aixecar una habitació per rebre les visites a l’entrada. A l’interior de l’antic edifici també es van realitzar diverses obres per tal d’adequar millor els espais a les noves funcions. A finals dels anys 50 del segle XX, com la casa se’ls quedava petita pel gran número de monges que hi havia es van aixecar els dos edificis adjacents que fins l’enderroc encara es conservaven, destinats a els dormitoris i al cuina per una banda, i per l’altre a la nova capella i sala d’actes, que va provocar la destrucció d’una part de la masia. Aquesta última obra, inaugurada el 1960 pel Bisbe de Barcelona, va provocar el tancament de dos dels antics accessos de la masia, documentada a partir de les fonamentacions de l’edifici dels dormitoris.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4092
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona